dilluns, 26 d’abril del 2010

Setmana de nervis: s'acosta el gran moment....

Aixina és, en poc més de 4 díes estarem si no passa res en la línia d'eixida del Trail Mitja Lluna, per a mi un pas més en el món de l'ultrafons a la muntanya, m'estrene en la distància de 80 km.
Es preveu una setmana de molts nervis, adereçats amb grans quantitats de pasta per a fer una bona replegà d'hidrats de carbó.




dilluns, 12 d’abril del 2010

Entrenes amb solera (VI) - Trail Xtrem Muntanyes de Xàtiva (11-04-2010)

L'amic Vicent ens havia preparat per al diumenge d'esta segona pasqua, un entrenament dels que marquen: un recorregut maratonià que, sense eixir de la nostra estimada i xicoteta serra xativina (Bisquert, Serra Grossa, etc) ens havia de posar les piles, amb un desnivell en plà trencacames prou jevi. Prenent com a base el sender PR "paratges de Xàtiva", ha dissenyat un traçat que empalma diferents sendes, camins i rutes de btt i que no toca pràcticament asfalt en els seus vora 40 km de distància.
Cuatre valents trail-runners ens presentàrem a les 8 am a l'estació de Renfe: Vicent (Blackbeer), Ana (Viruta), Julio (jucrivic) i jo mateix, per tal de sofrir a les nostres cames el que ens tenia preparat el black. Comencem tranquilets pel passeig del ferrocarril fins al jardí del Bes, on agafem cap a dalt fins al populós carrer de la Triaca Alta (oficialment de l'Ardiaca), ací empalmem amb la pujada típica a l'ermita de Sant Josep pel mateix camí on diuen les cròniques que el Rei Jaume I entrà a la ciutat al conquerir-la i des d'on observant-la digué allò de "i veiérem la més bella horta que mai haguéssem vist, de vila ni de castell, i que hi havia més de dues-centes barraques per l’horta, les més belles que ningú pogués trobar, i alqueries entorn de l’horta, moltes i atapeïdes; i, a més, veiérem el castell, tan noble i tan bell (referint-se al castell de Xàtiva), i una tan bella horta. I en sentirem gran goig i gran alegria al nostre cos".
Continuem pel racó del Bellveret cap a baix, a les cases conegudes com "les Santes", on tornem a girar per tal d'agafar el camí que ens du directes a l'antiga ermita romànico-gótica del nostre patró, Sant Feliu. Des d'esta fem la senda que passant per la Nevera del Castell (cava o pou de neu que s'ubica a l'ombria) ens puja fins a la Cova dels Lleons, des d'esta fem per carretera l'última revolta del castell i arribem al tram "tècnic" de la ruta: cal desgrimpar per un forat de la muralla per a passar a l'altra part i encetar una boja baixada directa que ens traurà a la part baixa de la muralla i a l'antic passeig de ronda on els soldats vigilaven (el mateix que el nostre alcalde va tindre la genial idea d'asfaltar fa uns anys, tirant a perdre un camí amb segles d'existència, no se sap per quina raó més que la estupidesa profunda que el caracteritza tan a sovint). Com siga, continuem per a entrar ja a les rodalies de la vall de Bisquert, lloc d'esbarjo dels socarrats des de temps inmemorials i on quasi tots tenen una caseta, xalet o similar. Anem a buscar el camí de Sant Antoni pel qual transita el sender PR.

Ací comencem un seguit de pujades i baixades empalmant el camí amb xicotetes sendes que ens fan acumular desnivell a mansalva fins que arribem per fí a les "Arcaetes" d'Alboi (un antic aqüeducte d'estíl gòtic que transportava l'aigüa des del naiximent de Bellús fins a Xàtiva), carreguem els "camel-bags" a la font que hi trobem i seguim a buscar els paratges de la prehistórica Cova Negra i l'anomenada Casa de la Llum al costat del Riu Albaida. Passant al recte arribem a l'Estret de les Aigües i a baix de la Cova de la Petxina (escola d'escalada) passem per dalt d'un antic assut a l'altre costat del riu, pel qual retornem a buscar sota les vertiginoses parets de la penya de l'Aventador, un senderol que puja amb molt de desnivell fins a la Creu ja en el terme de la població del Genovés i màxima alçaria de la ruta (uns 400 m. aprox.).
Després d'esta fortissima pujada, encetem una baixada per senda directa per un barranquet fins al conegut indret amb bar de "la Xopà d'Alboi", on podem tornar a carregar aigüa i com no fer una coca-cola per a recuperar alguna de les forces perdudes en el camí, no en và ja duguem uns 21 km i estem a la meitat de l'entrenament.

Seguim un xicotet tram alternant carretera i senda fins a tornar a apareixer a la Casa de la Llum i en esta agafem el PR que ens puja directes al costat de la N-340 que creua en cap a la Font de la Quintana, abans d'on parem per a fer un avituallament. El que queda són uns 15 km que alternen fortes pujades amb trossos planers i que ens dirigeixen cap als penyal de Sant Dídac i La Creueta que custodien el poblet de Novetlé. Una vegada arribats a la senda que es situa baix de la coneguda Creueta, en compte de seguir pel Portet (traçat de la Via Augusta romana), seguim pels bancals i camps atapeïts de figues de pala, que ens duen a la Porta del Socors, eixida d'emergència del Castell i que per a nosaltres ho serà d'entrada triomfal per haver acabat sans i estalvis este entrenament, ple de natura i història a casa nostra.
Després d'una merescuda cervesseta a la terrassa del bar del Castell, enfilem cap al nucli urbà per tancar el cercle que haviem començat de bon matí i que conclou amb un desnivell de 2.800 metres positius i un total aprox de 39 km.

Track a wikiloc




dimarts, 6 d’abril del 2010

Entrenes amb solera (V) - Especial Pasqua a la Vall de Yerri, Nafarroa

Aprofitant que a les desitjades vacances de pasqua la colla d'amics se n'anàvem a passar uns dies a la Vall de Yerri en Nafarroa, vaig eixir un parell de dies a conèixer alguns dels indrets més bonics d'aquesta i com no podia ser d'una altra manera, havia de fer-ho corrents pels seus senders i camins.
Vaig triar 2 dels senders balitzats de la comarca de Lizarraldea que feien molt bona pinta: un era la Fageda de Lezaun i l'altre el Canó del riu Ubagua. Ambdós tenien característiques semblants en quant distància (al voltant dels 10 km.) i desnivell (uns 350 m. positius), la qual cosa em permitia eixir de bon matí i fer l'entrenament sense perdre després els moments d'esbarjo de les vacances amb la colla.
La ruta de la Fageda de Lezáun és d'orientació ben senzilla i transita en la seua primera part per un camí antic que puja per dins la fageda fins a la part alta de la serra, a uns 1.200 metres, moment en el qual la circular comença una baixada planejant per moments per la lloma ben definida fins que tornem a empalmar amb el camí que duiem d'eixida, és una ruta clàsica en el sentit de que puges caminant ràpid i després tens una baixada plaenta on pots correr tot el que vullgues. S'ha de destacar per damunt de tot la bellesa del paisatge, el típic bosc húmid que tant m'agrada, amb un alé de pastors, contrabandistes i temps de revolta per les muntanyes navarreses-basques. Este entrenament el vaig fer acompanyat pel meu amic Carles, era la primera vegada que provaba açó d'eixir a correr per la muntanya i tot i que va gaudir prou de la ruta, com que té els genolls un poquet tocats i tampoc n'està acostumat, va acabar un poc cansaet (je,je).
La segona eixida pasquera la vaig fer el dilluns 5, amb un matí gèlid (2 sota zero marcava el termometre) i és que els valencianets en quant arriba pasqua ja pensem que tot és calor però em va tocar abrigar-me de valent per tal d'afrontar esta altra ruta que prometia.

També és tracta d'una senda balitzada amb marques PR per tant l'orientació tampoc anava a presentar problema, és tracta de començar al camping abans del poble de Riezu i des d'aquest pujar per una senda entre camps fins al poble, creuar-lo i continuar a voreta riu fins que s'agafa l'entrada del canó que el riu Ubagua ha anat excavant durant segles al seu pas. És un indret també molt bonic, amb eixa atracció que ofereix el trescar per camins oberts per la força bruta de la natura i amb el reconfortant riu a la vora. Es puja fins al poble de Lezaun, ja conegut de l'anterior ruta i des d'aquest la tornada és fa desfent camí pel mateix lloc pel qual hem arribat (el canó). Un altre cop, ruta de muntanya clàssica, pujada fins al poble i després.... a còrrer cap a baix!!!
I bé aixó és tot, per a mi unes vacances ben aprofitades, ja que he pogut gaudir de la natura, de l'esport, dels amics, en fí de tot el que m'agrada. Salut i Muntanya!!

Track Fageda de Lezaun



Track Canó del riu Ubagua (Riezu)