Cursa de Castellnovo (tota pedra fa paret)

Una més a la saca i ja van unes quantes, com sempre un munt de sensacions diferents, algunes bones, altres roïns, però sempre acabant amb ganes de més que d'aixó es tracta.
Ha sigut una cursa de les que m'agraden especialment: bonic paisatge, un recorregut prou muntanyer (si encara clavaren més senda millor) i unes sensacions personals molt bones. En realitat he de dir que esta cursa és un esglaó més al meu entrenament per al Marató d'Espadà d'ací 2 setmanes, ha vingut de categoria per que m'ha pillat en un estat millor que el de les últimes curses i és que l'entrenament no és nota fins que no fas un test com el de hui, et penses que no millores i no te n'adones que són eixos entrenos els que te van fent poc a poc que te poses a tó, en definitiva, que tota pedra fa paret.
Com ja he dit varies vegades al bloc, un dels objectius del inici de curs "corremuntanyer" era tornar a baixar de 3 h. en la distància de mitjà marató, tal i com vaig fer a Benassal al juliol, fins ara no havia estat possible i m'havia hagut de conformar amb uns temps allunyats d'eixa marca, però ahir a Castellnovo van canviar una miqueta les tornes, i sense un esforç massa considerable, vaig establir una nova marca "personal" (per supost per a la majoria del pelotó és de risa, però per a mi com a "matao" que soc, es tota una alegria que damunt no esperava), i me quede amb una marca de 2'49 h. com dic a poc a poc vaig notant el que pot fer un entrenament constant.
Per últim, comentar que en esta cursa he tingut la sort d'anar acompanyat: s'ha vingut Vicent (ha fet un temps de 2'13 i ha quedat el 109, impressionant) i també estava el nostre amic forer Jbes, andorrà (de Terol), amb el qual he tingut la sort de compartir la major part de la cursa, la qual cosa, s'ha traslladat a que haja sigut una cursa molt amena, anavem xarrant i a la marxeta i quasi ni hem notat que anaven caiguent els kilometros.
Ara a per la següent: Espadà i que la sort ens siga propicia.
Track de la cursa de Castellnovo.

Entrenant a Calderona (mini k25)

Aprofitant que el matí del dissabte el tenia lliure i que tinc que acumular kms de cara a la Marató d'Espadà (el darrer repte d'este 2009) ahir me'n vaig anar de bon matinet cap a la propera Serra Calderona. La vesprada anterior, el divendres, després del curro vaig fer els 14 km que segons el planning em tocaven per asfalt, he pensat que acumular uns quants més de muntanya m'aniria molt bé (30 km acumulats entre divendres vesprada i dissabte matí, es a dir, quasi una tiradeta llarga).

El recorregut triat ha sigut un que tenia molt a mà i recent: el segon bucle que es fa a la k25, el llarg, amb la qual cosa m'eixien uns 15 i pico km i un desnivell de quasi 1000 m +.

Com que estava encara una mica esgotat del dia anterior, tampoc he vollgut apretar molt (el rotllo era més que còrrer acumular km's), així que ho he agafat en plà marxa ràpida o "caco", trotant només en les baixades llargues i apretant el ritme en les pujades, al final m'han eixit 3 horetes d'activitat, una cosa ideal per a un dissabte de matí, de ben segur que a partir d'ara tornaré a este circuit perquè està molt a mà i té un desnivell considerable, un element que no puc entrenar entre setmana ja que només tinc possibilitat de fer asfalt.
Track mini trail Calderona

I Gegant de Pedra (Segària-Ondara)

Una nova cursa veia la llum este diumenge a la localita d'Ondara, a la Marina i com que al final m'havia acollonat davant la clàssica del atletisme popular del meu poble, la Pujada al Castell, per allò de que en asfalt es va molt més ràpid que en muntanya i la veritat es que no m'abellia arribar dels últims a una cursa que es fa al poble, en fí que m'he estimat més anar a provar la serra Segària que ja feia temps que li tenia ganetes, tot i que he acabat una mica decebut en el recorregut de la cursa.
El cas es que la primera en la front, l'organització havia previst una zona de pàrquing que estava a 1'5 km de la zona d'eixida i d'entrega de dorsals, imagineu-vos el tràfec de gent d'un lloc a l'altre i perquè no dir-ho: la cremaeta de fer-te com jo quasi 5 km abans de la cursa (anar a pel dorsal-tornar al cotxe a cambiarme-anar a l'eixida). Jo tampoc vullc que siguen tot comoditats, però home crec que podien haver previst alguna cosa més a mà.
Després de tots estos desplaçaments pre-cursa (almenys hem calfat prou jeje), s'ha donat l'eixida i hem començat a bon ritme, la veritat és que és una prova prou light per al que estem acostumats, es notava també que ho muntava un club d'atletisme, tant en la gran presència de corredors provinents de l'asfalt, com en la "poca" presència de zones de muntanya, en total hi haurien 3 pujades amb les respectives baixades, però pujades de 100 o 200 metres de desnivell com a màxim, clar acostumats a fer molt més desnivell aixó es nota, també la quantitat de trams d'asfalt i planers que han donat ales als corredors d'asfalt, en fí que a mi m'ha semblat més una cursa popular amb algo de serra que una veritable cursa per muntanya i per acabar d'arredonir ni tan sols hem arribat a pujar al cim de Segària que fa temps que tinc interés per pujar-lo i ens hem quedat només en un collet prou lluny del cim.
En tot cas bé està el que bé acaba i després de l'ostia que m'he pegat en la darrera baixada (l'unica que és podia considerar "tècnica" del recorregut) que m'ha fet un parell de moratons en el genoll, he pogut acabar en plan tranqui com jo acostume en les curses, en un temps de 2'11 h. per a 16 km de recorregut. Ara a pensar en la pròxima!!
Track de la Gegant de Pedra

Entrenes amb solera (III) -La Ruta del "Auelo" (Pepe el Alcoiano)

Torne una vegada més a recordar algunes de les millors rutes d'entrenament que he fet, en esta ocasió he triat una ruta de les més duretes: a Castalla i seguint els savis consells i la guia de l'amic Pepe el Alcoiano (familiarment el "auelo"), pare de l'amiga Ana (viruta per als foreros), hem fet un parell de vegades esta ruta, que té la possibilitat d'incloure diferents versions (a gusto del consumidor).
La que fèrem l'última vegada i que ens servia per a entrenar Botamarges és esta que ara presente, un recorregut que normalment fa Pepe per a entrenar, es tracta d'una circular que partint des de Castalla, puja fins a l'anomenat Mas del Rebolcador, per a enfilar des d'allí fins al cim de la Replana (1.228 m.), abans passarem per alguna font on cal reomplir sobretot si es fa la ruta en temporada de calor ja que després ja no hi han més fonts.
Des de la Replana baixàrem per a creuar tota la vall fins a Catí i el cim del Derramador (crec que és diu així) i des d'aquest creuem pel coll de la carretera per la qual s'arriba des de Castalla al Xorret de Catí. Des d'aquest enfilem una altra vegada cap a dalt per tal d'assolir la zona de les antenes del Maigmó, ací tenim 2 possibilitats: allargar fins al cim del Maigmó i baixar per l'altre costat (balcó d'Alacant) opció més muntanyenca però que t'obliga a tornar per carretera fins a Castalla (o que t'arreplegue algú amb el cotxe) i el que nosaltres fèrem que és retrocidir cap arrere fins al coll de la carretera del Xorret i una vegada en aquest anar a buscar un sender PR que baixa fins a Castalla de nou.
En tot cas, és un entrene prou duret, eixen uns 35 km i un desnivell positiu acumulat d'uns 2.000 metres (segons wikiloc), per lo qual recomane fer-lo com a entrenament per a llargues distàncies.
Ací teniu el track i el mapa:
Entrene Ruta del Auelo (Castalla)