diumenge, 24 de gener del 2010

V Carrera per muntanya Serra del Coto - Monòver

Les coses bones s'han de repetir, seguint esta màxima i sabent que l'any passat va ser una de les curses més xules que vaig fer, enguany tornava a repetir a la Serra del Coto de Monòver, on la bona gent del Grup de Muntanya Monòver tornaven a realitzar esta prova.
El recorregut de la cursa s'ha canviat una miqueta però el més important, el paisatge i la duressa, s'han mantingut.

Per a l'ocasió tornava a estar acompanyat pels amics Vicent i Ana, i és que últimament he desterrat la meua habitual soledat a les curses i ja fa uns quants mesos que sempre vaig acompanyat i clar és tot un plaer.
Els 3 eixirem a un ritme tranquil, Vicent sobretot que està més acostumat a còrrer ràpid però en esta ocasió vingué en "modo tranqui" amb nosaltres, per a Ana era la primera cursa de muntanya, així que també anave en calma i jo per a no ser menys a la meua tradicional velocitat de creuer, poquet a poquet però sense parar.
Com deia, el recorregut ha variat una miqueta, han eliminat la pujada per un canxal de pedra i han posat al seu lloc un pujada molt forta cap al km. 8, que es va fer de notar i on vam patir la majoria dels corredors, el desnivell en esta ocasió ha sigut d'uns 1.250 m positius, així que és un cursa força dura, prova d'aixó és que els habituals temps en les mitjes de muntanya quedaren molt arrere i ens anàrem tots a temps molt més lentos. Al final em vaig quedar amb un temps de 3:25 h. i content amb una cursa de les que no s'oblida i amb la qual ja he fixat una nova cita per a l'any vinent si tot va bé.
Track de la cursa.



diumenge, 10 de gener del 2010

Km Vertical Gandia 2010: una cursa d'hivern

Com ja havia comentat el mes passat, la meua intenció era fer esta cursa, la primera de les anomenades "Km Vertical" que faig. Així que hui tocava posar-se a punt per al fred intens que ens visita estos dies i al qual no estem gaire acostumats.
La cursa ha estat bonica, a partir del km 4, és a dir, on s'acavaba l'asfalt, fins a este punt, ha sigut un patiment de vorer quanta gent em passava, i és que el meu fort no és còrrer en plà i per asfalt, si bé la pujada se m'ha donat molt millor, és el terreny on em trobe a gust, devorant desnivell i forçant la màquina cap amunt.
La presència del gel i la neu li han donat un puntet molt bó al recorregut, tot i que calia anar amb compte a mi m'ha agradat molt el competir en estes condicions.
Finalment, he pogut coronar al cim amb un temps de 2:06, molt allunyat segurament del que hauran fet els maquines d'este esport, però que a mi personalment hem deixa prou satisfet, si més no, he progressat molt bé, superant a molts corredors durant la pujada i arribant molt fresquet a la meta, sense estar quasi cansat i és que me n'adone que cada vegada necessite més kilómetres i desnivell per tal d'arribar al punt d'esgotament i aixó és bó, simptoma de que els entrenaments i l'experiència van fent la seua tasca.
Deixe el track que m'ha eixit fins a la Drova, ja que com que em trobava molt bé i a pesar de la neu i el gel he baixat quasi corrents tota la estona fins als busos que ens portaven a la zona d'eixida.


dimarts, 5 de gener del 2010

Entrenes amb solera (IV) - Benicadell

Este entrene és en realitat una de les activitats muntanyenques més renombrades de la nostra terra, és tracta de l'itinerari clàssic d'ascensió al magnífic cim de Benicadell des del poble de Beniatjar, una ruta ideal per a un matí curtet (2 h.), amb la qual s'acumula un desnivell prou bó (uns 700 m. positius i els mateixos negatius) en només 12 km de recorregut, aixó si, és lineal, la qual cosa suposa una primera part de forta pujada fins el cim on gairebé no és pot correr, i per contra, una baixada directa cap al poble que es fa tota corrent.
No hi ha problema d'orientació, només cal buscar l'eixida del poble mirant a la serra i ja ens trobarem amb les marques i senyals del sender Pr-213 que seguim en tot moment. Recordeu que l'accés al cim tot i no ser dificil suposa un xicotet cresteig, per la qual cosa cal anar amb cura, sobretot les persones que estiguen menys acostumades a grimpar una miqueta i als ambients aèris.
Ací el track a wikiloc.