dilluns, 14 de març del 2011

Cabeçó Trail 2011, poca broma amb el Cabeçó!

Una volta digerit l'esforç màxim de la cursa d'ahir toca fer recompte i vorer com van anar les coses. Com ja vaig dir al post del dissabte era la primera cursa "oficial" de la temporada i, una vegada superada, queda clar que no podia haver triat un inici millor. Este Cabeçó Trail va a passar directament dins el meu cap a la llista de Curses èpiques, junt amb la k25 i la Volta al Terme de Fondeguilla i és que totes 3 es caracteritzen per ser relativament "curtes" (menys de 40 km) però amb un desnivell bestial (més de 1.500 totes, és a dir, més desnivell que la pujada a l'Aneto, el pic més alt del Pirineu).
Poca broma amb el Cabeçó!
El matí va començar de la manera habitual: llevar-se de matinada, agafar el cotxe cap a Busot, parar-se al típic control de la Guardia Serril (en realitat en quant em veuen amb pinta d'esportista matinejador no em fan ni bufar), perdre'm de camí i cagant òsties a pel dorsal. Finalment a les 9 en punt i rodejat de tots els amics i amigues de la colla FTV donen la eixida i comença el patiment.

Eixim els últims (com es pot vorer a la foto no queda literalment ningú darrere de nosaltres), però no ens estresem, queden 22 km duríssims per davant. Els primers 3 o 4 km anem de fet tots apilotonats, amb moltes parades i embussos típics en els senderols estrets, a partir del 4 la cosa comença a allargar-se i ja cadascú es va fent el lloc que li pertoca, el meu en este cas era de l'ultim de la cursa, bé no l'últim exactament, però si amb els 5 o 6 últims. 
M'ho agafe amb molta paciència, soc conscient que ni la meua preparació ni el meu estat físic fan possible fer-se més il·lusions que la d'acabar i entrar en meta siga com siga. Xino-xano em trobe al davant la pujada del dia, una pedrera infame amb un desnivell més propi d'un cim pirinenc que no del mediterrani Cabeçó (res que envetjar per cert als 3000's del Piris). La pujada és agonica i es fa llarguísima, però com tot s'acaba, arribe a dalt al vèrtex geodèsic en 2 hores (km 10 flipant). Des d'ací una baixada molt muntanyera per terreny esbarós em deixa a una pista per la que ja comença a costar-me trotar i aixó que només porte 14 km, però la duresa es fa palesa.
I arriba la segona del dia, un altre ascens quasi-vertical on les forces comencen a abandonar-me a la carrera, de manera que quan finalment arribe dalt del tot per una altra pedrera amanida amb trams de trepades on qualsevol escalador s'ho haguera passat d'alló més bé! I ara si que estic mort, em resten encara 7 km, pràcticament tots de baixada, a priori fàcils i corredors, però el meu cos ha dit prou, a dures penes puc anar trotant molt lentament, caminant vaig més ràpid i este darrer tram de la cursa se'm fa insuportable, amb la ment posada només en acabar siga com siga. Veig com passa el temps i si en una mitja marató de muntanya estave rondant les 3 hores, en aquesta veig com passe de les 4 i no arribe!

Per fí, quan començaba a desfallir apareix al meu davant el poble de Busot i en un últim i titànic esforç, engegue a còrrer per tal d'entrar dignament a meta. Finalment van ser 4:35 h. de dur patiment i de postres en meta no quedava menjar, ni samarreta de la meua talla, ni res!! 
En fí, als últims no ens tenen molt en compte, però allí estem, corrents com tots i esforçant-nos al màxim per donar-ho tot a la muntanya una vegada més!!! Si puc tornare al Cabeçó l'any vinent, perque esta cursa tan dura mereix repetir-se com més vegades millor. 
Ací deixe el track del Cabeçó Trail 2011.
Salut i Muntanya!




(Fotos de Conxip i l'àlbum Picassa de Julia)

7 comentaris:

  1. Ximo poc a poc vas pillant la forma. Per lo que he vist en els fotos i els comentaris, la primera muntada va ser bestial. A vore si en poc tems coincidim en alguna.

    Salut.

    ResponElimina
  2. Ànims Ximet!!

    La redacció et queda molt professional. Jo encara estic recuperant-me de la de Montcada.

    Salut i quilòmetres!!!!

    ResponElimina
  3. Gràcies Vicent's pels comentaris jeje,
    Vicent Sala: a vore a vore quan toca el proxim entrenament del grupo de la muerte jejeje, sense tu de lider espiritual no podem seguir jaja
    Vicent Marqués: jo també estic recuperant-me, una cursa d'estes te deixa 3 dies baldat jaja però bo ja estic pensant en la proxima!!!!
    Salut!!!

    ResponElimina
  4. Enhorabona per la cursa. M’alegro te tornar-te a llegir.

    ResponElimina
  5. Hola Ximet. Soc Ramonet, del FTV, i amic e Vruta i Vicent. la crónica genial, i m´agrada molt el teu blog. Te voldria demanar permis para posar-te en la llista de blogs del meu blog personal
    Un salut

    ResponElimina
  6. Gràcies pel comentari Àngel, tenia un poc abandonat el bloc, a vore si retome el ritme (com en els entrenaments jejeje)
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  7. Ramonet, gràcies a tu també pel comentari! El bloc per supost que el pots enllaçar, faltaria més, jo faig el mateix en el teu!!!
    Una abraçada i a vore quan coincidim q no pot ser q 2 Cerrando Bares no hagen compartit carrera encara ajajaj

    ResponElimina