Dia de Sant Josep, la Cremà, per a un anti-faller declarat com jo és un dia en que la ideologia m'impulsa a pegar a fugir de València, Xàtiva i rodalies. Com que el diumenge 22 tenia que traslladar-me a currar a Andorra, ho tenia malament per a còrrer este cap de setmana, però... ahí quin cap tinc!!! si el dia 19 estrenen nova cursa a Xàbia, doncs no cal pensar-ho ni un segon, mentrés els fallers rematen els últims cubates a la porta de casa (hi tinc una carpa fallera ací baix), jo agafe els trastos runneros i el cotxe per a enfilar cap a la comarca de la Marina.
A l'arribada em trobe amb l'amic Santii, que va llançat en el mon de les curses, me veig reflexat en ell tot just fa 1 any quan jo em vaig enganxar a este rotllo de còrrer x muntanya i és que és una afició que cada vegada va a més entre els muntanyencs. Repleguem dorsals i anem a fer-se el cafenet de rigor ( i jo el cigarret pertinent, a vore si ho deixe d'una punyetera vegada!!). Al poc trobem a un altre amic del Foro, Fernando, un altre dels cracks alacantins que en esta ocasió anirà prou tranquil ja que l'acompanya una amiga que s'estrena en les curses de muntanya i no vol apretar. S'ha de dir que Fernando i Santi doblaràn este cap de setmana ja que el diumenge també participaren en la cursa de Finestrat, aixina els entrenes per al Trail Mitja Lluna van de categoria!
Bé, s'acosta el moment de la eixida, ens canviem, ens preparem amb els rituals bàsics de les curses i que cadascú té i ens anem a rodar un poquet per a calfar, mira si anavem tranquils que quan ens adonem falta menys d'un minut per a que donen la eixida i ens toca fer un sprint per arribar a la eixida, encara saludem a un altre forer que no coneixiem: Seres, un corredor de la zona amb el qual ja haviem parlat prou abans i ens havia anat contant totes les novetats d'esta cursa.
Tret d'eixida i poquet a poquet, primer 2 km's d'asfalt cap amunt per una urbanització, enseguida em quede a soles, Santii s'estira per davant i Fernando puja una mica més arrere amb la seua amiga. Jo a la marxeta i sense agobiar-me, realment és una cursa senzilla amb només 2 pujades significatives. Arribem a les primeres pistes i sendes, comencem a apretar tots, en una baixada per senda estreta i pedregosa es fa una mica de parada, es veu que hi han corredors d'asfalt que són novatos en açò de còrrer per terreny muntanyos i van una mica parats, en el moment que puc els adelante i continue la llarga baixada que em du directe a la mar i a un primer avituallament sols liquid en el km. 6. Des d'aquest, enfilem la 2a pujada, també d'asfalt fins a una de les típiques torres vigia que defensaven les nostres costes dels atacs pirates fa uns quants segles, des d'ací ja ve tot rodat una altra vegada, senders planers en els quals es pot trotar però sense confiar-se ja que hi ha molta pedra quebrada, si heu pujat al Montgó alguna vegada sabreu que és una terra pedregosa i dura, quasi un vertader "karst".
Continue a la marxeta i a un ritme de trotar comodament, quan me n'adone estic una altra vegada al inici de la senda i començant la darrera baixada pel camí que al principi de la cursa haviem pujat, com que se que queden només un parell de km's tots cap a baix pose un poquet de velocitat i m'enfile entre xalets i urbanitzacions fins a que albire la meta, objectiu aconseguit!!
Al final la cosa queda en 13,8 km amb uns 500 desnivell positiu i en un temps de 1:35 (no se que pasa en el xip que en la classificació m'han contat 2 minuts més), realment crec que és la cursa més ràpida que he fet mai ja que pràcticament tota la estona ha sigut corrents.
Per arredonir el matí fem una xicoteta tertulia entre els amics foreros participants, a més de Santi, Seres i Fernando, coneguem a Salvamac, un altre amic runner d'Elx. Tots coincidim en el bon gust que ens deixa la cursa en la seua primera edició i felicitem als organitzadors, tot ha eixit perfecte!!!
Per acabar com sempre, el track a wikiloc de la cursa.
A l'arribada em trobe amb l'amic Santii, que va llançat en el mon de les curses, me veig reflexat en ell tot just fa 1 any quan jo em vaig enganxar a este rotllo de còrrer x muntanya i és que és una afició que cada vegada va a més entre els muntanyencs. Repleguem dorsals i anem a fer-se el cafenet de rigor ( i jo el cigarret pertinent, a vore si ho deixe d'una punyetera vegada!!). Al poc trobem a un altre amic del Foro, Fernando, un altre dels cracks alacantins que en esta ocasió anirà prou tranquil ja que l'acompanya una amiga que s'estrena en les curses de muntanya i no vol apretar. S'ha de dir que Fernando i Santi doblaràn este cap de setmana ja que el diumenge també participaren en la cursa de Finestrat, aixina els entrenes per al Trail Mitja Lluna van de categoria!
Bé, s'acosta el moment de la eixida, ens canviem, ens preparem amb els rituals bàsics de les curses i que cadascú té i ens anem a rodar un poquet per a calfar, mira si anavem tranquils que quan ens adonem falta menys d'un minut per a que donen la eixida i ens toca fer un sprint per arribar a la eixida, encara saludem a un altre forer que no coneixiem: Seres, un corredor de la zona amb el qual ja haviem parlat prou abans i ens havia anat contant totes les novetats d'esta cursa.
Tret d'eixida i poquet a poquet, primer 2 km's d'asfalt cap amunt per una urbanització, enseguida em quede a soles, Santii s'estira per davant i Fernando puja una mica més arrere amb la seua amiga. Jo a la marxeta i sense agobiar-me, realment és una cursa senzilla amb només 2 pujades significatives. Arribem a les primeres pistes i sendes, comencem a apretar tots, en una baixada per senda estreta i pedregosa es fa una mica de parada, es veu que hi han corredors d'asfalt que són novatos en açò de còrrer per terreny muntanyos i van una mica parats, en el moment que puc els adelante i continue la llarga baixada que em du directe a la mar i a un primer avituallament sols liquid en el km. 6. Des d'aquest, enfilem la 2a pujada, també d'asfalt fins a una de les típiques torres vigia que defensaven les nostres costes dels atacs pirates fa uns quants segles, des d'ací ja ve tot rodat una altra vegada, senders planers en els quals es pot trotar però sense confiar-se ja que hi ha molta pedra quebrada, si heu pujat al Montgó alguna vegada sabreu que és una terra pedregosa i dura, quasi un vertader "karst".
Continue a la marxeta i a un ritme de trotar comodament, quan me n'adone estic una altra vegada al inici de la senda i començant la darrera baixada pel camí que al principi de la cursa haviem pujat, com que se que queden només un parell de km's tots cap a baix pose un poquet de velocitat i m'enfile entre xalets i urbanitzacions fins a que albire la meta, objectiu aconseguit!!
Al final la cosa queda en 13,8 km amb uns 500 desnivell positiu i en un temps de 1:35 (no se que pasa en el xip que en la classificació m'han contat 2 minuts més), realment crec que és la cursa més ràpida que he fet mai ja que pràcticament tota la estona ha sigut corrents.
Per arredonir el matí fem una xicoteta tertulia entre els amics foreros participants, a més de Santi, Seres i Fernando, coneguem a Salvamac, un altre amic runner d'Elx. Tots coincidim en el bon gust que ens deixa la cursa en la seua primera edició i felicitem als organitzadors, tot ha eixit perfecte!!!
Per acabar com sempre, el track a wikiloc de la cursa.
