Han passat ja uns quants dies des de que el diumenge passat cap a les 5 de la matinada arribava a la meta d'Alcoi, han sigut dies estranys, sensacions diferents a les que havia sentit fins ara en altres proves a les que havia participat, no crec que puga expressar en paraules tot el que ha suposat per a mi acabar esta prova.Només diré que el companyerisme, la solidaritat, l'esforç per superar-se un mateix, per superar inclús les pors més arrelades a la nostra ment i la satisfacció final d'aconseguir-ho, m'han omplit d'una manera increible i que ben be paga la pena el sofriment.
Bien dicho Ximet, eres un campeón, a partir de esta carrera-ultra, habrá habido un antes y un después del que siempre te sentirás mas que orgulloso.
ResponEliminaLo mejor de todo esto, son los lazos de amistad que se fraguan en el yunque de los sentimientos.
Si ho has aconseguit es per que t´ho has currat i demostrat que aquestes proves es tens més que controlades.
ResponEliminaDir també que per a mí ha suposat un honor compartir 21 hores de carrera amb tú, per que he guanyat altre amic. Espere que en compartim moltes més.
Miguel, por supuesto lo mejor de este tipo de cosas la compañia, si no fuese por la gente que formamos parte de esto no tendria sentido hacer lo que hacemos!!! Animo con la lesión, ya he visto en el blog lo q te han dicho ahora de las plantillas, es una putada, pero tu piensa en recuperarte y aunque ahora lo veas lejano el dia llegará!!!!
ResponEliminaVicent, gràcies a tu per aguantarme 21 hores!!!! segur que ara que estem llançats compartirem moltes mes!!!
Oe oe oe oeeeee!!!
ResponEliminaEncara tens valor de tornar al Montcabrer??? jejeje Enhorabona i que ho passeu benissim el diumenge!