dilluns, 12 d’abril de 2010

Entrenes amb solera (VI) - Trail Xtrem Muntanyes de Xàtiva (11-04-2010)

L'amic Vicent ens havia preparat per al diumenge d'esta segona pasqua, un entrenament dels que marquen: un recorregut maratonià que, sense eixir de la nostra estimada i xicoteta serra xativina (Bisquert, Serra Grossa, etc) ens havia de posar les piles, amb un desnivell en plà trencacames prou jevi. Prenent com a base el sender PR "paratges de Xàtiva", ha dissenyat un traçat que empalma diferents sendes, camins i rutes de btt i que no toca pràcticament asfalt en els seus vora 40 km de distància.
Cuatre valents trail-runners ens presentàrem a les 8 am a l'estació de Renfe: Vicent (Blackbeer), Ana (Viruta), Julio (jucrivic) i jo mateix, per tal de sofrir a les nostres cames el que ens tenia preparat el black. Comencem tranquilets pel passeig del ferrocarril fins al jardí del Bes, on agafem cap a dalt fins al populós carrer de la Triaca Alta (oficialment de l'Ardiaca), ací empalmem amb la pujada típica a l'ermita de Sant Josep pel mateix camí on diuen les cròniques que el Rei Jaume I entrà a la ciutat al conquerir-la i des d'on observant-la digué allò de "i veiérem la més bella horta que mai haguéssem vist, de vila ni de castell, i que hi havia més de dues-centes barraques per l’horta, les més belles que ningú pogués trobar, i alqueries entorn de l’horta, moltes i atapeïdes; i, a més, veiérem el castell, tan noble i tan bell (referint-se al castell de Xàtiva), i una tan bella horta. I en sentirem gran goig i gran alegria al nostre cos".
Continuem pel racó del Bellveret cap a baix, a les cases conegudes com "les Santes", on tornem a girar per tal d'agafar el camí que ens du directes a l'antiga ermita romànico-gótica del nostre patró, Sant Feliu. Des d'esta fem la senda que passant per la Nevera del Castell (cava o pou de neu que s'ubica a l'ombria) ens puja fins a la Cova dels Lleons, des d'esta fem per carretera l'última revolta del castell i arribem al tram "tècnic" de la ruta: cal desgrimpar per un forat de la muralla per a passar a l'altra part i encetar una boja baixada directa que ens traurà a la part baixa de la muralla i a l'antic passeig de ronda on els soldats vigilaven (el mateix que el nostre alcalde va tindre la genial idea d'asfaltar fa uns anys, tirant a perdre un camí amb segles d'existència, no se sap per quina raó més que la estupidesa profunda que el caracteritza tan a sovint). Com siga, continuem per a entrar ja a les rodalies de la vall de Bisquert, lloc d'esbarjo dels socarrats des de temps inmemorials i on quasi tots tenen una caseta, xalet o similar. Anem a buscar el camí de Sant Antoni pel qual transita el sender PR.

Ací comencem un seguit de pujades i baixades empalmant el camí amb xicotetes sendes que ens fan acumular desnivell a mansalva fins que arribem per fí a les "Arcaetes" d'Alboi (un antic aqüeducte d'estíl gòtic que transportava l'aigüa des del naiximent de Bellús fins a Xàtiva), carreguem els "camel-bags" a la font que hi trobem i seguim a buscar els paratges de la prehistórica Cova Negra i l'anomenada Casa de la Llum al costat del Riu Albaida. Passant al recte arribem a l'Estret de les Aigües i a baix de la Cova de la Petxina (escola d'escalada) passem per dalt d'un antic assut a l'altre costat del riu, pel qual retornem a buscar sota les vertiginoses parets de la penya de l'Aventador, un senderol que puja amb molt de desnivell fins a la Creu ja en el terme de la població del Genovés i màxima alçaria de la ruta (uns 400 m. aprox.).
Després d'esta fortissima pujada, encetem una baixada per senda directa per un barranquet fins al conegut indret amb bar de "la Xopà d'Alboi", on podem tornar a carregar aigüa i com no fer una coca-cola per a recuperar alguna de les forces perdudes en el camí, no en và ja duguem uns 21 km i estem a la meitat de l'entrenament.

Seguim un xicotet tram alternant carretera i senda fins a tornar a apareixer a la Casa de la Llum i en esta agafem el PR que ens puja directes al costat de la N-340 que creua en cap a la Font de la Quintana, abans d'on parem per a fer un avituallament. El que queda són uns 15 km que alternen fortes pujades amb trossos planers i que ens dirigeixen cap als penyal de Sant Dídac i La Creueta que custodien el poblet de Novetlé. Una vegada arribats a la senda que es situa baix de la coneguda Creueta, en compte de seguir pel Portet (traçat de la Via Augusta romana), seguim pels bancals i camps atapeïts de figues de pala, que ens duen a la Porta del Socors, eixida d'emergència del Castell i que per a nosaltres ho serà d'entrada triomfal per haver acabat sans i estalvis este entrenament, ple de natura i història a casa nostra.
Després d'una merescuda cervesseta a la terrassa del bar del Castell, enfilem cap al nucli urbà per tancar el cercle que haviem començat de bon matí i que conclou amb un desnivell de 2.800 metres positius i un total aprox de 39 km.

Track a wikiloc




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada