Per segon any tornàvem a la cita amb els amics i la bona gent de Forna, i com l'any passat esta cursa significa per a mi el retrobament amb les curses de muntanya després de les vacances d'estiu i aixó és nota sempre, tot i aixó amb els amics foreros haviem pogut improvisar un parell d'eixides llargues o semi-llargues que ens havien de vindre molt bé per tal d'afrontar la durisima prova. I és que, com dic al títol d'aquesta entrada, a la Botamarges 2010 tot ha sigut MES ALT, MES FORT I MES DUR.
Si en la primera edició de l'any passat molts ja diguerem que era la cursa més dura del País Valencià, tot i que enguany han sorgit proves més llargues i amb més desnivell, continue pensant que aquesta és una cursa que mereix estar en el calendari de tots els ultra-traileros de la contornà perquè val el seu pes en or, i aixó sense contar el tracte exemplar que ens dispensa el poble de Forna i, sobretot, els amics del Club Botamarges.
Parlant de la meua cursa, doncs el que esperava i més amb els canvis que han endurit la prova, he fet una mica més de temps que l'any passat (12:50 h. al 2009 i 13:20 h. al 2010), però tothom a pujat els seus temps així que és una cosa normal. L'aspecte positiu però, ha sigut el moral, ja que després de la "punxà" de Cavalls del Vent al juny, no em trobava gens bé ni física ni moralment, l'estiu logicament amb la baixada d'activitat tampoc havia afavorit que canviara d'estat d'ànim, però amb la Botamarges tot ha tornat a ser com abans i ara el meu cap torna a estar al lloc, conscient de que em falta molt per entrenar, però amb un canvi de xip radical que em dona moltes forces, per tant no puc més que dir: Gràcies Botamarges!!!
Si en la primera edició de l'any passat molts ja diguerem que era la cursa més dura del País Valencià, tot i que enguany han sorgit proves més llargues i amb més desnivell, continue pensant que aquesta és una cursa que mereix estar en el calendari de tots els ultra-traileros de la contornà perquè val el seu pes en or, i aixó sense contar el tracte exemplar que ens dispensa el poble de Forna i, sobretot, els amics del Club Botamarges.
Parlant de la meua cursa, doncs el que esperava i més amb els canvis que han endurit la prova, he fet una mica més de temps que l'any passat (12:50 h. al 2009 i 13:20 h. al 2010), però tothom a pujat els seus temps així que és una cosa normal. L'aspecte positiu però, ha sigut el moral, ja que després de la "punxà" de Cavalls del Vent al juny, no em trobava gens bé ni física ni moralment, l'estiu logicament amb la baixada d'activitat tampoc havia afavorit que canviara d'estat d'ànim, però amb la Botamarges tot ha tornat a ser com abans i ara el meu cap torna a estar al lloc, conscient de que em falta molt per entrenar, però amb un canvi de xip radical que em dona moltes forces, per tant no puc més que dir: Gràcies Botamarges!!!
