dilluns, 15 de febrer del 2010

4a Cursa de Muntanya Castro de Alfondeguilla (14-02-2010)

Alfondeguilla és un d'eixos indrets on es respira un atmosfera especial en tot allò que envolta al mon de la muntanya i especialment al de les curses de muntanya. Este xicotet i acollidor poble és porta d'entrada a la Serra d'Espadà i els seus paratges guarden una bellessa amagada que ens sorpren cada vegada més. Tot aixó sumat a la bona sintonia entre els habitants, organitzadors i corredors fan que còrrer a Alfondeguilla siga sinònim d'èxit i ganes de repetir.
Este diumenge ens presentarem per a conèixer esta cursa, m'acompanyaven Vicent i Ana, la qual cosa ja s'està convertint en una bona costum, ja que és molt més agraït anar en companyia que no a soles. Tots 3 desconeixiem el traçat, però les referències que teniem eren molt bones i finalment ens vam tornar molt contents.

Eixirem uns 500 corredors disposats a completar el traçat de 17'5 km (pareix ser que en realitat són 19 km per un canvi de recorregut respecte a altres edicions) i els 11oo m. de desnivell positiu, per tant una autèntica cursa trenca-cames, pràcticament sense planes, tot pujades i baixades, per uns senders magnífics, només tocarem pista en pocs metres i aixó és el que agraïm en este tipus de curses. Del paisatge no puc dir molt en paraules perque em faltarien per a descriure els indrets tan bells pels quals anàvem pasant, les sureres, els barrancs, l'horitzó claríssim amb alguna vista de Penyagolosa increible, tot era increible.
Les sensacions personalment van ser força bones, sense arribar cansat i aguantant molt bé pujades i baixades, tot i que estes últimes eren en alguns punts una mica kamikazes i calia còrrer amb precaució per evitar caigudes o girons de peu.
Al final arribada a meta conjunta amb Ana en un temps de 2:50 i quedant en la posició 329 de la general.

El post carrera va ser memorable, amb cervessetes, algo de menjar, entrega de trofeus (em sembla que és la primera vegada que em quede a una entrega) i sorteig de material. També pegàrem una miradeta a les parades de material i menjar que hi havia, en definitiva una molt bona estona ja de descans i és que el solet convidaba a no menejar-se de la plaça del poble.
D'esta cursa em sembla que vaig a guardar un molt bon record i que serà una d'eixes que posaré al calendari per a repetir sempre que siga posible.
Track de la cursa al wikiloc

2 comentaris:

  1. Cada dia esteu mes forts i vos ho passeu mes be. Salutacions campió.

    ResponElimina
  2. Forts no se si estarem, pero be ja saps que sempre ho passem,
    Una abraçada Manyà.

    ResponElimina