Si corres, rebentes!

A l'octubre del 2009 vaig començar amb este bloc per tal de contar tot allò relacionat amb l'esport que practicava: les curses de muntanya i el muntanyisme en general. Han sigut un parell d'anys (aproximadament des de finals del 2008) en que la meua vida ha girat al voltant d'esta afició: curses, entrenaments, molts amics i amigues i, per damunt de tot, un grapat de bones sensacions i records.

Malauradament, a vegades la vida et reserva sorpreses amb les que no contes, i jo m'he vist sorprés per una que no m'esperava de cap manera, he pensat molt si havia de fer-ho públic al bloc, tot i que els i les més intims ja ho saben, però em semblava que, sobretot per a tots i totes les que m'heu conegut en este mon de les curses calia com a mínim explicar-vos que no em voreu més en la linia d'eixida.

Ara fa un parell de mesos vaig demanar cita per fer-me una prova d'esforç, com sabeu (i si no ho sabeu, haurieu de saber-ho) és una prova en la qual als esportistes ens comproben que el nostre organisme està correcte per a la pràctica esportiva, diguerem que és una ITV per a esportistes. Doncs bé, en la prova em van detectar un problema al cor que no em permet realitzar esforços sota risc per a la meua vida.

Com sabeu tots els que alguna vegada esteu lesionats, quan has de deixar este tipus d'aficions ni que siga una temporada és fa prou dificil, quan et diuen que has de deixar-ho per a sempre, vos podeu imaginar com és. Jo per la meua banda, tot i passar-ho mal en els primer moments, he intentat vorer la part positiva, al fí i al cap, si haguera continuat corrents com sempre cap la possibilitat de que haguera acabat malament, així que la filosofia de vida m'indica que no és una mala noticia sinò una bona, tal volta m'han salvat la vida!

Per a mi,  quedaràn sempre els bons records, els amics i amigues, els llocs i paratges, muntanyes i boscos que he tingut l'oportunitat de conèixer gràcies a l'esport i aixó és el més important.

Des d'ací voldria llançar un crit a tots i totes els corredors/es  que com jo, segur que heu sentit moltes vegades

aixó de que cal fer-se de tant en tant una "prova d'esforç", jo pensava que era una cosa reservada a la èlit i no em capficava, però no, per la vostra salut, no deixeu de fer-vos una quan pugau!!!
Només em resta, desitjar-vos bona sort, bones curses i un milió de gràcies pels moments compartits!!!!

Salut i Muntanya!!!!

Cabeçó Trail 2011, poca broma amb el Cabeçó!

Una volta digerit l'esforç màxim de la cursa d'ahir toca fer recompte i vorer com van anar les coses. Com ja vaig dir al post del dissabte era la primera cursa "oficial" de la temporada i, una vegada superada, queda clar que no podia haver triat un inici millor. Este Cabeçó Trail va a passar directament dins el meu cap a la llista de Curses èpiques, junt amb la k25 i la Volta al Terme de Fondeguilla i és que totes 3 es caracteritzen per ser relativament "curtes" (menys de 40 km) però amb un desnivell bestial (més de 1.500 totes, és a dir, més desnivell que la pujada a l'Aneto, el pic més alt del Pirineu).

Poca broma amb el Cabeçó!

El matí va començar de la manera habitual: llevar-se de matinada, agafar el cotxe cap a Busot, parar-se al típic control de la Guardia Serril (en realitat en quant em veuen amb pinta d'esportista matinejador no em fan ni bufar), perdre'm de camí i cagant òsties a pel dorsal. Finalment a les 9 en punt i rodejat de tots els amics i amigues de la colla FTV donen la eixida i comença el patiment.

Eixim els últims (com es pot vorer a la foto no queda literalment ningú darrere de nosaltres), però no ens estresem, queden 22 km duríssims per davant. Els primers 3 o 4 km anem de fet tots apilotonats, amb moltes parades i embussos típics en els senderols estrets, a partir del 4 la cosa comença a allargar-se i ja cadascú es va fent el lloc que li pertoca, el meu en este cas era de l'ultim de la cursa, bé no l'últim exactament, però si amb els 5 o 6 últims. 

M'ho agafe amb molta paciència, soc conscient que ni la meua preparació ni el meu estat físic fan possible fer-se més il·lusions que la d'acabar i entrar en meta siga com siga. Xino-xano em trobe al davant la pujada del dia, una pedrera infame amb un desnivell més propi d'un cim pirinenc que no del mediterrani Cabeçó (res que envetjar per cert als 3000's del Piris). La pujada és agonica i es fa llarguísima, però com tot s'acaba, arribe a dalt al vèrtex geodèsic en 2 hores (km 10 flipant). Des d'ací una baixada molt muntanyera per terreny esbarós em deixa a una pista per la que ja comença a costar-me trotar i aixó que només porte 14 km, però la duresa es fa palesa.

I arriba la segona del dia, un altre ascens quasi-vertical on les forces comencen a abandonar-me a la carrera, de manera que quan finalment arribe dalt del tot per una altra pedrera amanida amb trams de trepades on qualsevol escalador s'ho haguera passat d'alló més bé! I ara si que estic mort, em resten encara 7 km, pràcticament tots de baixada, a priori fàcils i corredors, però el meu cos ha dit prou, a dures penes puc anar trotant molt lentament, caminant vaig més ràpid i este darrer tram de la cursa se'm fa insuportable, amb la ment posada només en acabar siga com siga. Veig com passa el temps i si en una mitja marató de muntanya estave rondant les 3 hores, en aquesta veig com passe de les 4 i no arribe!

Per fí, quan començaba a desfallir apareix al meu davant el poble de Busot i en un últim i titànic esforç, engegue a còrrer per tal d'entrar dignament a meta. Finalment van ser 4:35 h. de dur patiment i de postres en meta no quedava menjar, ni samarreta de la meua talla, ni res!! 

En fí, als últims no ens tenen molt en compte, però allí estem, corrents com tots i esforçant-nos al màxim per donar-ho tot a la muntanya una vegada més!!! Si puc tornare al Cabeçó l'any vinent, perque esta cursa tan dura mereix repetir-se com més vegades millor. 

Ací deixe el track del Cabeçó Trail 2011.
Salut i Muntanya!

(Fotos de Conxip i l'àlbum Picassa de Julia)

Tornant a la càrrega!

Tres mesos ja des de la darrera entrada al bloc, massa temps però no és més que el reflex de la meua activitat corre-muntanyera dels últims temps: pocs entrenos i molta irregularitat. 

Al febret tenia pensat encetar la temporada de curses amb la ja clàssica Serra del Coto en la que haguera estat la meua tercera participació a la mateixa, però una inoportuna crisi virico-intestinal (ja sabeu els famosos virus 24 hores dels últims temps), em va retirar de la mateixa la nit d'abans. No només vaig perdre l'inici de temporada sinò sobretot el retrobament amb tota la colla runnera!! i em vaig caurer d'esta magnífica foto de familia:

Poc després, va arribar el primer entrenament en ultra-distància del curs, amb tota la colla que ens hem conjurat per fer front al repte de còrrer al juliol la G2Handiak de 88 km i 6.000 desnivell positiu! 

Aquell entrene hem va deixar una mica desaborit, ja que dels 40 km previstos amb remat final pujant el km vertical del Puig Campana, jo només vaig aguantar els primers 30, que farem! toca entrenar dur.

Ara ja ben entrat el mes de març torne a intentar estrenar la temporada de curses, esta vegada m'he decidit per una clàssica que per raons d'organització duia un parell d'anys sense fer-se i que té molt bona reputació: la cursa del Cabeçó d'Or, dureta amb un desnivell de 1500 i pico en 22 km, vorem que tal va!

Feliç 2011!!!

Tornant a la rutina

Com em sol passar a temporades, el bloc portava un temps paraet, concretament des de Botamarges, i no és que jo haja estat parat, ben bé al contrari!, ara torne a agafar les rutines i per fí puc escriure alguna coseta.

Les darreres setmanes han estat plenes de compromisos socials i laborals (supose que en determinats moments tots tenim acumulació de "saraos diversos") i aixó s'ha traslladat a l'impossibilitat d'eixir a la muntanya i, molt menys, participar a proves. Ara per fí torne a agafar espenta i mire cap als propers reptes amb molta il·lusió però conscient que els entrenaments els he d'intensificar i agafar una regularitat i una seguida que, d'altra banda, l'arribada de la tardor em sol permetre.
Si faig una mica de memòria el que tinc al cap ara mateix és algo semblant a aixó:
-7 novembre: Km Vertical al Puig Campana, no he fet mai un km "de veritat", així que l'acollono va per dins.
-13 novembre: Cursa de Muntanya de Xàtiva, 32 km. Pareix ser que al poble natal comencen a adonar-se de l'existència del nostre esport i s'està organitzant esta cursa, no se ben bé com anirà ja que ni tan sols tenim info a falta d'un mes per a la celebració, si puc hi seré!
-28 novembre: K25 Trail de la Calderona, esta xicoteta serra valenciana s'ha convertit en el meu terreny d'entrenament favorit, i si l'any passat vaig acabar agonitzant esta cursa, enguany espere donar una millor imatge però sobretot, gaudir de la Calderona.
-12 desembre: Cursa de Muntanya Serra de Xiva. Per a finalitzar el 2010, res millos que 65 km propet de casa, tinc ganes de provar estes serres veïnes que desconec i, a més, em servirà de prova per tal de calibrar si estic en condicions d'afrontar al gener la primera ultra de l'any: el GR10 Xtrem.

Aixó és tot per ara, salut i muntanya!!!

Botamarges 2010 - Més alt, més fort, més dur.

Per segon any tornàvem a la cita amb els amics i la bona gent de Forna, i com l'any passat esta cursa significa per a mi el retrobament amb les curses de muntanya després de les vacances d'estiu i aixó és nota sempre, tot i aixó amb els amics foreros haviem pogut improvisar un parell d'eixides llargues o semi-llargues que ens havien de vindre molt bé per tal d'afrontar la durisima prova. I és que, com dic al títol d'aquesta entrada, a la Botamarges 2010 tot ha sigut MES ALT, MES FORT I MES DUR.
Si en la primera edició de l'any passat molts ja diguerem que era la cursa més dura del País Valencià, tot i que enguany han sorgit proves més llargues i amb més desnivell, continue pensant que aquesta és una cursa que mereix estar en el calendari de tots els ultra-traileros de la contornà perquè val el seu pes en or, i aixó sense contar el tracte exemplar que ens dispensa el poble de Forna i, sobretot, els amics del Club Botamarges.
Parlant de la meua cursa, doncs el que esperava i més amb els canvis que han endurit la prova, he fet una mica més de temps que l'any passat (12:50 h. al 2009 i 13:20 h. al 2010), però tothom a pujat els seus temps així que és una cosa normal. L'aspecte positiu però, ha sigut el moral, ja que després de la "punxà" de Cavalls del Vent al juny, no em trobava gens bé ni física ni moralment, l'estiu logicament amb la baixada d'activitat tampoc havia afavorit que canviara d'estat d'ànim, però amb la Botamarges tot ha tornat a ser com abans i ara el meu cap torna a estar al lloc, conscient de que em falta molt per entrenar, però amb un canvi de xip radical que em dona moltes forces, per tant no puc més que dir: Gràcies Botamarges!!!

Il Ritorno

Ja s'acaben les vacances, però sempre queda el record dels moments viscuts i els nous llocs que hem tingut la sort de conèixer estos dies, per a la memòria estes imatges (cortesia d'Ana i Angel respectivament): la primera a Chamonix sota el monument als conqueridors del Mont Blanc i la segona la equivalent a la Vall d'Aosta (Gressoney) al monument als alpinistes que conqueriren el Monte Rosa.

Tanquem per Vacances!!!

Doncs si benvolguts amics i amigues, tot i que fins divendres curraré, penge el cartell de tancat al bloc perquè ja no escriure res mes fins a despres de les merescudes vacances d'estiu, enguany es presenten emocionants amb l'esperada expedició als Alps..... ja vos contaré.

Salut, muntanya i a gaudir!!!!

Entrenament Botamargero FTV a la Lluna Plena

El passat dissabte 24 ens juntàrem uns quants locos de la muntanya per a tastar la primera part de esta ja mítica prova que ens espera en setembre i de la mà dels mateixos Botamarges ferem un entrene ben bonic.

VIª Cursa de Muntanya Benassal

Novament enguany tocava repetir al poble de l'aigua, Benassal, lloc conegut i estimat per ser segona llar d'uns bons amics de Castelló. Al contrari que l'any passat en que vaig anar a soles, en esta ocasió com ja es costum anàvem el Team al completo.
Com que començàvem a les 7:30 (bona idea la dels organitzadors per a fugir de la calda estival), va tocar alçar-se a les 4 de la matinada i és que després de l'apretada eixida de la Volta al Terme preferim arribar amb temps de sobres per fer el cafenet, xarrar amb els coneguts i canviar-se.
La eixida és puntual i com que jo ja me coneixia com anava el recorregut vaig eixir tranquilet a la espera del clàssic embus de la primera pujada, Vicent i Ana ja havien agafat les seues posicions que mantindrien fins al final de la cursa, cadascú anàvem al nostre ritme.
Conforme anava passant el temps em notava fluixet, no tenia bones sensacions, tal volta comparava amb l'any passat on considere que va ser una de les millors curses que vaig fer i enguany no la veia bé, en realitat i a la vista del temps final a la meta vaig anar pràcticament igual amb només 2 minuts més, per tant es confirma que les sensacions eren prou subjectives, supose que guiades pel meu recent negativisme heretat de la "punxada cavallera" del mes passat i és que quasi estic desitjant tancar el curs i descansar en vacances a vorer si torne a començar el cicle amb millors sensacions.

En tot cas, el post-cursa com sempre el millor de tot: xarrada amb els camarades que feia temps que no veia (Àngel alias Manyà, Raül i David, saludet per als 3!!), després un poc de piscineta i ja que estàvem a la zona, visita al outlet de Vilafranca que acabà amb la compra inesperada d'unes Salomon XA pro a meitat de preu i que guardaré en reserva per a la propera temporada, després dinarot al mateix Vilafranca i final de la jornada.
Au cacaus!!