El passat dissabte 24 ens juntàrem uns quants locos de la muntanya per a tastar la primera part de esta ja mítica prova que ens espera en setembre i de la mà dels mateixos Botamarges ferem un entrene ben bonic.
dimarts, 27 de juliol del 2010
diumenge, 4 de juliol del 2010
VIª Cursa de Muntanya Benassal
Novament enguany tocava repetir al poble de l'aigua, Benassal, lloc conegut i estimat per ser segona llar d'uns bons amics de Castelló. Al contrari que l'any passat en que vaig anar a soles, en esta ocasió com ja es costum anàvem el Team al completo.
Com que començàvem a les 7:30 (bona idea la dels organitzadors per a fugir de la calda estival), va tocar alçar-se a les 4 de la matinada i és que després de l'apretada eixida de la Volta al Terme preferim arribar amb temps de sobres per fer el cafenet, xarrar amb els coneguts i canviar-se.
La eixida és puntual i com que jo ja me coneixia com anava el recorregut vaig eixir tranquilet a la espera del clàssic embus de la primera pujada, Vicent i Ana ja havien agafat les seues posicions que mantindrien fins al final de la cursa, cadascú anàvem al nostre ritme.
Conforme anava passant el temps em notava fluixet, no tenia bones sensacions, tal volta comparava amb l'any passat on considere que va ser una de les millors curses que vaig fer i enguany no la veia bé, en realitat i a la vista del temps final a la meta vaig anar pràcticament igual amb només 2 minuts més, per tant es confirma que les sensacions eren prou subjectives, supose que guiades pel meu recent negativisme heretat de la "punxada cavallera" del mes passat i és que quasi estic desitjant tancar el curs i descansar en vacances a vorer si torne a començar el cicle amb millors sensacions.
Com que començàvem a les 7:30 (bona idea la dels organitzadors per a fugir de la calda estival), va tocar alçar-se a les 4 de la matinada i és que després de l'apretada eixida de la Volta al Terme preferim arribar amb temps de sobres per fer el cafenet, xarrar amb els coneguts i canviar-se.
La eixida és puntual i com que jo ja me coneixia com anava el recorregut vaig eixir tranquilet a la espera del clàssic embus de la primera pujada, Vicent i Ana ja havien agafat les seues posicions que mantindrien fins al final de la cursa, cadascú anàvem al nostre ritme.
Conforme anava passant el temps em notava fluixet, no tenia bones sensacions, tal volta comparava amb l'any passat on considere que va ser una de les millors curses que vaig fer i enguany no la veia bé, en realitat i a la vista del temps final a la meta vaig anar pràcticament igual amb només 2 minuts més, per tant es confirma que les sensacions eren prou subjectives, supose que guiades pel meu recent negativisme heretat de la "punxada cavallera" del mes passat i és que quasi estic desitjant tancar el curs i descansar en vacances a vorer si torne a començar el cicle amb millors sensacions.
En tot cas, el post-cursa com sempre el millor de tot: xarrada amb els camarades que feia temps que no veia (Àngel alias Manyà, Raül i David, saludet per als 3!!), després un poc de piscineta i ja que estàvem a la zona, visita al outlet de Vilafranca que acabà amb la compra inesperada d'unes Salomon XA pro a meitat de preu i que guardaré en reserva per a la propera temporada, després dinarot al mateix Vilafranca i final de la jornada.
Au cacaus!!
Au cacaus!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)