Vendetta es una palabra de origen italiano que significa
venganza...... wikipedia dixit.
El passat 2009 em vaig presentar per primera vegada a esta prova que en aquella ocasió era Campionat D'Aspanya, també per primera vegada em va tocar retirar-me d'una cursa en la meua curta vida de corredor, problemes intestinals insofribles e insuperables em retiraren i el baixó moral conseqüent també va ser important.
Com tot aquell al que li pica el gustet de les curses sap, quan te retires d'una, automàticament passa a una llista secreta e inconfesable de curses a les que vas a tornar pel simple, irracional i primitiu fet de demanar la revanja (igual que quan perdiem a les caniques de xicotets).
Per tant allà estava una altra vegada este dissabte 29 de maig, en Alfondeguilla, eixe xicotet poble enclavat enmig de la Serra que pareix la meca del Trail Running valencià i que forma junt a la properíssima Vall d'Uxó (a només 3 km), la punta de llança en quant a carreres, equips i corredors d'este esport a la nostra terra.
6 del matí i molt justet de temps arribe a la línia d'eixida amb el inseparable
Cerrando Bares Mountain Team al complet: Ana, Vicent i per a tan grata ocasió el mestre, l'Auelo Pepe. Eixim i comença tot a calfar-se, com sempre jo al final, total per a estar parat en el tapó vaig tranquilet i ja està. A partir d'ací una rera altra l'esquema de la cursa és el mateix: puja-baixa-puja-baixa-puja-baixa-puja-baixa...... ni una planura!!!! Sempre que fas una cursa dureta acabes pensant, esta és la més dura que he fet, però no! sempre hi ha una més dura, lógicament, hui esta és la més dura en el meu cap, però aixó si, no soc el únic que ho pensa, des del primer fins a l'ultim que entra en meta, patim el que no està escrit.
Amb un plantejament mental d'acabar-la en 7 hores, la primera part fins al Control de Pas del Marianet va bé, vaig en els temps que m'he previst, però ahi amic! el cap i les cames no sempre van parale·ls en quant a temps i cronos, a partir del km 24 amb una pujada esgarrifosa i vertical rematada per 3 escales per si algú no havia tingut temps de cansar-se encara, em dona una fluixera de por, deixes que camines com si fores un vellet, no vaig ni cara al aire. Al control del coll de garrut, abans de pujar a Pipa ja estic en les 6 hores i mitja quasi, aixina que em toca oblidar-me dels temps i conformar-me amb acabarla i almenys dir-li a esta terrible Volta al Terme: t'he la he tornat!!!! vendettaaaa!!!!!!
Superada la darrera pujada al Pipa, enfile pel riu i entre en meta en 7:30 h, després vindrà una reparadora dutxa i un magnífic dinarot a base de paella valenciana amb cargols (espectacular), els comentaris i les xarraetes amb tot el món sobre la cursa són de les millors parts d'este esport, tots tenim algo que contar, tots eufòrics, des del primer al ultim, tots som campions!!!
Per acabar, una vegada més i no em cansaré de repetir-ho: Gràcies Fondeguilla, per ser com sou, la gent, les muntanyes, els paratges, no té preu. Tornàrem, però ja no a buscar venjança, sinò a gaudir de vosaltres i de les vostres curses!!!!
Track a wikiloc.Fotos de Ruben (Aper), Volta al Terme i Ana.
Doncs si benvolguts amics i amigues, tot i que fins divendres curraré, penge el cartell de tancat al bloc perquè ja no escriure res mes fins a despres de les merescudes vacances d'estiu, enguany es presenten emocionants amb l'esperada expedició als Alps..... ja vos contaré.
Amb un plantejament mental d'acabar-la en 7 hores, la primera part fins al Control de Pas del Marianet va bé, vaig en els temps que m'he previst, però ahi amic! el cap i les cames no sempre van parale·ls en quant a temps i cronos, a partir del km 24 amb una pujada esgarrifosa i vertical rematada per 3 escales per si algú no havia tingut temps de cansar-se encara, em dona una fluixera de por, deixes que camines com si fores un vellet, no vaig ni cara al aire. Al control del coll de garrut, abans de pujar a Pipa ja estic en les 6 hores i mitja quasi, aixina que em toca oblidar-me dels temps i conformar-me amb acabarla i almenys dir-li a esta terrible Volta al Terme: t'he la he tornat!!!! vendettaaaa!!!!!!
Superada la darrera pujada al Pipa, enfile pel riu i entre en meta en 7:30 h, després vindrà una reparadora dutxa i un magnífic dinarot a base de paella valenciana amb cargols (espectacular), els comentaris i les xarraetes amb tot el món sobre la cursa són de les millors parts d'este esport, tots tenim algo que contar, tots eufòrics, des del primer al ultim, tots som campions!!!
Han passat ja uns quants dies des de que el diumenge passat cap a les 5 de la matinada arribava a la meta d'Alcoi, han sigut dies estranys, sensacions diferents a les que havia sentit fins ara en altres proves a les que havia participat, no crec que puga expressar en paraules tot el que ha suposat per a mi acabar esta prova.
