Corre o rebenta!!

Si corres, rebentes!

2011-05-14T13:22:00.000+02:00

A l'octubre del 2009 vaig començar amb este bloc per tal de contar tot allò relacionat amb l'esport que practicava: les curses de muntanya i el muntanyisme en general. Han sigut un parell d'anys (aproximadament des de finals del 2008) en que la meua vida ha girat al voltant d'esta afició: curses, entrenaments, molts amics i amigues i, per damunt de tot, un grapat de bones sensacions i records.

Malauradament, a vegades la vida et reserva sorpreses amb les que no contes, i jo m'he vist sorprés per una que no m'esperava de cap manera, he pensat molt si havia de fer-ho públic al bloc, tot i que els i les més intims ja ho saben, però em semblava que, sobretot per a tots i totes les que m'heu conegut en este mon de les curses calia com a mínim explicar-vos que no em voreu més en la linia d'eixida.

Ara fa un parell de mesos vaig demanar cita per fer-me una prova d'esforç, com sabeu (i si no ho sabeu, haurieu de saber-ho) és una prova en la qual als esportistes ens comproben que el nostre organisme està correcte per a la pràctica esportiva, diguerem que és una ITV per a esportistes. Doncs bé, en la prova em van detectar un problema al cor que no em permet realitzar esforços sota risc per a la meua vida.

Com sabeu tots els que alguna vegada esteu lesionats, quan has de deixar este tipus d'aficions ni que siga una temporada és fa prou dificil, quan et diuen que has de deixar-ho per a sempre, vos podeu imaginar com és. Jo per la meua banda, tot i passar-ho mal en els primer moments, he intentat vorer la part positiva, al fí i al cap, si haguera continuat corrents com sempre cap la possibilitat de que haguera acabat malament, així que la filosofia de vida m'indica que no és una mala noticia sinò una bona, tal volta m'han salvat la vida!

Per a mi, quedaràn sempre els bons records, els amics i amigues, els llocs i paratges, muntanyes i boscos que he tingut l'oportunitat de conèixer gràcies a l'esport i aixó és el més important.

Des d'ací voldria llançar un crit a tots i totes els corredors/es que com jo, segur que heu sentit moltes vegades

aixó de que cal fer-se de tant en tant una "prova d'esforç", jo pensava que era una cosa reservada a la èlit i no em capficava, però no, per la vostra salut, no deixeu de fer-vos una quan pugau!!!
Només em resta, desitjar-vos bona sort, bones curses i un milió de gràcies pels moments compartits!!!!

Salut i Muntanya!!!!

Cabeçó Trail 2011, poca broma amb el Cabeçó!

2011-03-14T22:40:00.003+01:00

Una volta digerit l'esforç màxim de la cursa d'ahir toca fer recompte i vorer com van anar les coses. Com ja vaig dir al post del dissabte era la primera cursa "oficial" de la temporada i, una vegada superada, queda clar que no podia haver triat un inici millor. Este Cabeçó Trail va a passar directament dins el meu cap a la llista de Curses èpiques, junt amb la k25 i la Volta al Terme de Fondeguilla i és que totes 3 es caracteritzen per ser relativament "curtes" (menys de 40 km) però amb un desnivell bestial (més de 1.500 totes, és a dir, més desnivell que la pujada a l'Aneto, el pic més alt del Pirineu).

Poca broma amb el Cabeçó!

El matí va començar de la manera habitual: llevar-se de matinada, agafar el cotxe cap a Busot, parar-se al típic control de la Guardia Serril (en realitat en quant em veuen amb pinta d'esportista matinejador no em fan ni bufar), perdre'm de camí i cagant òsties a pel dorsal. Finalment a les 9 en punt i rodejat de tots els amics i amigues de la colla FTV donen la eixida i comença el patiment.

Eixim els últims (com es pot vorer a la foto no queda literalment ningú darrere de nosaltres), però no ens estresem, queden 22 km duríssims per davant. Els primers 3 o 4 km anem de fet tots apilotonats, amb moltes parades i embussos típics en els senderols estrets, a partir del 4 la cosa comença a allargar-se i ja cadascú es va fent el lloc que li pertoca, el meu en este cas era de l'ultim de la cursa, bé no l'últim exactament, però si amb els 5 o 6 últims.

M'ho agafe amb molta paciència, soc conscient que ni la meua preparació ni el meu estat físic fan possible fer-se més il·lusions que la d'acabar i entrar en meta siga com siga. Xino-xano em trobe al davant la pujada del dia, una pedrera infame amb un desnivell més propi d'un cim pirinenc que no del mediterrani Cabeçó (res que envetjar per cert als 3000's del Piris). La pujada és agonica i es fa llarguísima, però com tot s'acaba, arribe a dalt al vèrtex geodèsic en 2 hores (km 10 flipant). Des d'ací una baixada molt muntanyera per terreny esbarós em deixa a una pista per la que ja comença a costar-me trotar i aixó que només porte 14 km, però la duresa es fa palesa.

I arriba la segona del dia, un altre ascens quasi-vertical on les forces comencen a abandonar-me a la carrera, de manera que quan finalment arribe dalt del tot per una altra pedrera amanida amb trams de trepades on qualsevol escalador s'ho haguera passat d'alló més bé! I ara si que estic mort, em resten encara 7 km, pràcticament tots de baixada, a priori fàcils i corredors, però el meu cos ha dit prou, a dures penes puc anar trotant molt lentament, caminant vaig més ràpid i este darrer tram de la cursa se'm fa insuportable, amb la ment posada només en acabar siga com siga. Veig com passa el temps i si en una mitja marató de muntanya estave rondant les 3 hores, en aquesta veig com passe de les 4 i no arribe!

Per fí, quan començaba a desfallir apareix al meu davant el poble de Busot i en un últim i titànic esforç, engegue a còrrer per tal d'entrar dignament a meta. Finalment van ser 4:35 h. de dur patiment i de postres en meta no quedava menjar, ni samarreta de la meua talla, ni res!!

En fí, als últims no ens tenen molt en compte, però allí estem, corrents com tots i esforçant-nos al màxim per donar-ho tot a la muntanya una vegada més!!! Si puc tornare al Cabeçó l'any vinent, perque esta cursa tan dura mereix repetir-se com més vegades millor.

Ací deixe el track del Cabeçó Trail 2011.
Salut i Muntanya!

(Fotos de Conxip i l'àlbum Picassa de Julia)

Tornant a la càrrega!

2011-03-12T12:04:00.001+01:00

Tres mesos ja des de la darrera entrada al bloc, massa temps però no és més que el reflex de la meua activitat corre-muntanyera dels últims temps: pocs entrenos i molta irregularitat.

Al febret tenia pensat encetar la temporada de curses amb la ja clàssica Serra del Coto en la que haguera estat la meua tercera participació a la mateixa, però una inoportuna crisi virico-intestinal (ja sabeu els famosos virus 24 hores dels últims temps), em va retirar de la mateixa la nit d'abans. No només vaig perdre l'inici de temporada sinò sobretot el retrobament amb tota la colla runnera!! i em vaig caurer d'esta magnífica foto de familia:

Poc després, va arribar el primer entrenament en ultra-distància del curs, amb tota la colla que ens hem conjurat per fer front al repte de còrrer al juliol la G2Handiak de 88 km i 6.000 desnivell positiu!

Aquell entrene hem va deixar una mica desaborit, ja que dels 40 km previstos amb remat final pujant el km vertical del Puig Campana, jo només vaig aguantar els primers 30, que farem! toca entrenar dur.

Ara ja ben entrat el mes de març torne a intentar estrenar la temporada de curses, esta vegada m'he decidit per una clàssica que per raons d'organització duia un parell d'anys sense fer-se i que té molt bona reputació: la cursa del Cabeçó d'Or, dureta amb un desnivell de 1500 i pico en 22 km, vorem que tal va!

Feliç 2011!!!

2010-12-30T21:53:00.000+01:00

Tornant a la rutina

2010-10-16T12:16:00.004+02:00

Com em sol passar a temporades, el bloc portava un temps paraet, concretament des de Botamarges, i no és que jo haja estat parat, ben bé al contrari!, ara torne a agafar les rutines i per fí puc escriure alguna coseta.

Les darreres setmanes han estat plenes de compromisos socials i laborals (supose que en determinats moments tots tenim acumulació de "saraos diversos") i aixó s'ha traslladat a l'impossibilitat d'eixir a la muntanya i, molt menys, participar a proves. Ara per fí torne a agafar espenta i mire cap als propers reptes amb molta il·lusió però conscient que els entrenaments els he d'intensificar i agafar una regularitat i una seguida que, d'altra banda, l'arribada de la tardor em sol permetre.
Si faig una mica de memòria el que tinc al cap ara mateix és algo semblant a aixó:
-7 novembre: Km Vertical al Puig Campana, no he fet mai un km "de veritat", així que l'acollono va per dins.
-13 novembre: Cursa de Muntanya de Xàtiva, 32 km. Pareix ser que al poble natal comencen a adonar-se de l'existència del nostre esport i s'està organitzant esta cursa, no se ben bé com anirà ja que ni tan sols tenim info a falta d'un mes per a la celebració, si puc hi seré!
-28 novembre: K25 Trail de la Calderona, esta xicoteta serra valenciana s'ha convertit en el meu terreny d'entrenament favorit, i si l'any passat vaig acabar agonitzant esta cursa, enguany espere donar una millor imatge però sobretot, gaudir de la Calderona.
-12 desembre: Cursa de Muntanya Serra de Xiva. Per a finalitzar el 2010, res millos que 65 km propet de casa, tinc ganes de provar estes serres veïnes que desconec i, a més, em servirà de prova per tal de calibrar si estic en condicions d'afrontar al gener la primera ultra de l'any: el GR10 Xtrem.

Aixó és tot per ara, salut i muntanya!!!

Botamarges 2010 - Més alt, més fort, més dur.

2010-09-21T22:20:00.004+02:00

Per segon any tornàvem a la cita amb els amics i la bona gent de Forna, i com l'any passat esta cursa significa per a mi el retrobament amb les curses de muntanya després de les vacances d'estiu i aixó és nota sempre, tot i aixó amb els amics foreros haviem pogut improvisar un parell d'eixides llargues o semi-llargues que ens havien de vindre molt bé per tal d'afrontar la durisima prova. I és que, com dic al títol d'aquesta entrada, a la Botamarges 2010 tot ha sigut MES ALT, MES FORT I MES DUR.
Si en la primera edició de l'any passat molts ja diguerem que era la cursa més dura del País Valencià, tot i que enguany han sorgit proves més llargues i amb més desnivell, continue pensant que aquesta és una cursa que mereix estar en el calendari de tots els ultra-traileros de la contornà perquè val el seu pes en or, i aixó sense contar el tracte exemplar que ens dispensa el poble de Forna i, sobretot, els amics del Club Botamarges.
Parlant de la meua cursa, doncs el que esperava i més amb els canvis que han endurit la prova, he fet una mica més de temps que l'any passat (12:50 h. al 2009 i 13:20 h. al 2010), però tothom a pujat els seus temps així que és una cosa normal. L'aspecte positiu però, ha sigut el moral, ja que després de la "punxà" de Cavalls del Vent al juny, no em trobava gens bé ni física ni moralment, l'estiu logicament amb la baixada d'activitat tampoc havia afavorit que canviara d'estat d'ànim, però amb la Botamarges tot ha tornat a ser com abans i ara el meu cap torna a estar al lloc, conscient de que em falta molt per entrenar, però amb un canvi de xip radical que em dona moltes forces, per tant no puc més que dir: Gràcies Botamarges!!!

Il Ritorno

2010-08-24T14:58:00.003+02:00

Ja s'acaben les vacances, però sempre queda el record dels moments viscuts i els nous llocs que hem tingut la sort de conèixer estos dies, per a la memòria estes imatges (cortesia d'Ana i Angel respectivament): la primera a Chamonix sota el monument als conqueridors del Mont Blanc i la segona la equivalent a la Vall d'Aosta (Gressoney) al monument als alpinistes que conqueriren el Monte Rosa.

Tanquem per Vacances!!!

2010-08-04T20:33:00.003+02:00

Doncs si benvolguts amics i amigues, tot i que fins divendres curraré, penge el cartell de tancat al bloc perquè ja no escriure res mes fins a despres de les merescudes vacances d'estiu, enguany es presenten emocionants amb l'esperada expedició als Alps..... ja vos contaré.

Salut, muntanya i a gaudir!!!!

Entrenament Botamargero FTV a la Lluna Plena

2010-07-27T20:09:00.002+02:00

El passat dissabte 24 ens juntàrem uns quants locos de la muntanya per a tastar la primera part de esta ja mítica prova que ens espera en setembre i de la mà dels mateixos Botamarges ferem un entrene ben bonic.

VIª Cursa de Muntanya Benassal

2010-07-04T20:28:00.004+02:00

Novament enguany tocava repetir al poble de l'aigua, Benassal, lloc conegut i estimat per ser segona llar d'uns bons amics de Castelló. Al contrari que l'any passat en que vaig anar a soles, en esta ocasió com ja es costum anàvem el Team al completo.
Com que començàvem a les 7:30 (bona idea la dels organitzadors per a fugir de la calda estival), va tocar alçar-se a les 4 de la matinada i és que després de l'apretada eixida de la Volta al Terme preferim arribar amb temps de sobres per fer el cafenet, xarrar amb els coneguts i canviar-se.
La eixida és puntual i com que jo ja me coneixia com anava el recorregut vaig eixir tranquilet a la espera del clàssic embus de la primera pujada, Vicent i Ana ja havien agafat les seues posicions que mantindrien fins al final de la cursa, cadascú anàvem al nostre ritme.
Conforme anava passant el temps em notava fluixet, no tenia bones sensacions, tal volta comparava amb l'any passat on considere que va ser una de les millors curses que vaig fer i enguany no la veia bé, en realitat i a la vista del temps final a la meta vaig anar pràcticament igual amb només 2 minuts més, per tant es confirma que les sensacions eren prou subjectives, supose que guiades pel meu recent negativisme heretat de la "punxada cavallera" del mes passat i és que quasi estic desitjant tancar el curs i descansar en vacances a vorer si torne a començar el cicle amb millors sensacions.

En tot cas, el post-cursa com sempre el millor de tot: xarrada amb els camarades que feia temps que no veia (Àngel alias Manyà, Raül i David, saludet per als 3!!), després un poc de piscineta i ja que estàvem a la zona, visita al outlet de Vilafranca que acabà amb la compra inesperada d'unes Salomon XA pro a meitat de preu i que guardaré en reserva per a la propera temporada, després dinarot al mateix Vilafranca i final de la jornada.
Au cacaus!!

Cavalls del Vent FTV

2010-06-19T12:41:00.004+02:00

Fotos cortesia de Fran (Trepariskos) i la seua dona Bea.

Punxada als Cavalls

2010-06-14T14:58:00.002+02:00

Volta al Terme 2010, vendetta!!!!

2010-05-30T11:26:00.006+02:00

Vendetta es una palabra de origen italiano que significa venganza...... wikipedia dixit.

El passat 2009 em vaig presentar per primera vegada a esta prova que en aquella ocasió era Campionat D'Aspanya, també per primera vegada em va tocar retirar-me d'una cursa en la meua curta vida de corredor, problemes intestinals insofribles e insuperables em retiraren i el baixó moral conseqüent també va ser important.
Com tot aquell al que li pica el gustet de les curses sap, quan te retires d'una, automàticament passa a una llista secreta e inconfesable de curses a les que vas a tornar pel simple, irracional i primitiu fet de demanar la revanja (igual que quan perdiem a les caniques de xicotets).
Per tant allà estava una altra vegada este dissabte 29 de maig, en Alfondeguilla, eixe xicotet poble enclavat enmig de la Serra que pareix la meca del Trail Running valencià i que forma junt a la properíssima Vall d'Uxó (a només 3 km), la punta de llança en quant a carreres, equips i corredors d'este esport a la nostra terra.
6 del matí i molt justet de temps arribe a la línia d'eixida amb el inseparable Cerrando Bares Mountain Team al complet: Ana, Vicent i per a tan grata ocasió el mestre, l'Auelo Pepe. Eixim i comença tot a calfar-se, com sempre jo al final, total per a estar parat en el tapó vaig tranquilet i ja està. A partir d'ací una rera altra l'esquema de la cursa és el mateix: puja-baixa-puja-baixa-puja-baixa-puja-baixa...... ni una planura!!!! Sempre que fas una cursa dureta acabes pensant, esta és la més dura que he fet, però no! sempre hi ha una més dura, lógicament, hui esta és la més dura en el meu cap, però aixó si, no soc el únic que ho pensa, des del primer fins a l'ultim que entra en meta, patim el que no està escrit.

Amb un plantejament mental d'acabar-la en 7 hores, la primera part fins al Control de Pas del Marianet va bé, vaig en els temps que m'he previst, però ahi amic! el cap i les cames no sempre van parale·ls en quant a temps i cronos, a partir del km 24 amb una pujada esgarrifosa i vertical rematada per 3 escales per si algú no havia tingut temps de cansar-se encara, em dona una fluixera de por, deixes que camines com si fores un vellet, no vaig ni cara al aire. Al control del coll de garrut, abans de pujar a Pipa ja estic en les 6 hores i mitja quasi, aixina que em toca oblidar-me dels temps i conformar-me amb acabarla i almenys dir-li a esta terrible Volta al Terme: t'he la he tornat!!!! vendettaaaa!!!!!!

Superada la darrera pujada al Pipa, enfile pel riu i entre en meta en 7:30 h, després vindrà una reparadora dutxa i un magnífic dinarot a base de paella valenciana amb cargols (espectacular), els comentaris i les xarraetes amb tot el món sobre la cursa són de les millors parts d'este esport, tots tenim algo que contar, tots eufòrics, des del primer al ultim, tots som campions!!!
Per acabar, una vegada més i no em cansaré de repetir-ho: Gràcies Fondeguilla, per ser com sou, la gent, les muntanyes, els paratges, no té preu. Tornàrem, però ja no a buscar venjança, sinò a gaudir de vosaltres i de les vostres curses!!!!

Track a wikiloc.

Fotos de Ruben (Aper), Volta al Terme i Ana.

A pels Cavalls!!!!

2010-05-20T21:43:00.003+02:00

Ja està el lio fet!!!! Nova aventura a la vista: 11 i 12 de juny, intentarem fer esta magníca travessa pirinenca en la categoria skyrunner sub24, ja vorem que passa!!!

Imatges per al record: Trail Mitja Lluna 2010

2010-05-08T10:45:00.010+02:00

Ací van una sèrie de fotogràfies que he anat recopilant del Trail, he d'agraïr a tots els amics que a més de sofrir al Trail, tragueren forces per a fer fotos, una tasca que la majoria de vegades no reconoguem però som molts els que després ens alegrem de tindre a esta gent i les seues fotografíes, també no em vullc oblidar dels amics Vicent, Ana, Pupi, Carles i Angel que estigueren al avituallament d'Agres i a la meta no sols fent fotos sinò també reconfortant-mos i donant molts ànims, sou els millors!!!

Les fotos són de Ana, Joxe, Linceul i Vicente (Trueno).

Somni acomplit: finisher al Trail Mitja Lluna 2010

2010-05-07T20:44:00.005+02:00

Han passat ja uns quants dies des de que el diumenge passat cap a les 5 de la matinada arribava a la meta d'Alcoi, han sigut dies estranys, sensacions diferents a les que havia sentit fins ara en altres proves a les que havia participat, no crec que puga expressar en paraules tot el que ha suposat per a mi acabar esta prova.

Només diré que el companyerisme, la solidaritat, l'esforç per superar-se un mateix, per superar inclús les pors més arrelades a la nostra ment i la satisfacció final d'aconseguir-ho, m'han omplit d'una manera increible i que ben be paga la pena el sofriment.

Setmana de nervis: s'acosta el gran moment....

2010-04-26T19:27:00.005+02:00

Aixina és, en poc més de 4 díes estarem si no passa res en la línia d'eixida del Trail Mitja Lluna, per a mi un pas més en el món de l'ultrafons a la muntanya, m'estrene en la distància de 80 km.
Es preveu una setmana de molts nervis, adereçats amb grans quantitats de pasta per a fer una bona replegà d'hidrats de carbó.

Video del Entrenament "Xàtiva Xtrem Maraton"

2010-04-19T23:18:00.001+02:00

Entrenes amb solera (VI) - Trail Xtrem Muntanyes de Xàtiva (11-04-2010)

2010-04-12T19:02:00.007+02:00

L'amic Vicent ens havia preparat per al diumenge d'esta segona pasqua, un entrenament dels que marquen: un recorregut maratonià que, sense eixir de la nostra estimada i xicoteta serra xativina (Bisquert, Serra Grossa, etc) ens havia de posar les piles, amb un desnivell en plà trencacames prou jevi. Prenent com a base el sender PR "paratges de Xàtiva", ha dissenyat un traçat que empalma diferents sendes, camins i rutes de btt i que no toca pràcticament asfalt en els seus vora 40 km de distància.
Cuatre valents trail-runners ens presentàrem a les 8 am a l'estació de Renfe: Vicent (Blackbeer), Ana (Viruta), Julio (jucrivic) i jo mateix, per tal de sofrir a les nostres cames el que ens tenia preparat el black. Comencem tranquilets pel passeig del ferrocarril fins al jardí del Bes, on agafem cap a dalt fins al populós carrer de la Triaca Alta (oficialment de l'Ardiaca), ací empalmem amb la pujada típica a l'ermita de Sant Josep pel mateix camí on diuen les cròniques que el Rei Jaume I entrà a la ciutat al conquerir-la i des d'on observant-la digué allò de "i veiérem la més bella horta que mai haguéssem vist, de vila ni de castell, i que hi havia més de dues-centes barraques per l’horta, les més belles que ningú pogués trobar, i alqueries entorn de l’horta, moltes i atapeïdes; i, a més, veiérem el castell, tan noble i tan bell (referint-se al castell de Xàtiva), i una tan bella horta. I en sentirem gran goig i gran alegria al nostre cos".
Continuem pel racó del Bellveret cap a baix, a les cases conegudes com "les Santes", on tornem a girar per tal d'agafar el camí que ens du directes a l'antiga ermita romànico-gótica del nostre patró, Sant Feliu. Des d'esta fem la senda que passant per la Nevera del Castell (cava o pou de neu que s'ubica a l'ombria) ens puja fins a la Cova dels Lleons, des d'esta fem per carretera l'última revolta del castell i arribem al tram "tècnic" de la ruta: cal desgrimpar per un forat de la muralla per a passar a l'altra part i encetar una boja baixada directa que ens traurà a la part baixa de la muralla i a l'antic passeig de ronda on els soldats vigilaven (el mateix que el nostre alcalde va tindre la genial idea d'asfaltar fa uns anys, tirant a perdre un camí amb segles d'existència, no se sap per quina raó més que la estupidesa profunda que el caracteritza tan a sovint). Com siga, continuem per a entrar ja a les rodalies de la vall de Bisquert, lloc d'esbarjo dels socarrats des de temps inmemorials i on quasi tots tenen una caseta, xalet o similar. Anem a buscar el camí de Sant Antoni pel qual transita el sender PR.

Ací comencem un seguit de pujades i baixades empalmant el camí amb xicotetes sendes que ens fan acumular desnivell a mansalva fins que arribem per fí a les "Arcaetes" d'Alboi (un antic aqüeducte d'estíl gòtic que transportava l'aigüa des del naiximent de Bellús fins a Xàtiva), carreguem els "camel-bags" a la font que hi trobem i seguim a buscar els paratges de la prehistórica Cova Negra i l'anomenada Casa de la Llum al costat del Riu Albaida. Passant al recte arribem a l'Estret de les Aigües i a baix de la Cova de la Petxina (escola d'escalada) passem per dalt d'un antic assut a l'altre costat del riu, pel qual retornem a buscar sota les vertiginoses parets de la penya de l'Aventador, un senderol que puja amb molt de desnivell fins a la Creu ja en el terme de la població del Genovés i màxima alçaria de la ruta (uns 400 m. aprox.).
Després d'esta fortissima pujada, encetem una baixada per senda directa per un barranquet fins al conegut indret amb bar de "la Xopà d'Alboi", on podem tornar a carregar aigüa i com no fer una coca-cola per a recuperar alguna de les forces perdudes en el camí, no en và ja duguem uns 21 km i estem a la meitat de l'entrenament.

Seguim un xicotet tram alternant carretera i senda fins a tornar a apareixer a la Casa de la Llum i en esta agafem el PR que ens puja directes al costat de la N-340 que creua en cap a la Font de la Quintana, abans d'on parem per a fer un avituallament. El que queda són uns 15 km que alternen fortes pujades amb trossos planers i que ens dirigeixen cap als penyal de Sant Dídac i La Creueta que custodien el poblet de Novetlé. Una vegada arribats a la senda que es situa baix de la coneguda Creueta, en compte de seguir pel Portet (traçat de la Via Augusta romana), seguim pels bancals i camps atapeïts de figues de pala, que ens duen a la Porta del Socors, eixida d'emergència del Castell i que per a nosaltres ho serà d'entrada triomfal per haver acabat sans i estalvis este entrenament, ple de natura i història a casa nostra.
Després d'una merescuda cervesseta a la terrassa del bar del Castell, enfilem cap al nucli urbà per tancar el cercle que haviem començat de bon matí i que conclou amb un desnivell de 2.800 metres positius i un total aprox de 39 km.

Track a wikiloc

Entrenes amb solera (V) - Especial Pasqua a la Vall de Yerri, Nafarroa

2010-04-06T19:33:00.013+02:00

Aprofitant que a les desitjades vacances de pasqua la colla d'amics se n'anàvem a passar uns dies a la Vall de Yerri en Nafarroa, vaig eixir un parell de dies a conèixer alguns dels indrets més bonics d'aquesta i com no podia ser d'una altra manera, havia de fer-ho corrents pels seus senders i camins.

Vaig triar 2 dels senders balitzats de la comarca de Lizarraldea que feien molt bona pinta: un era la Fageda de Lezaun i l'altre el Canó del riu Ubagua. Ambdós tenien característiques semblants en quant distància (al voltant dels 10 km.) i desnivell (uns 350 m. positius), la qual cosa em permitia eixir de bon matí i fer l'entrenament sense perdre després els moments d'esbarjo de les vacances amb la colla.
La ruta de la Fageda de Lezáun és d'orientació ben senzilla i transita en la seua primera part per un camí antic que puja per dins la fageda fins a la part alta de la serra, a uns 1.200 metres, moment en el qual la circular comença una baixada planejant per moments per la lloma ben definida fins que tornem a empalmar amb el camí que duiem d'eixida, és una ruta clàsica en el sentit de que puges caminant ràpid i després tens una baixada plaenta on pots correr tot el que vullgues. S'ha de destacar per damunt de tot la bellesa del paisatge, el típic bosc húmid que tant m'agrada, amb un alé de pastors, contrabandistes i temps de revolta per les muntanyes navarreses-basques. Este entrenament el vaig fer acompanyat pel meu amic Carles, era la primera vegada que provaba açó d'eixir a correr per la muntanya i tot i que va gaudir prou de la ruta, com que té els genolls un poquet tocats i tampoc n'està acostumat, va acabar un poc cansaet (je,je).
La segona eixida pasquera la vaig fer el dilluns 5, amb un matí gèlid (2 sota zero marcava el termometre) i és que els valencianets en quant arriba pasqua ja pensem que tot és calor però em va tocar abrigar-me de valent per tal d'afrontar esta altra ruta que prometia.

També és tracta d'una senda balitzada amb marques PR per tant l'orientació tampoc anava a presentar problema, és tracta de començar al camping abans del poble de Riezu i des d'aquest pujar per una senda entre camps fins al poble, creuar-lo i continuar a voreta riu fins que s'agafa l'entrada del canó que el riu Ubagua ha anat excavant durant segles al seu pas. És un indret també molt bonic, amb eixa atracció que ofereix el trescar per camins oberts per la força bruta de la natura i amb el reconfortant riu a la vora. Es puja fins al poble de Lezaun, ja conegut de l'anterior ruta i des d'aquest la tornada és fa desfent camí pel mateix lloc pel qual hem arribat (el canó). Un altre cop, ruta de muntanya clàssica, pujada fins al poble i després.... a còrrer cap a baix!!!
I bé aixó és tot, per a mi unes vacances ben aprofitades, ja que he pogut gaudir de la natura, de l'esport, dels amics, en fí de tot el que m'agrada. Salut i Muntanya!!

Track Fageda de Lezaun

Track Canó del riu Ubagua (Riezu)

I Cursa de Muntanya Vila de Xàbia 19-03-2010

2010-03-27T13:12:00.003+01:00

Dia de Sant Josep, la Cremà, per a un anti-faller declarat com jo és un dia en que la ideologia m'impulsa a pegar a fugir de València, Xàtiva i rodalies. Com que el diumenge 22 tenia que traslladar-me a currar a Andorra, ho tenia malament per a còrrer este cap de setmana, però... ahí quin cap tinc!!! si el dia 19 estrenen nova cursa a Xàbia, doncs no cal pensar-ho ni un segon, mentrés els fallers rematen els últims cubates a la porta de casa (hi tinc una carpa fallera ací baix), jo agafe els trastos runneros i el cotxe per a enfilar cap a la comarca de la Marina.
A l'arribada em trobe amb l'amic Santii, que va llançat en el mon de les curses, me veig reflexat en ell tot just fa 1 any quan jo em vaig enganxar a este rotllo de còrrer x muntanya i és que és una afició que cada vegada va a més entre els muntanyencs. Repleguem dorsals i anem a fer-se el cafenet de rigor ( i jo el cigarret pertinent, a vore si ho deixe d'una punyetera vegada!!). Al poc trobem a un altre amic del Foro, Fernando, un altre dels cracks alacantins que en esta ocasió anirà prou tranquil ja que l'acompanya una amiga que s'estrena en les curses de muntanya i no vol apretar. S'ha de dir que Fernando i Santi doblaràn este cap de setmana ja que el diumenge també participaren en la cursa de Finestrat, aixina els entrenes per al Trail Mitja Lluna van de categoria!
Bé, s'acosta el moment de la eixida, ens canviem, ens preparem amb els rituals bàsics de les curses i que cadascú té i ens anem a rodar un poquet per a calfar, mira si anavem tranquils que quan ens adonem falta menys d'un minut per a que donen la eixida i ens toca fer un sprint per arribar a la eixida, encara saludem a un altre forer que no coneixiem: Seres, un corredor de la zona amb el qual ja haviem parlat prou abans i ens havia anat contant totes les novetats d'esta cursa.
Tret d'eixida i poquet a poquet, primer 2 km's d'asfalt cap amunt per una urbanització, enseguida em quede a soles, Santii s'estira per davant i Fernando puja una mica més arrere amb la seua amiga. Jo a la marxeta i sense agobiar-me, realment és una cursa senzilla amb només 2 pujades significatives. Arribem a les primeres pistes i sendes, comencem a apretar tots, en una baixada per senda estreta i pedregosa es fa una mica de parada, es veu que hi han corredors d'asfalt que són novatos en açò de còrrer per terreny muntanyos i van una mica parats, en el moment que puc els adelante i continue la llarga baixada que em du directe a la mar i a un primer avituallament sols liquid en el km. 6. Des d'aquest, enfilem la 2a pujada, també d'asfalt fins a una de les típiques torres vigia que defensaven les nostres costes dels atacs pirates fa uns quants segles, des d'ací ja ve tot rodat una altra vegada, senders planers en els quals es pot trotar però sense confiar-se ja que hi ha molta pedra quebrada, si heu pujat al Montgó alguna vegada sabreu que és una terra pedregosa i dura, quasi un vertader "karst".
Continue a la marxeta i a un ritme de trotar comodament, quan me n'adone estic una altra vegada al inici de la senda i començant la darrera baixada pel camí que al principi de la cursa haviem pujat, com que se que queden només un parell de km's tots cap a baix pose un poquet de velocitat i m'enfile entre xalets i urbanitzacions fins a que albire la meta, objectiu aconseguit!!
Al final la cosa queda en 13,8 km amb uns 500 desnivell positiu i en un temps de 1:35 (no se que pasa en el xip que en la classificació m'han contat 2 minuts més), realment crec que és la cursa més ràpida que he fet mai ja que pràcticament tota la estona ha sigut corrents.
Per arredonir el matí fem una xicoteta tertulia entre els amics foreros participants, a més de Santi, Seres i Fernando, coneguem a Salvamac, un altre amic runner d'Elx. Tots coincidim en el bon gust que ens deixa la cursa en la seua primera edició i felicitem als organitzadors, tot ha eixit perfecte!!!
Per acabar com sempre, el track a wikiloc de la cursa.

Entrene Serrella (1er tram del Trail Mitja Lluna) - 13 març 2010

2010-03-14T20:06:00.004+01:00

Este dissabte vam poder gaudir d'un entrene "canyero" amb les vistes posades al Trail Mitja Lluna, en companyia dels amics foreros Santi i Fernando.

L'itinerari va ser des de l'embassament de Guadalest fins a la Font Roja (Fageca), passant pels cims del Castellet, Mallà del Llop, Pla de la Casa i Caseta del Guardia i tornar pel mateix camí. Es tracta d'un recorregut intens amb uns paisatges molt bonics però amb força desnivell per la qual cosa es converteix en un entrenament dels més durs que recorde amb un total de 34,5 km i un desnivell positiu d'uns 2.500 m aprox.

Ens ha vingut molt bé per a fer-nos una idea prou fidedigna del que anem a trobar en el Trail i sobretot ens indica que haurem d'agafar la primera part de manera molt tranquila si es que volem arribar en bones condicions i poder acabar la cursa.
Track a wikiloc.

4a Cursa de Muntanya Castro de Alfondeguilla (14-02-2010)

2010-02-15T20:14:00.007+01:00

Alfondeguilla és un d'eixos indrets on es respira un atmosfera especial en tot allò que envolta al mon de la muntanya i especialment al de les curses de muntanya. Este xicotet i acollidor poble és porta d'entrada a la Serra d'Espadà i els seus paratges guarden una bellessa amagada que ens sorpren cada vegada més. Tot aixó sumat a la bona sintonia entre els habitants, organitzadors i corredors fan que còrrer a Alfondeguilla siga sinònim d'èxit i ganes de repetir.

Este diumenge ens presentarem per a conèixer esta cursa, m'acompanyaven Vicent i Ana, la qual cosa ja s'està convertint en una bona costum, ja que és molt més agraït anar en companyia que no a soles. Tots 3 desconeixiem el traçat, però les referències que teniem eren molt bones i finalment ens vam tornar molt contents.

Eixirem uns 500 corredors disposats a completar el traçat de 17'5 km (pareix ser que en realitat són 19 km per un canvi de recorregut respecte a altres edicions) i els 11oo m. de desnivell positiu, per tant una autèntica cursa trenca-cames, pràcticament sense planes, tot pujades i baixades, per uns senders magnífics, només tocarem pista en pocs metres i aixó és el que agraïm en este tipus de curses. Del paisatge no puc dir molt en paraules perque em faltarien per a descriure els indrets tan bells pels quals anàvem pasant, les sureres, els barrancs, l'horitzó claríssim amb alguna vista de Penyagolosa increible, tot era increible.
Les sensacions personalment van ser força bones, sense arribar cansat i aguantant molt bé pujades i baixades, tot i que estes últimes eren en alguns punts una mica kamikazes i calia còrrer amb precaució per evitar caigudes o girons de peu.
Al final arribada a meta conjunta amb Ana en un temps de 2:50 i quedant en la posició 329 de la general.

El post carrera va ser memorable, amb cervessetes, algo de menjar, entrega de trofeus (em sembla que és la primera vegada que em quede a una entrega) i sorteig de material. També pegàrem una miradeta a les parades de material i menjar que hi havia, en definitiva una molt bona estona ja de descans i és que el solet convidaba a no menejar-se de la plaça del poble.
D'esta cursa em sembla que vaig a guardar un molt bon record i que serà una d'eixes que posaré al calendari per a repetir sempre que siga posible.
Track de la cursa al wikiloc

Temps d'espera

2010-02-05T18:15:00.003+01:00

Ja fa unes setmanes que he deixat el bloc una mica parat, si més no la feina em du de cap d'un temps cap ací i els dies se'm fan molt curts entre curro, entrene i plans per als caps de setmana. Però aixó no vol dir que estiga parat, com sempre el rum-rum va per dins: des de la meua darrera entrada després de la cursa de Monòver, he tingut temps per a participar a la tradicional Marxa Castelló-Penyagolosa, de 55 km i que enguany només hem fet un altre company del Grup de Muntanya i jo, aixó si, a l'antiga usança: carregant motxilles pesades, transportant-ho tot nosaltres i dormint en terra, vaja el que hui en dia s'anomena "en autosuficiencia" i que tan de moda esta en els ultra-trails, tot i que, fins que no fas una marxa d'estes no arribes a entendre que significa aixó.
En fí i resumint: tot continua com sempre, preparant la següent (Cursa del Castro d'Alfondeguilla) i amb la ment posada en els grans reptes que estan per vindre esta primavera. Els entrenes els duc una mica fluixets per al meu gust, que esperava començar ja a acumular un kilometratge gran per a prepararme, però per una o per altra, les setmanes es pasen volant i no puc eixir a vegades ni 3 dies, un desastre!!

V Carrera per muntanya Serra del Coto - Monòver

2010-01-24T17:56:00.006+01:00

Les coses bones s'han de repetir, seguint esta màxima i sabent que l'any passat va ser una de les curses més xules que vaig fer, enguany tornava a repetir a la Serra del Coto de Monòver, on la bona gent del Grup de Muntanya Monòver tornaven a realitzar esta prova.

El recorregut de la cursa s'ha canviat una miqueta però el més important, el paisatge i la duressa, s'han mantingut.

Per a l'ocasió tornava a estar acompanyat pels amics Vicent i Ana, i és que últimament he desterrat la meua habitual soledat a les curses i ja fa uns quants mesos que sempre vaig acompanyat i clar és tot un plaer.

Els 3 eixirem a un ritme tranquil, Vicent sobretot que està més acostumat a còrrer ràpid però en esta ocasió vingué en "modo tranqui" amb nosaltres, per a Ana era la primera cursa de muntanya, així que també anave en calma i jo per a no ser menys a la meua tradicional velocitat de creuer, poquet a poquet però sense parar.
Com deia, el recorregut ha variat una miqueta, han eliminat la pujada per un canxal de pedra i han posat al seu lloc un pujada molt forta cap al km. 8, que es va fer de notar i on vam patir la majoria dels corredors, el desnivell en esta ocasió ha sigut d'uns 1.250 m positius, així que és un cursa força dura, prova d'aixó és que els habituals temps en les mitjes de muntanya quedaren molt arrere i ens anàrem tots a temps molt més lentos. Al final em vaig quedar amb un temps de 3:25 h. i content amb una cursa de les que no s'oblida i amb la qual ja he fixat una nova cita per a l'any vinent si tot va bé.
Track de la cursa.

Km Vertical Gandia 2010: una cursa d'hivern

2010-01-10T18:56:00.008+01:00

Com ja havia comentat el mes passat, la meua intenció era fer esta cursa, la primera de les anomenades "Km Vertical" que faig. Així que hui tocava posar-se a punt per al fred intens que ens visita estos dies i al qual no estem gaire acostumats.

La cursa ha estat bonica, a partir del km 4, és a dir, on s'acavaba l'asfalt, fins a este punt, ha sigut un patiment de vorer quanta gent em passava, i és que el meu fort no és còrrer en plà i per asfalt, si bé la pujada se m'ha donat molt millor, és el terreny on em trobe a gust, devorant desnivell i forçant la màquina cap amunt.
La presència del gel i la neu li han donat un puntet molt bó al recorregut, tot i que calia anar amb compte a mi m'ha agradat molt el competir en estes condicions.
Finalment, he pogut coronar al cim amb un temps de 2:06, molt allunyat segurament del que hauran fet els maquines d'este esport, però que a mi personalment hem deixa prou satisfet, si més no, he progressat molt bé, superant a molts corredors durant la pujada i arribant molt fresquet a la meta, sense estar quasi cansat i és que me n'adone que cada vegada necessite més kilómetres i desnivell per tal d'arribar al punt d'esgotament i aixó és bó, simptoma de que els entrenaments i l'experiència van fent la seua tasca.
Deixe el track que m'ha eixit fins a la Drova, ja que com que em trobava molt bé i a pesar de la neu i el gel he baixat quasi corrents tota la estona fins als busos que ens portaven a la zona d'eixida.

Entrenes amb solera (IV) - Benicadell

2010-01-05T13:49:00.004+01:00

Este entrene és en realitat una de les activitats muntanyenques més renombrades de la nostra terra, és tracta de l'itinerari clàssic d'ascensió al magnífic cim de Benicadell des del poble de Beniatjar, una ruta ideal per a un matí curtet (2 h.), amb la qual s'acumula un desnivell prou bó (uns 700 m. positius i els mateixos negatius) en només 12 km de recorregut, aixó si, és lineal, la qual cosa suposa una primera part de forta pujada fins el cim on gairebé no és pot correr, i per contra, una baixada directa cap al poble que es fa tota corrent.
No hi ha problema d'orientació, només cal buscar l'eixida del poble mirant a la serra i ja ens trobarem amb les marques i senyals del sender Pr-213 que seguim en tot moment. Recordeu que l'accés al cim tot i no ser dificil suposa un xicotet cresteig, per la qual cosa cal anar amb cura, sobretot les persones que estiguen menys acostumades a grimpar una miqueta i als ambients aèris.

Ací el track a wikiloc.

Bon Nadal i Feliç 2010

2009-12-23T19:54:00.003+01:00

Com que esta serà segurament l'última entrada al blog del 2009 ( a partir de demà no tindre internet fins al gener jeje), aprofite per desitjar-vos un bon nadal i un feliç 2010, ple de nous reptes i aventures a la muntanya. La meua felicitació és prou cutre però personalment és una foto que suposa molt per a mi, al cim del Toubkal, si algú m'haguerà dit fa uns anys que pujaria muntanyes de 4.000 metres no m'ho haguera cregut i hui sé que quasevol somni es pot fer realitat, així que amb esta il·lusió renovada m'acomiade del 2009.
Salut i Muntanya!!

La primera del 2010, m'estrene al km vertical!!

2009-12-23T19:25:00.005+01:00

L'any passat vaig estar a punt d'inscriure'm a esta prova, però estava començant encara en este "mundillo" i no em vaig atrevir, enguany no ho deixe passar, a més mai no he fet un km vertical d'aquests i tinc ganes de provar sort, qui sap? pujar crec que se'm dona millor que baixar. En fí, com a mínim i a l'espera de que el meu coco decideixca si farà la bogeria del Gr10 Extrem, ja tinc un bon objectiu per a entrenar estos nadals.

Pensant...... bogeries en gener? qui sap!

2009-12-16T19:36:00.002+01:00

No digo ná pero te lo digo tó, i ja vorem.

Marató d'Espadà o la èpica de les curses de muntanya

2009-12-14T20:13:00.020+01:00

Probablement per a molts dels corredors de muntanya una de les raons que ens ha atret a practicar este esport o modalitat, és la capacitat de patiment que es desenvolupa participant en estes proves, sobretot enfront dels elements adversos que de sobte se'ns presenten a la muntanya: terreny dur, mal oratge i un munt de variables sense les quals les curses de muntanya no serien el que són, en fí, ens agrada allò que podriem anomenar l'èpica de les curses.
Tot i aixó ve a conter del que va passar el passat diumenge a la XII edició de la Marató d'Espadà que recorre esta serralada de l'interior de València i Castelló i que s'enfila fins i tot al pic que li dona nom (cosa que jo personalment trobe fascinant: pujar a un pic en una cursa de muntanya hauria de ser obligatori).
Els corredors que allà ens presentarem sabiem que l'oratge anava a ser un dels enemics a batre (a part dels quasi 43 km i els 1.600 de desnivell positiu, és clar) però no tots imaginavem que la cosa acabaria tan revolicada, a partir del primers kilometres començà una pluja gelada que no ens deixaria en tota la prova, a la part final del cim, la pluja es convertia en aigua-neu i les mans pasaven de banyades a gelades en qüestió de segons, aixó si, de nou l'èpica s'imposava amb gran bellessa i l'espectacle dels corredors grimpant entre les pedres, uns baixant i altres pujant (de manera molt respectuosa, tot s'ha de dir) composava una postal esferidora i que a mi em va sobtar d'allò més bonic que he trobat a una cursa.

Al plànol personal, dir que vaig fer una cursa comoda, sense sobresalts i a un ritme correcte i que crec és l'apropiat per a mi en este tipus de proves llargues, al final 7'30 h. justetes (oficialment 7:29:59 jeje), destacant un paisatge que fins i tot amb el mal oratge tenia racons preciosos, barrancs ombrívols que semblaven selves i les mítiques sureres d'Espadà que han sigut part fonamental al mode de viure de la gent d'estes muntanyes des de fa segles.
També ressenyar que l'alegria de compartir una cursa tan llarga amb la bona gent forera de Tierra Vertical és un veritable plaer i en esta ocasió les rises i la xarrada estigueren assegurades amb els amics Mariano "Jbes" i Francisco "Timoteo", amb els quals totes les penalitats desapareixien. Bona prova d'aixó és la triple entrada triomfal a meta que ferem a la pata coixa, com s'ho mereixia l'ocasió, davant que tot, diversió!!
Bé es tot per ara, dir que les fotos són de l'amic timoteo (gràcies per compartir-les).
Salut i muntanya!!! (...i a per la pròxima)
Track a wikiloc de la Marató

Cursa de Castellnovo (tota pedra fa paret)

2009-11-29T18:05:00.010+01:00

Una més a la saca i ja van unes quantes, com sempre un munt de sensacions diferents, algunes bones, altres roïns, però sempre acabant amb ganes de més que d'aixó es tracta.
Ha sigut una cursa de les que m'agraden especialment: bonic paisatge, un recorregut prou muntanyer (si encara clavaren més senda millor) i unes sensacions personals molt bones. En realitat he de dir que esta cursa és un esglaó més al meu entrenament per al Marató d'Espadà d'ací 2 setmanes, ha vingut de categoria per que m'ha pillat en un estat millor que el de les últimes curses i és que l'entrenament no és nota fins que no fas un test com el de hui, et penses que no millores i no te n'adones que són eixos entrenos els que te van fent poc a poc que te poses a tó, en definitiva, que tota pedra fa paret.
Com ja he dit varies vegades al bloc, un dels objectius del inici de curs "corremuntanyer" era tornar a baixar de 3 h. en la distància de mitjà marató, tal i com vaig fer a Benassal al juliol, fins ara no havia estat possible i m'havia hagut de conformar amb uns temps allunyats d'eixa marca, però ahir a Castellnovo van canviar una miqueta les tornes, i sense un esforç massa considerable, vaig establir una nova marca "personal" (per supost per a la majoria del pelotó és de risa, però per a mi com a "matao" que soc, es tota una alegria que damunt no esperava), i me quede amb una marca de 2'49 h. com dic a poc a poc vaig notant el que pot fer un entrenament constant.
Per últim, comentar que en esta cursa he tingut la sort d'anar acompanyat: s'ha vingut Vicent (ha fet un temps de 2'13 i ha quedat el 109, impressionant) i també estava el nostre amic forer Jbes, andorrà (de Terol), amb el qual he tingut la sort de compartir la major part de la cursa, la qual cosa, s'ha traslladat a que haja sigut una cursa molt amena, anavem xarrant i a la marxeta i quasi ni hem notat que anaven caiguent els kilometros.
Ara a per la següent: Espadà i que la sort ens siga propicia.
Track de la cursa de Castellnovo.

Entrenant a Calderona (mini k25)

2009-11-15T19:32:00.006+01:00

Aprofitant que el matí del dissabte el tenia lliure i que tinc que acumular kms de cara a la Marató d'Espadà (el darrer repte d'este 2009) ahir me'n vaig anar de bon matinet cap a la propera Serra Calderona. La vesprada anterior, el divendres, després del curro vaig fer els 14 km que segons el planning em tocaven per asfalt, he pensat que acumular uns quants més de muntanya m'aniria molt bé (30 km acumulats entre divendres vesprada i dissabte matí, es a dir, quasi una tiradeta llarga).

El recorregut triat ha sigut un que tenia molt a mà i recent: el segon bucle que es fa a la k25, el llarg, amb la qual cosa m'eixien uns 15 i pico km i un desnivell de quasi 1000 m +.

Com que estava encara una mica esgotat del dia anterior, tampoc he vollgut apretar molt (el rotllo era més que còrrer acumular km's), així que ho he agafat en plà marxa ràpida o "caco", trotant només en les baixades llargues i apretant el ritme en les pujades, al final m'han eixit 3 horetes d'activitat, una cosa ideal per a un dissabte de matí, de ben segur que a partir d'ara tornaré a este circuit perquè està molt a mà i té un desnivell considerable, un element que no puc entrenar entre setmana ja que només tinc possibilitat de fer asfalt.
Track mini trail Calderona

I Gegant de Pedra (Segària-Ondara)

2009-11-08T19:01:00.005+01:00

Una nova cursa veia la llum este diumenge a la localita d'Ondara, a la Marina i com que al final m'havia acollonat davant la clàssica del atletisme popular del meu poble, la Pujada al Castell, per allò de que en asfalt es va molt més ràpid que en muntanya i la veritat es que no m'abellia arribar dels últims a una cursa que es fa al poble, en fí que m'he estimat més anar a provar la serra Segària que ja feia temps que li tenia ganetes, tot i que he acabat una mica decebut en el recorregut de la cursa.
El cas es que la primera en la front, l'organització havia previst una zona de pàrquing que estava a 1'5 km de la zona d'eixida i d'entrega de dorsals, imagineu-vos el tràfec de gent d'un lloc a l'altre i perquè no dir-ho: la cremaeta de fer-te com jo quasi 5 km abans de la cursa (anar a pel dorsal-tornar al cotxe a cambiarme-anar a l'eixida). Jo tampoc vullc que siguen tot comoditats, però home crec que podien haver previst alguna cosa més a mà.
Després de tots estos desplaçaments pre-cursa (almenys hem calfat prou jeje), s'ha donat l'eixida i hem començat a bon ritme, la veritat és que és una prova prou light per al que estem acostumats, es notava també que ho muntava un club d'atletisme, tant en la gran presència de corredors provinents de l'asfalt, com en la "poca" presència de zones de muntanya, en total hi haurien 3 pujades amb les respectives baixades, però pujades de 100 o 200 metres de desnivell com a màxim, clar acostumats a fer molt més desnivell aixó es nota, també la quantitat de trams d'asfalt i planers que han donat ales als corredors d'asfalt, en fí que a mi m'ha semblat més una cursa popular amb algo de serra que una veritable cursa per muntanya i per acabar d'arredonir ni tan sols hem arribat a pujar al cim de Segària que fa temps que tinc interés per pujar-lo i ens hem quedat només en un collet prou lluny del cim.
En tot cas bé està el que bé acaba i després de l'ostia que m'he pegat en la darrera baixada (l'unica que és podia considerar "tècnica" del recorregut) que m'ha fet un parell de moratons en el genoll, he pogut acabar en plan tranqui com jo acostume en les curses, en un temps de 2'11 h. per a 16 km de recorregut. Ara a pensar en la pròxima!!
Track de la Gegant de Pedra

Entrenes amb solera (III) -La Ruta del "Auelo" (Pepe el Alcoiano)

2009-11-07T11:14:00.005+01:00

Torne una vegada més a recordar algunes de les millors rutes d'entrenament que he fet, en esta ocasió he triat una ruta de les més duretes: a Castalla i seguint els savis consells i la guia de l'amic Pepe el Alcoiano (familiarment el "auelo"), pare de l'amiga Ana (viruta per als foreros), hem fet un parell de vegades esta ruta, que té la possibilitat d'incloure diferents versions (a gusto del consumidor).
La que fèrem l'última vegada i que ens servia per a entrenar Botamarges és esta que ara presente, un recorregut que normalment fa Pepe per a entrenar, es tracta d'una circular que partint des de Castalla, puja fins a l'anomenat Mas del Rebolcador, per a enfilar des d'allí fins al cim de la Replana (1.228 m.), abans passarem per alguna font on cal reomplir sobretot si es fa la ruta en temporada de calor ja que després ja no hi han més fonts.
Des de la Replana baixàrem per a creuar tota la vall fins a Catí i el cim del Derramador (crec que és diu així) i des d'aquest creuem pel coll de la carretera per la qual s'arriba des de Castalla al Xorret de Catí. Des d'aquest enfilem una altra vegada cap a dalt per tal d'assolir la zona de les antenes del Maigmó, ací tenim 2 possibilitats: allargar fins al cim del Maigmó i baixar per l'altre costat (balcó d'Alacant) opció més muntanyenca però que t'obliga a tornar per carretera fins a Castalla (o que t'arreplegue algú amb el cotxe) i el que nosaltres fèrem que és retrocidir cap arrere fins al coll de la carretera del Xorret i una vegada en aquest anar a buscar un sender PR que baixa fins a Castalla de nou.
En tot cas, és un entrene prou duret, eixen uns 35 km i un desnivell positiu acumulat d'uns 2.000 metres (segons wikiloc), per lo qual recomane fer-lo com a entrenament per a llargues distàncies.
Ací teniu el track i el mapa:
Entrene Ruta del Auelo (Castalla)

UTMDA, el nom d'un nou repte.

2009-10-29T20:33:00.008+01:00

Acabe d'enterar-me no fa ni 15 minuts del que de segur va a ser la bomba en el "mundillo" de les curses de muntanya per a l'any vinent: la creació del primer Ultra Trail propiament dit per terres valencianes i amb el marc incomparable de les meravelloses muntanyes alacantines d'escenari. Ara mateix estic molt emocionat, ja vorem si després estic en forma per a participar però al meu cap ja ha ocupat el lloc com a gran repte del 2010.

A la web oficial de la prova hi ha molta informació aixina que no vaig a repetir-la però cal dir que seràn 2 proves: l'Ultra Trail Muntanyes d'Alacant (160 km i 7.500 +) i el Trail Mitja Lluna (80 km i 4.5oo+) i es celebrarà entre el 30 d'abril i el 2 de maig.
Més info a: www.utmda.com

Salut i muntanya!!

Nous reptes, nous entrenaments...

2009-10-19T18:58:00.004+02:00

Una vegada superada la resaca de la temida k25, arriba l'hora com després de totes les curses, de plantejar-se, com dirien els Siniestro Total "quienes somos, de donde venimos y a donde vamos" o el que és el mateix: quines curses seràn les pròximes, quan seràn i com les prepararem.
Encara que són coses que un mateix va barruntant durant varies setmanes, fins que no acaba una cursa jo mai veig clar quina o quines li seguiràn.
En esta ocasió i després de la petició de consell per part de Vicent per a apuntar-se a alguna cursa, he fet una bona reflexió, analitzant les setmanes que tinc per davant i les proves que n'hi han (que són moltes, per tant n'hi ha on triar), a més he de tindre en compte els compromisos socials, familiars i amb el Grup de Muntanya, en este cas molts ja que estem acabant els preparatius per a l'Aplec excursionista i aixó comporta eixir constantment a preparar rutes, sendes, tracks, mapes, etc, en fí una feinada.
Un colp analitzat tot aixó que comentaba la cosa podria quedar de la següent manera:

Octubre:
-el que resta de mes ja no m'apunte a res i encara que està el km vertical del Puig Campana, he de dedicar un poc de temps al tema de l'aplec, que este octubre no he participat gens.
Novembre:
-diumenge 8: ací tinc que pendre una decisió ja que puc anar o bé a la tradicional "Pujada al Castell" del poble, és a dir, Xàtiva, lo qual seria ben lògic i així compliria amb una de les curses populars més conegudes de la nostra zona, però clar jo no soc d'asfalt i aniré molt lento i aixó no m'agrada gens, així que també podria anar a la "I Gegant de Pedra", una nova cursa de muntanya que s'inaugura enguany a Ondara i que la veritat estarà més al meu estíl.
-dissabte 28: per tal d'anar tastant els terrenys d'Espadà he pensat que anirà bé acostar-se a la Cursa de Castellnovo i anar comprovant com anem de forces i estat físic.
Desembre:
-diumenge 13 de desembre: si tot va bé la meua idea és participar al Marató d'Espada i posar amb aquesta prova el punt i final a l'any 2009, en el que a curses es refereix.

Bé ací he plasmat el meu xicotet calendari per als pròxims mesos, no se com anirà però com tot supose que del "dicho al hecho va un trecho", en fí, el que tinc clar és que a partir de demà (si l'oratge em respecta perque es veu que venen pluges a mansalva), comence amb el plà d'entrenament que em vaig preparar al setembre amb vistes al marató d'Espada i a un "futurible" marató d'asfalt (per exemple el de València). És un plà ambiciós que m'obliga a còrrer quasi tots els dies, espere no caure en alguna lesió o sobreentrenament, però crec que ho he de provar a vore com resulta, fins ara no em veia preparat ni física ni mentalment per a començar-ho, ara crec que si.
Ací deixe el plà per si a algú li interessa, és molt senzill sense sèries ni ritmes ni res, simplement eixir a còrrer uns kilòmetres tots els dies (1 o 2 dies a la setmana es descansa).

k25, crònica d'un patiment anunciat

2009-10-17T20:30:00.006+02:00

Des del principi em va quedar clar després de sentir parlar d'esta prova a diversos coneguts que l'havien realitzat en altres ocasions que anava a ser dura, és per aixó que no em penedixc ni una miqueta d'haver anat, haver-la fet i haver-la acabat.
He fet un temps desastrós (4:39) i en la classificació he quedat el 7é per la cua, així que a priori podria dir que és un dia per a oblidar, però res més lluny de la realitat, estic content, he aguantat, per moments pensava que no l'acabaria i m'hauria de retirar, els darrers 5 km han sigut d'una angoixa profunda produïda per forts dolors als lligaments del genoll esquerre i per una caiguda a una de les baixades tècniques que m'ha deixat el turmell tocat, agreujant-se en esta darrera baixada llarga i per sender quasi tota.
Crec que la k25 m'ha vingut gran, he vist un gran nivell entre els participants, molt més que a les altres carreres en les que havia participat, com deia un company de Fondeguilla amb el qual he compartit un tram de cursa: el ser una cursa tancada només per a federats ha fet ja de per si de criba i si damunt li afegim que era també campionat "d'aspaña" per clubs, el resultat és un gran nivell dels competidors, cosa que no ens beneficia als "mataos", però com he dit al principi no em penedisc d'haver estat hui a Serra, paga la pena els espectaculars indrets pels quals hem trotat, baixat i, sobretot, pujat, a una Serra Calderona totalment esclatada de tardor.
No se si tornaré altre any, però almenys ja em puc considerar "finisher" de la k25, trail de la calderona, i aixó ja no m'ho lleva ningú.
Salut i muntanya!

p.d. ací deixe el track i el mapa: k25, trail de la Calderona

La Safor i Travessa pels Ports de Besseit (II)

2009-10-13T20:55:00.005+02:00

Sense pràcticament temps, tornàrem de Villalonga i agafàrem els trastos per a empalmar amb el següent: la travessa que havíem previst pels Ports de Besseit. Com que se'ns havia passat el dia amb l'altra ruta, haguèrem de fer nit a Sant Mateu aprofitant la sempre benvolguda hospitalitat dels amics Vicent i Aurora, que per qüestions laborals resideixen a eixa bonica vila del Maestrat.

Al dia següent i de bon matí començàrem per fí el plà previst, la idea era fer una ruta circular fent servir com a "base d'operacions" el refugi lliure del Mas del Frare, a l'indret conegut com a Casetes Velles. Per tal d'arribar a este, ferem una ruta un tant "jevi" que Guillem havia preparat i que eixint del àrea de lleure de "la Vall" pujava per l'anomenada "Canal d'Enganyó" per a després anar a buscar "El teixet", lloc on dinarem i per fí la Portella Calça i Casetes Velles.Fins a eixe moment tot anava com estava previst, però va i resulta que el refugi està ocupat, canvi de plans!!! i a més no tenim aigua!! de nou a consultar el mapa i pensar una alternativa: baixar fins a la font del Teix arreplegar aigua i dormir de vivac un mica més avall en un bosquet (per cert estava ple d'aranyes, menuda nit).

Al s'endemà, en plan tranqui anarem fins a les gúbies del Parrisal, uns bonics tolls i engorjats que ha format el riu del mateix nom i un parell de bojos s'atreviren a banyar-se a l'aigua congelada d'aquell congost.
Com que havíem amagat les motxilles al lloc del vivac, tornarem a per elles i enfilarem per tal de completar una llaaaaarga ruta pels Ports, anarem per un senderol perdut que ens puja per un barranc des de l'anomenat Mas de l'Amat fins a la carena darrere de la qual teniem la zona de Vallcaneres altes, ací com que es feia de nit decidirem continuar per la pista (el primer pla era anar pel GR) i arribar fins a la font del Retaule, ja en plena Fageda on tornàrem a fer vivac.
Per acabar el pont, el dia 12 matinejarem ja que jo tenia que estar a Xàtiva a l'hora del dinar (familia mana), i encara de nit amb els frontals baixarem per la portella Calça i seguint el bonic sender de les Faixes Tancades arribarem fins al cotxe.
En resum, un bonic pont, on no he parat ni un minut, per cert el pont el conte com a part del "mini-plan" d'entrenament per a la k25 així que a vore si ha servit, ja vos contare el dissabte.

La Safor i Travessa pels Ports de Besseit (I)

2009-10-13T20:18:00.000+02:00

Bé un altre pont (9, 10, 11 i 12 d'octubre) aprofitat fent el que més m'agrada: gaudir de la muntanya, de vegades caminant, de vegades corrent, però sempre a la muntanya.

Este pont ha sigut una mica express, ja que per "exigencias del guión" hem hagut de combinar per un costat el plà que teniem traçat de anar de travessa pel massís dels Ports, amb l'obligació auto-imposada de preparar una ruta de les que el Grup de Muntanya Viarany estem encarregats de preparar per al proper Aplec Excursionista dels PPCC a la Valldigna.
Així que en primer lloc, el día 9 d'Octubre (diada dels valencians) ens va tocar matinejar i a les 6 del matí ja enfilàvem carretera fins al saforenc poble de Villalonga, on realitzariem la ruta al pic de la Safor que com dic ens toca preparar als de Viarany per a l'Aplec. El que necessitàvem sobretot era el track de la ruta així que 3 valents i el meu gps ens disposàrem a fer esta bonica ruta en la seua versió "dureta", per cert jo la tenia molt fresca en la memòria gràcies a que comparteix traçat amb la part central de la ultra-trail "Botamarges" que vam fer encara no fa un mes.
Com deia el traçat que seguirem era el més dur dels possibles ja que ens interessa que siga una ruta llarga i dura (som així de cabronets jeje), per tant deixàrem el cotxe a la cantera de Villalonga i seguirem per la via verda fins arribar al desviament del PR cap a la Font de la Mata, aixina aconseguiem acumular tot el desnivell des de baix. Pujaren al pic, ferem un esmorzaret i enfilarem per l'altre costat en direcció a l'Orxa, des d'allí ja només ens quedava tornar pel planer i còmode traçat de la via verda de nou fins al cotxe.
Al final 27 km de ruta amb un desnivell acumulat d'uns 1000 metres, aixó per al que volem està molt bé i situa esta ruta com la més dura del futur Aplec (la dels matxaques per a que ens entengam!).

Entrenes amb solera (II) - Trail Penyaescabia-Naiximent del Palància

2009-10-08T20:35:00.001+02:00

Torne amb un altre entrene que em va donar molt bones sensacions, en esta ocasió es tracta d'un recorregut que vaig fer per la zona del naiximent del Palància a Bejís (Castelló) i que inclou també l'ascensió al cim més significatiu de la zona, el Penyaescabia amb 1.341 m.
La ruta és circular amb inici i arribada a l'area recreativa de la font dels "Cloticos" a la qual s'arriba fàcilment des de la població abans esmentada.
Comença amb un trós de 2 km per carretera (ideals per a calfar) fins arribar al naiximent d'una pista forestal que de seguida s'empina cap a la serra. Un cop arribats a l'alçada on naix el senderol que puja al Penyaescabia (senyalitzat), agafem este i pujem per una costa molt forta fent zigazagues fins eixir a un bosquet ja als peus del pic, per enfilar-nos al qual ja només resta superar uns contraforts de roca.
Continuem la ruta desfent el camí fins tornar a la pista forestal que agafem en el sentit contrari al que hem vingut i despres anem a buscar un altre sender (desviament senyalitzat) que ens baixa per un barranc reseguint un riuet que va a morir just a l'inici del cami al naiximent del riu Palància, ací podem acostar-nos fins a este ja que és un indret preciós, aixó si cal anar en compte perque de vegades ens banyarem els peus per arribar.
Un cop vist el naiximent, tornem cap arrere i enfilem per una pista que sense deixar-la ens tornarà a la font on haviem deixat el cotxe.
La ruta es queda en uns 22 km i també és molt corredora per els llargs trams de pista i baixades que té, tot i que el desnivell de pujada també és considerable però està concentrat a la primera part. Vos deixe enllaç a la ruta en wikiloc i imatge:

trail Penyaescabia a wikiloc

Entrenes amb solera (I) - Trail Peñarroya

2009-10-07T14:38:00.001+02:00

Sota el títol "Entrenes amb solera" aniré posant tots aquells que em pareixen especialment recomanables be siga pel paisatge, recorregut, duressa i en general qualsevol aspecte interesant per a un bon entrene. En general, són entrenes de tirada llarga per la muntanya que faig de volta en quan.
Per a començar, un entrenament del passat mes de juny, es tracta d'una ruta molt xula i d'alçada (transcorre quasi tota per damunt dels 1.000 m) que té com a punt culminant l'ascensió al pic més alt de Terol, el Peñarroya amb 2.028 m. Eixen uns 25 km amb uns desnivells de quasi 1000 m. positius.
És una ruta circular amb eixida i arribada al bonic poble de muntanya de Alcalá de la Selva, proper a l'estació d'esqui de Valdelinares. La ruta passa per zones molt bóniques com els anomenats "Caños de Gudar", una serie de cascades i estrets que forma el riu.
També s'ha de dir que és molt "corredera", la major part del recorregut seguint senders (PR i GR) i un xicotet trós per pista.
En tot cas i com a resum vos deixe l'enllaç al track que he muntat a wikiloc i el mapa en google earth. Que el gaudiu!!

trail Peñarroya en wikiloc

Setmana anàrquica per davant.

2009-10-06T20:53:00.001+02:00

Una vegada inscrit a la k25, hui me plantejat la setmana i pico que tinc per davant i com vaig a muntar el "mini-plan" d'entrenament corresponent, el cas és que quan m'he parat a fer números resulta que tenim per davant un pontet de 4 dies (9 al 12 d'octubre) en el qual me'n vaig de travessa pels Ports amb la gent del Grup de Muntanya (viarany), aixó només em deixa amb uns pocs dies de marge per a eixir a trotar ja que normalment per a una prova una mica forteta com este k25, solc deixar 3 o 4 dies lliures d'entrenament abans, aixó vol dir que el plan (sinò passa res) es queda de la següent manera:
-hui dimarts 6 octubre: he fet una eixida de 12 km en 1'16 h., he comprobat que estic prou bé després de la cursa del diumenge passat.
-divendres 9 d' octubre: ruta d' uns 25 km per la zona de la Safor (remember Botamarges), caminant.
-dissabte 10 i diumenge 11: travessa pel massis dels Ports, ni idea del kilometratge però coneguent a qui l'ha muntat la cosa anirà carregaeta segur.
-dimecres 14: ultima eixida abans del k25, en principi entre 10 i 12 km si tot va correcte.

Bé només és una previsió però a hores d'ara és el que em plantege, ja vorem.

Inscrit a la k25 trail de la Calderona, mare meuaaa!!!

2009-10-05T22:15:00.000+02:00

Bufff, ja està el lio fet si senyor!!! com és habitual en mi, fins que no he acabat una cursa no m'apunte a la següent, este sistema per a mi és el més còmode perque així veig amb realisme si estic preparat per afrontar un o altre repte.

Dit i fet, ahir després de tornar del Fons de la Tardor de Vall d'Uxó, veient que tot i haver patit força ja estic en marxa de nou per a les curses, no ho vaig pensar més i em vaig apuntar a esta cursa durissima segons em diuen els que l'han fet (el perfil ja de per si acollona) i que damunt es campionat de noseque (d'españa diuen), en fí com diria Juli Cesar: ALEA JACTA EST, k25 allà anem!!

Fons de la Tardor..... o de l'estiu millor dit!!!

2009-10-05T21:49:00.001+02:00

Una nova cursa que no coneixia i que suposava el retorn a la rutina de les curses de muntanya després de l'estiu i la "reentreé" de fa 2 setmanes amb la magnífica Botamarges de Forna, una ultra amb un gran futur al davant.

Es tractava del Fons de la Tardor, que organitzen els amics del Centre Excursionista La Vall d'Uxó (un 10 per l'organització!!). No coneixia esta cursa, si bé finalment per qüestions de seguretat amb el rerefons de les pluges torrencials de la setmana passada, el recorregut es va canviar, convertint-se per a mi en una ruta molt més coneguda, ja que xino-xano era la mateixa que es feu a la cursa "ciutat de la vall d'uxó" del febrer passat, puntuable per a la Lliga de la Federació i on si vaig participar, per tant el recorregut al final em va resultar fins i tot familiar i, sobretot la pujada a Pipa, no em pillà desprevingut com en l'altra ocasió.

En fí, el més destacable per a mi, la calor que es feu de notar molt a partir de la segona part de la prova i que em sembla ens afectà negativament a molts.
Per la meua banda, anava amb la il·lusió de baixar de les 3 hores ja que al juliol, a la darrera cursa abans de l'estiu (Benassal), vaig aconseguir fer 2:55 h., però clar sent realista s'ha de dir que fins al setembre no he tornat als entrenes i estos els he fet amb la vista posada a la Botamarges i per tant a acumular kilometres i resistència i aixó es nota a l'hora de còrrer este tipus de curses de 20-21 km, molt més ràpides, on la velocitat ja entra en joc.
En fí, vaig acabar en 3:19 h. i en la posició 261, no està mal del tot, ni de bon trós vaig ser dels últims i aixó em consola (tot i que ja es sap: "mal de muchos, consuelo de tontos"), però jo soc així, en vorer algú darrere ja soc feliç, jeje.
Vist el result, me n'adone que el cavall de batalla d'esta temporada torna a ser el baixar de les 3 hores en la distància de mitjà marató i espere que un entrenament regular em done les ferramentes per aconseguir-ho, el temps dirà.
Per ara, només em resta mentalitzar-me i intentar no escaquejar-me dels entrenos.

Salut i muntanya!!!

Botamarges 2009

2009-10-04T21:53:00.001+02:00

Video dels foreros de Tierra Vertical que participàrem a la Botamarges.

Gracias a Jbes por currarselo!!!

Corre o rebenta!!

2009-10-04T21:30:00.001+02:00

Com el Lute, aixina és com he vollgut titolar este bloc dedicat a una de les meues aficions, còrrer, però aixó si, per muntanya a poder ser.

Ara fa un any que vaig començar a còrrer, només ho feia per tal de guanyar una mica de resistència a la muntanya, ja que estava molt fluix i, perque no dir-ho, en molt mala forma, els kilos i la "mala vida" anaven acumulant-se i em vaig plantejar que aixó havia de canviar.
Encara que la meua intenció no era còrrer de manera continuada, al final poc a poc, he anat agafant-li estima a açó de moure'm per la muntanya en mode ràpid i a més l'entrenament em dona la possibilitat de fer esport entre setmana, després del curro i m'alleugera prou del stress que moltes vegades el treball em produeix.
Bé em sembla que com a presentació ja va sobrada, simplement dir que aniré comentant en este bloc les curses, els entrenaments, les sensacions i en general tot allò que envolta el meu dia a dia.

I recorda: CORRE O REBENTA!!