dissabte, 14 de maig del 2011

Si corres, rebentes!

A l'octubre del 2009 vaig començar amb este bloc per tal de contar tot allò relacionat amb l'esport que practicava: les curses de muntanya i el muntanyisme en general. Han sigut un parell d'anys (aproximadament des de finals del 2008) en que la meua vida ha girat al voltant d'esta afició: curses, entrenaments, molts amics i amigues i, per damunt de tot, un grapat de bones sensacions i records.
Malauradament, a vegades la vida et reserva sorpreses amb les que no contes, i jo m'he vist sorprés per una que no m'esperava de cap manera, he pensat molt si havia de fer-ho públic al bloc, tot i que els i les més intims ja ho saben, però em semblava que, sobretot per a tots i totes les que m'heu conegut en este mon de les curses calia com a mínim explicar-vos que no em voreu més en la linia d'eixida.
Ara fa un parell de mesos vaig demanar cita per fer-me una prova d'esforç, com sabeu (i si no ho sabeu, haurieu de saber-ho) és una prova en la qual als esportistes ens comproben que el nostre organisme està correcte per a la pràctica esportiva, diguerem que és una ITV per a esportistes. Doncs bé, en la prova em van detectar un problema al cor que no em permet realitzar esforços sota risc per a la meua vida.
Com sabeu tots els que alguna vegada esteu lesionats, quan has de deixar este tipus d'aficions ni que siga una temporada és fa prou dificil, quan et diuen que has de deixar-ho per a sempre, vos podeu imaginar com és. Jo per la meua banda, tot i passar-ho mal en els primer moments, he intentat vorer la part positiva, al fí i al cap, si haguera continuat corrents com sempre cap la possibilitat de que haguera acabat malament, així que la filosofia de vida m'indica que no és una mala noticia sinò una bona, tal volta m'han salvat la vida!
Per a mi,  quedaràn sempre els bons records, els amics i amigues, els llocs i paratges, muntanyes i boscos que he tingut l'oportunitat de conèixer gràcies a l'esport i aixó és el més important.
Des d'ací voldria llançar un crit a tots i totes els corredors/es  que com jo, segur que heu sentit moltes vegades
aixó de que cal fer-se de tant en tant una "prova d'esforç", jo pensava que era una cosa reservada a la èlit i no em capficava, però no, per la vostra salut, no deixeu de fer-vos una quan pugau!!!
Només em resta, desitjar-vos bona sort, bones curses i un milió de gràcies pels moments compartits!!!!

Salut i Muntanya!!!!

15 comentaris:

  1. Ximet, lo siento muchísimo, yo era uno de los que no sabía nada, como bien dices tienes que mirar la parte positiva y pensar que al hacerte la prueba de esfuerzo, te has salvado la vida a ti mismo, es como lo debes de contemplar y seguro que el tiempo curará los deseos de volver a correr, aunque te reconozco que yo que estoy lesionado mucho tiempo me veo que lo mío es un grano de arena comparado con lo tuyo, por supuesto.

    Animo, y decirte que durante las carreras que hemos compartido me has parecido un tío genial y como persona y como fondista y que los momentos compartidos no los quitara ninguna prueba de esfuerzo, no te desanimes y cuando te apetezca pásate a saludarnos para darnos un fuerte abrazo y compartir muchas cervezas, no se que mas decirte, reconozco que es duro que te digan tal cosa, y ahora tienes que ser fuerte, ya verás como pronto encontrarás otras aficiones, como pasear, trecking, etc.

    Venga Ximet,no dejes de entrar al foro, eh?, eso si que lo tienes que seguir haciendo que tus comentarios siempre han sido sabios y comedidos.

    Un abrazo máquina.

    ResponElimina
  2. Me has deicat gelat. Jo te conec d´una vegada solament, pero de veritat que em vas pareixer una bona persona, i a mes els teus comentaris en el blog i en el foro ho confirmen.
    Salut i molt ànim

    ResponElimina
  3. Ximo, fas bé de vore la part positiva. Encara que s´han complit els presagis més roins, pitjor podria haver segut. De no haver-te fet la prova d´esforç a saber com podría haver acabat la cosa.
    A més, has pogut coneixer i gaudir tant del "mundillo" com de la gent, i una cosa com l´altra queda encara. A les carreres en plan aficionat també es pot passar bé i sense patir tant com corrent.
    Clar, que mola més correr i el pique i tot això, però jo crec que continuaria visquent-les des de fora. Al menys eixes carreres on saps que va molta gent coneguda o a les que tens carinyo per unes coses o altres.
    Vull dir que t´esperem igualment, eh! i ara quan acabem en la g2handiak podriem parlar de quedar un dia en plan senderista, a fer una travessia o un vivac o algo de rollo dominguero i bar. Que si als entrenaments correguent ja mos riguem bona cosa, si anem en rollo senderista sense patir no vull ni pensar-ho jajajajajaj

    ResponElimina
  4. Ximo , siento mucho kleer esto , pero has pensado la posibilidad de hacerte otra prueba en otro centro y ver una segunda opinion o si es necesario una tercera.
    Que sepas que pase lo que pase , aqui nos tienes a todos para lo que haga falta un fuerte abrazo compañero.

    Paco.

    ResponElimina
  5. Eres un CRACK amb majuscules !!!!! Pots seguir disfrutant de la muntanya de 1000 formes diferents i açi tens un grapat d'amics per al que faja falta. Els Botamarges estarem molt agraïts, si ens tires una maneta en l'organització de la cursa d'enguany. TIOS COM TU, SEMPRE FAN FALTA.

    Una abraçada molt forta.

    GALIPAU

    ResponElimina
  6. Gràcies xics!!! no patiu que em voreu per ahi d'espectador o com diu Galipau de voluntari aixó segur!!!!
    Paco ya contrasté los resultados, logicamente al principio se me hacia dificil creermelo porque jamas habia tenido ningun problema ni ningun indicio de que algo estuviese mal, pero ahora ya es definitivo, en todo caso, como digo, seguiremos al pie del cañon, andando, viajando y animando en las carreras, un abrazo!!!

    ResponElimina
  7. Ximet, soc Rafa el de Novetlè, he llegit al foro el que t'ha passat i m'has deixat de pedra, senc molt que tingues que deixar lo que mes t'agrada d'esta manera, pero per un altra part, com estas fent has de vore la part positiva que la te com saps, que es viure.
    Te conec molt poc pero he vist que eres un tio de puta mare, i capaç de fer coses pels teus amicas com pocs
    Que si necesites algo ja ho saps on estic, i conteu en mi tu i Santi per a eixa volteta
    Anim i un fort abraç, estem en contacte

    ResponElimina
  8. Ximet hi ha que pensar que serà altra forma de disfrutar de la muntanya, així que ánim, que hi ha que seguir avant.

    No se m´olvidará la Mitja Lluna que vam fer, que ens vam pegar 21 hores pasant calamitats per el temps que feia.

    Salut i un abraç máquina. Ens vem prompte

    ResponElimina
  9. chimo desde aqui todo mi animo y espero que nos veamos en alguna carrera aun que sea bebiendo birras que eso espero que si que puedas
    las carreras de montaña pierden un buen deportista
    y una gran persona
    espero que algun dia puedas volver a pincharte la camiseta con un inpedible
    en estos casos nuestras lesiones quedan a un lado
    lo dicho mucho animo campeon
    un abrazo
    charly

    ResponElimina
  10. Estoy contigo campeón.
    Seguro que nos volveremos a ver por algún sendero y compartiremos unas risas ... con cervecita al acabar, ein?

    ResponElimina
  11. Ximet, sols he compartit amb tu un entrenament per a la Botamarges i em vas parèixer un tio estupendo i sobretot optimista i amb força per empendre altres activitats més saludables per tu.

    No sé què puc dir-te, tan sols una forta abraçada.

    VICKY

    ResponElimina
  12. Sempre serás un.. CERRANDO BARES..!.. ara més q Mai.. El tiraré molt de menys en les curses.. ja no será igual sense tú.. pero t.andús moltísims amics i bons records.. q valen millonaes.. Molt de ánim i Amunt!

    Una abrasada grandísima company..

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Ximo, m’he quedat de pedra. No se que mes dir a tot el que ja han posat. Que em sap molt greu.
    Córrer nomes es una de les moltisimes cosses que es podem fer per gaudir de la muntanya i dels amics. Tu ja ho saps. Barrancs, escalada, ascensions, rutes a peu...
    Molts ànims i endavant. Espero que ens tornem a vore prompte.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  15. Animo y siempre adelante ¡¡¡¡

    ResponElimina