Feliç 2011!!!

Tornant a la rutina

Com em sol passar a temporades, el bloc portava un temps paraet, concretament des de Botamarges, i no és que jo haja estat parat, ben bé al contrari!, ara torne a agafar les rutines i per fí puc escriure alguna coseta.

Les darreres setmanes han estat plenes de compromisos socials i laborals (supose que en determinats moments tots tenim acumulació de "saraos diversos") i aixó s'ha traslladat a l'impossibilitat d'eixir a la muntanya i, molt menys, participar a proves. Ara per fí torne a agafar espenta i mire cap als propers reptes amb molta il·lusió però conscient que els entrenaments els he d'intensificar i agafar una regularitat i una seguida que, d'altra banda, l'arribada de la tardor em sol permetre.
Si faig una mica de memòria el que tinc al cap ara mateix és algo semblant a aixó:
-7 novembre: Km Vertical al Puig Campana, no he fet mai un km "de veritat", així que l'acollono va per dins.
-13 novembre: Cursa de Muntanya de Xàtiva, 32 km. Pareix ser que al poble natal comencen a adonar-se de l'existència del nostre esport i s'està organitzant esta cursa, no se ben bé com anirà ja que ni tan sols tenim info a falta d'un mes per a la celebració, si puc hi seré!
-28 novembre: K25 Trail de la Calderona, esta xicoteta serra valenciana s'ha convertit en el meu terreny d'entrenament favorit, i si l'any passat vaig acabar agonitzant esta cursa, enguany espere donar una millor imatge però sobretot, gaudir de la Calderona.
-12 desembre: Cursa de Muntanya Serra de Xiva. Per a finalitzar el 2010, res millos que 65 km propet de casa, tinc ganes de provar estes serres veïnes que desconec i, a més, em servirà de prova per tal de calibrar si estic en condicions d'afrontar al gener la primera ultra de l'any: el GR10 Xtrem.

Aixó és tot per ara, salut i muntanya!!!

Botamarges 2010 - Més alt, més fort, més dur.

Per segon any tornàvem a la cita amb els amics i la bona gent de Forna, i com l'any passat esta cursa significa per a mi el retrobament amb les curses de muntanya després de les vacances d'estiu i aixó és nota sempre, tot i aixó amb els amics foreros haviem pogut improvisar un parell d'eixides llargues o semi-llargues que ens havien de vindre molt bé per tal d'afrontar la durisima prova. I és que, com dic al títol d'aquesta entrada, a la Botamarges 2010 tot ha sigut MES ALT, MES FORT I MES DUR.
Si en la primera edició de l'any passat molts ja diguerem que era la cursa més dura del País Valencià, tot i que enguany han sorgit proves més llargues i amb més desnivell, continue pensant que aquesta és una cursa que mereix estar en el calendari de tots els ultra-traileros de la contornà perquè val el seu pes en or, i aixó sense contar el tracte exemplar que ens dispensa el poble de Forna i, sobretot, els amics del Club Botamarges.
Parlant de la meua cursa, doncs el que esperava i més amb els canvis que han endurit la prova, he fet una mica més de temps que l'any passat (12:50 h. al 2009 i 13:20 h. al 2010), però tothom a pujat els seus temps així que és una cosa normal. L'aspecte positiu però, ha sigut el moral, ja que després de la "punxà" de Cavalls del Vent al juny, no em trobava gens bé ni física ni moralment, l'estiu logicament amb la baixada d'activitat tampoc havia afavorit que canviara d'estat d'ànim, però amb la Botamarges tot ha tornat a ser com abans i ara el meu cap torna a estar al lloc, conscient de que em falta molt per entrenar, però amb un canvi de xip radical que em dona moltes forces, per tant no puc més que dir: Gràcies Botamarges!!!

Il Ritorno

Ja s'acaben les vacances, però sempre queda el record dels moments viscuts i els nous llocs que hem tingut la sort de conèixer estos dies, per a la memòria estes imatges (cortesia d'Ana i Angel respectivament): la primera a Chamonix sota el monument als conqueridors del Mont Blanc i la segona la equivalent a la Vall d'Aosta (Gressoney) al monument als alpinistes que conqueriren el Monte Rosa.

Tanquem per Vacances!!!

Doncs si benvolguts amics i amigues, tot i que fins divendres curraré, penge el cartell de tancat al bloc perquè ja no escriure res mes fins a despres de les merescudes vacances d'estiu, enguany es presenten emocionants amb l'esperada expedició als Alps..... ja vos contaré.

Salut, muntanya i a gaudir!!!!

Entrenament Botamargero FTV a la Lluna Plena

El passat dissabte 24 ens juntàrem uns quants locos de la muntanya per a tastar la primera part de esta ja mítica prova que ens espera en setembre i de la mà dels mateixos Botamarges ferem un entrene ben bonic.

VIª Cursa de Muntanya Benassal

Novament enguany tocava repetir al poble de l'aigua, Benassal, lloc conegut i estimat per ser segona llar d'uns bons amics de Castelló. Al contrari que l'any passat en que vaig anar a soles, en esta ocasió com ja es costum anàvem el Team al completo.
Com que començàvem a les 7:30 (bona idea la dels organitzadors per a fugir de la calda estival), va tocar alçar-se a les 4 de la matinada i és que després de l'apretada eixida de la Volta al Terme preferim arribar amb temps de sobres per fer el cafenet, xarrar amb els coneguts i canviar-se.
La eixida és puntual i com que jo ja me coneixia com anava el recorregut vaig eixir tranquilet a la espera del clàssic embus de la primera pujada, Vicent i Ana ja havien agafat les seues posicions que mantindrien fins al final de la cursa, cadascú anàvem al nostre ritme.
Conforme anava passant el temps em notava fluixet, no tenia bones sensacions, tal volta comparava amb l'any passat on considere que va ser una de les millors curses que vaig fer i enguany no la veia bé, en realitat i a la vista del temps final a la meta vaig anar pràcticament igual amb només 2 minuts més, per tant es confirma que les sensacions eren prou subjectives, supose que guiades pel meu recent negativisme heretat de la "punxada cavallera" del mes passat i és que quasi estic desitjant tancar el curs i descansar en vacances a vorer si torne a començar el cicle amb millors sensacions.

En tot cas, el post-cursa com sempre el millor de tot: xarrada amb els camarades que feia temps que no veia (Àngel alias Manyà, Raül i David, saludet per als 3!!), després un poc de piscineta i ja que estàvem a la zona, visita al outlet de Vilafranca que acabà amb la compra inesperada d'unes Salomon XA pro a meitat de preu i que guardaré en reserva per a la propera temporada, després dinarot al mateix Vilafranca i final de la jornada.
Au cacaus!!

Cavalls del Vent FTV

Fotos cortesia de Fran (Trepariskos) i la seua dona Bea.

Punxada als Cavalls

Volta al Terme 2010, vendetta!!!!

Vendetta es una palabra de origen italiano que significa venganza...... wikipedia dixit.

El passat 2009 em vaig presentar per primera vegada a esta prova que en aquella ocasió era Campionat D'Aspanya, també per primera vegada em va tocar retirar-me d'una cursa en la meua curta vida de corredor, problemes intestinals insofribles e insuperables em retiraren i el baixó moral conseqüent també va ser important.
Com tot aquell al que li pica el gustet de les curses sap, quan te retires d'una, automàticament passa a una llista secreta e inconfesable de curses a les que vas a tornar pel simple, irracional i primitiu fet de demanar la revanja (igual que quan perdiem a les caniques de xicotets).
Per tant allà estava una altra vegada este dissabte 29 de maig, en Alfondeguilla, eixe xicotet poble enclavat enmig de la Serra que pareix la meca del Trail Running valencià i que forma junt a la properíssima Vall d'Uxó (a només 3 km), la punta de llança en quant a carreres, equips i corredors d'este esport a la nostra terra.
6 del matí i molt justet de temps arribe a la línia d'eixida amb el inseparable Cerrando Bares Mountain Team al complet: Ana, Vicent i per a tan grata ocasió el mestre, l'Auelo Pepe. Eixim i comença tot a calfar-se, com sempre jo al final, total per a estar parat en el tapó vaig tranquilet i ja està. A partir d'ací una rera altra l'esquema de la cursa és el mateix: puja-baixa-puja-baixa-puja-baixa-puja-baixa...... ni una planura!!!! Sempre que fas una cursa dureta acabes pensant, esta és la més dura que he fet, però no! sempre hi ha una més dura, lógicament, hui esta és la més dura en el meu cap, però aixó si, no soc el únic que ho pensa, des del primer fins a l'ultim que entra en meta, patim el que no està escrit.

Amb un plantejament mental d'acabar-la en 7 hores, la primera part fins al Control de Pas del Marianet va bé, vaig en els temps que m'he previst, però ahi amic! el cap i les cames no sempre van parale·ls en quant a temps i cronos, a partir del km 24 amb una pujada esgarrifosa i vertical rematada per 3 escales per si algú no havia tingut temps de cansar-se encara, em dona una fluixera de por, deixes que camines com si fores un vellet, no vaig ni cara al aire. Al control del coll de garrut, abans de pujar a Pipa ja estic en les 6 hores i mitja quasi, aixina que em toca oblidar-me dels temps i conformar-me amb acabarla i almenys dir-li a esta terrible Volta al Terme: t'he la he tornat!!!! vendettaaaa!!!!!!

Superada la darrera pujada al Pipa, enfile pel riu i entre en meta en 7:30 h, després vindrà una reparadora dutxa i un magnífic dinarot a base de paella valenciana amb cargols (espectacular), els comentaris i les xarraetes amb tot el món sobre la cursa són de les millors parts d'este esport, tots tenim algo que contar, tots eufòrics, des del primer al ultim, tots som campions!!!
Per acabar, una vegada més i no em cansaré de repetir-ho: Gràcies Fondeguilla, per ser com sou, la gent, les muntanyes, els paratges, no té preu. Tornàrem, però ja no a buscar venjança, sinò a gaudir de vosaltres i de les vostres curses!!!!

Track a wikiloc.



Fotos de Ruben (Aper), Volta al Terme i Ana.

A pels Cavalls!!!!

Ja està el lio fet!!!! Nova aventura a la vista: 11 i 12 de juny, intentarem fer esta magníca travessa pirinenca en la categoria skyrunner sub24, ja vorem que passa!!!

Imatges per al record: Trail Mitja Lluna 2010

Ací van una sèrie de fotogràfies que he anat recopilant del Trail, he d'agraïr a tots els amics que a més de sofrir al Trail, tragueren forces per a fer fotos, una tasca que la majoria de vegades no reconoguem però som molts els que després ens alegrem de tindre a esta gent i les seues fotografíes, també no em vullc oblidar dels amics Vicent, Ana, Pupi, Carles i Angel que estigueren al avituallament d'Agres i a la meta no sols fent fotos sinò també reconfortant-mos i donant molts ànims, sou els millors!!!

Les fotos són de Ana, Joxe, Linceul i Vicente (Trueno).

Somni acomplit: finisher al Trail Mitja Lluna 2010

Han passat ja uns quants dies des de que el diumenge passat cap a les 5 de la matinada arribava a la meta d'Alcoi, han sigut dies estranys, sensacions diferents a les que havia sentit fins ara en altres proves a les que havia participat, no crec que puga expressar en paraules tot el que ha suposat per a mi acabar esta prova.

Només diré que el companyerisme, la solidaritat, l'esforç per superar-se un mateix, per superar inclús les pors més arrelades a la nostra ment i la satisfacció final d'aconseguir-ho, m'han omplit d'una manera increible i que ben be paga la pena el sofriment.

Setmana de nervis: s'acosta el gran moment....

Aixina és, en poc més de 4 díes estarem si no passa res en la línia d'eixida del Trail Mitja Lluna, per a mi un pas més en el món de l'ultrafons a la muntanya, m'estrene en la distància de 80 km.
Es preveu una setmana de molts nervis, adereçats amb grans quantitats de pasta per a fer una bona replegà d'hidrats de carbó.

Video del Entrenament "Xàtiva Xtrem Maraton"

Entrenes amb solera (VI) - Trail Xtrem Muntanyes de Xàtiva (11-04-2010)

L'amic Vicent ens havia preparat per al diumenge d'esta segona pasqua, un entrenament dels que marquen: un recorregut maratonià que, sense eixir de la nostra estimada i xicoteta serra xativina (Bisquert, Serra Grossa, etc) ens havia de posar les piles, amb un desnivell en plà trencacames prou jevi. Prenent com a base el sender PR "paratges de Xàtiva", ha dissenyat un traçat que empalma diferents sendes, camins i rutes de btt i que no toca pràcticament asfalt en els seus vora 40 km de distància.
Cuatre valents trail-runners ens presentàrem a les 8 am a l'estació de Renfe: Vicent (Blackbeer), Ana (Viruta), Julio (jucrivic) i jo mateix, per tal de sofrir a les nostres cames el que ens tenia preparat el black. Comencem tranquilets pel passeig del ferrocarril fins al jardí del Bes, on agafem cap a dalt fins al populós carrer de la Triaca Alta (oficialment de l'Ardiaca), ací empalmem amb la pujada típica a l'ermita de Sant Josep pel mateix camí on diuen les cròniques que el Rei Jaume I entrà a la ciutat al conquerir-la i des d'on observant-la digué allò de "i veiérem la més bella horta que mai haguéssem vist, de vila ni de castell, i que hi havia més de dues-centes barraques per l’horta, les més belles que ningú pogués trobar, i alqueries entorn de l’horta, moltes i atapeïdes; i, a més, veiérem el castell, tan noble i tan bell (referint-se al castell de Xàtiva), i una tan bella horta. I en sentirem gran goig i gran alegria al nostre cos".
Continuem pel racó del Bellveret cap a baix, a les cases conegudes com "les Santes", on tornem a girar per tal d'agafar el camí que ens du directes a l'antiga ermita romànico-gótica del nostre patró, Sant Feliu. Des d'esta fem la senda que passant per la Nevera del Castell (cava o pou de neu que s'ubica a l'ombria) ens puja fins a la Cova dels Lleons, des d'esta fem per carretera l'última revolta del castell i arribem al tram "tècnic" de la ruta: cal desgrimpar per un forat de la muralla per a passar a l'altra part i encetar una boja baixada directa que ens traurà a la part baixa de la muralla i a l'antic passeig de ronda on els soldats vigilaven (el mateix que el nostre alcalde va tindre la genial idea d'asfaltar fa uns anys, tirant a perdre un camí amb segles d'existència, no se sap per quina raó més que la estupidesa profunda que el caracteritza tan a sovint). Com siga, continuem per a entrar ja a les rodalies de la vall de Bisquert, lloc d'esbarjo dels socarrats des de temps inmemorials i on quasi tots tenen una caseta, xalet o similar. Anem a buscar el camí de Sant Antoni pel qual transita el sender PR.

Ací comencem un seguit de pujades i baixades empalmant el camí amb xicotetes sendes que ens fan acumular desnivell a mansalva fins que arribem per fí a les "Arcaetes" d'Alboi (un antic aqüeducte d'estíl gòtic que transportava l'aigüa des del naiximent de Bellús fins a Xàtiva), carreguem els "camel-bags" a la font que hi trobem i seguim a buscar els paratges de la prehistórica Cova Negra i l'anomenada Casa de la Llum al costat del Riu Albaida. Passant al recte arribem a l'Estret de les Aigües i a baix de la Cova de la Petxina (escola d'escalada) passem per dalt d'un antic assut a l'altre costat del riu, pel qual retornem a buscar sota les vertiginoses parets de la penya de l'Aventador, un senderol que puja amb molt de desnivell fins a la Creu ja en el terme de la població del Genovés i màxima alçaria de la ruta (uns 400 m. aprox.).
Després d'esta fortissima pujada, encetem una baixada per senda directa per un barranquet fins al conegut indret amb bar de "la Xopà d'Alboi", on podem tornar a carregar aigüa i com no fer una coca-cola per a recuperar alguna de les forces perdudes en el camí, no en và ja duguem uns 21 km i estem a la meitat de l'entrenament.

Seguim un xicotet tram alternant carretera i senda fins a tornar a apareixer a la Casa de la Llum i en esta agafem el PR que ens puja directes al costat de la N-340 que creua en cap a la Font de la Quintana, abans d'on parem per a fer un avituallament. El que queda són uns 15 km que alternen fortes pujades amb trossos planers i que ens dirigeixen cap als penyal de Sant Dídac i La Creueta que custodien el poblet de Novetlé. Una vegada arribats a la senda que es situa baix de la coneguda Creueta, en compte de seguir pel Portet (traçat de la Via Augusta romana), seguim pels bancals i camps atapeïts de figues de pala, que ens duen a la Porta del Socors, eixida d'emergència del Castell i que per a nosaltres ho serà d'entrada triomfal per haver acabat sans i estalvis este entrenament, ple de natura i història a casa nostra.
Després d'una merescuda cervesseta a la terrassa del bar del Castell, enfilem cap al nucli urbà per tancar el cercle que haviem començat de bon matí i que conclou amb un desnivell de 2.800 metres positius i un total aprox de 39 km.

Track a wikiloc

Entrenes amb solera (V) - Especial Pasqua a la Vall de Yerri, Nafarroa

Aprofitant que a les desitjades vacances de pasqua la colla d'amics se n'anàvem a passar uns dies a la Vall de Yerri en Nafarroa, vaig eixir un parell de dies a conèixer alguns dels indrets més bonics d'aquesta i com no podia ser d'una altra manera, havia de fer-ho corrents pels seus senders i camins.

Vaig triar 2 dels senders balitzats de la comarca de Lizarraldea que feien molt bona pinta: un era la Fageda de Lezaun i l'altre el Canó del riu Ubagua. Ambdós tenien característiques semblants en quant distància (al voltant dels 10 km.) i desnivell (uns 350 m. positius), la qual cosa em permitia eixir de bon matí i fer l'entrenament sense perdre després els moments d'esbarjo de les vacances amb la colla.
La ruta de la Fageda de Lezáun és d'orientació ben senzilla i transita en la seua primera part per un camí antic que puja per dins la fageda fins a la part alta de la serra, a uns 1.200 metres, moment en el qual la circular comença una baixada planejant per moments per la lloma ben definida fins que tornem a empalmar amb el camí que duiem d'eixida, és una ruta clàsica en el sentit de que puges caminant ràpid i després tens una baixada plaenta on pots correr tot el que vullgues. S'ha de destacar per damunt de tot la bellesa del paisatge, el típic bosc húmid que tant m'agrada, amb un alé de pastors, contrabandistes i temps de revolta per les muntanyes navarreses-basques. Este entrenament el vaig fer acompanyat pel meu amic Carles, era la primera vegada que provaba açó d'eixir a correr per la muntanya i tot i que va gaudir prou de la ruta, com que té els genolls un poquet tocats i tampoc n'està acostumat, va acabar un poc cansaet (je,je).
La segona eixida pasquera la vaig fer el dilluns 5, amb un matí gèlid (2 sota zero marcava el termometre) i és que els valencianets en quant arriba pasqua ja pensem que tot és calor però em va tocar abrigar-me de valent per tal d'afrontar esta altra ruta que prometia.

També és tracta d'una senda balitzada amb marques PR per tant l'orientació tampoc anava a presentar problema, és tracta de començar al camping abans del poble de Riezu i des d'aquest pujar per una senda entre camps fins al poble, creuar-lo i continuar a voreta riu fins que s'agafa l'entrada del canó que el riu Ubagua ha anat excavant durant segles al seu pas. És un indret també molt bonic, amb eixa atracció que ofereix el trescar per camins oberts per la força bruta de la natura i amb el reconfortant riu a la vora. Es puja fins al poble de Lezaun, ja conegut de l'anterior ruta i des d'aquest la tornada és fa desfent camí pel mateix lloc pel qual hem arribat (el canó). Un altre cop, ruta de muntanya clàssica, pujada fins al poble i després.... a còrrer cap a baix!!!
I bé aixó és tot, per a mi unes vacances ben aprofitades, ja que he pogut gaudir de la natura, de l'esport, dels amics, en fí de tot el que m'agrada. Salut i Muntanya!!

Track Fageda de Lezaun



Track Canó del riu Ubagua (Riezu)

I Cursa de Muntanya Vila de Xàbia 19-03-2010

Dia de Sant Josep, la Cremà, per a un anti-faller declarat com jo és un dia en que la ideologia m'impulsa a pegar a fugir de València, Xàtiva i rodalies. Com que el diumenge 22 tenia que traslladar-me a currar a Andorra, ho tenia malament per a còrrer este cap de setmana, però... ahí quin cap tinc!!! si el dia 19 estrenen nova cursa a Xàbia, doncs no cal pensar-ho ni un segon, mentrés els fallers rematen els últims cubates a la porta de casa (hi tinc una carpa fallera ací baix), jo agafe els trastos runneros i el cotxe per a enfilar cap a la comarca de la Marina.
A l'arribada em trobe amb l'amic Santii, que va llançat en el mon de les curses, me veig reflexat en ell tot just fa 1 any quan jo em vaig enganxar a este rotllo de còrrer x muntanya i és que és una afició que cada vegada va a més entre els muntanyencs. Repleguem dorsals i anem a fer-se el cafenet de rigor ( i jo el cigarret pertinent, a vore si ho deixe d'una punyetera vegada!!). Al poc trobem a un altre amic del Foro, Fernando, un altre dels cracks alacantins que en esta ocasió anirà prou tranquil ja que l'acompanya una amiga que s'estrena en les curses de muntanya i no vol apretar. S'ha de dir que Fernando i Santi doblaràn este cap de setmana ja que el diumenge també participaren en la cursa de Finestrat, aixina els entrenes per al Trail Mitja Lluna van de categoria!
Bé, s'acosta el moment de la eixida, ens canviem, ens preparem amb els rituals bàsics de les curses i que cadascú té i ens anem a rodar un poquet per a calfar, mira si anavem tranquils que quan ens adonem falta menys d'un minut per a que donen la eixida i ens toca fer un sprint per arribar a la eixida, encara saludem a un altre forer que no coneixiem: Seres, un corredor de la zona amb el qual ja haviem parlat prou abans i ens havia anat contant totes les novetats d'esta cursa.
Tret d'eixida i poquet a poquet, primer 2 km's d'asfalt cap amunt per una urbanització, enseguida em quede a soles, Santii s'estira per davant i Fernando puja una mica més arrere amb la seua amiga. Jo a la marxeta i sense agobiar-me, realment és una cursa senzilla amb només 2 pujades significatives. Arribem a les primeres pistes i sendes, comencem a apretar tots, en una baixada per senda estreta i pedregosa es fa una mica de parada, es veu que hi han corredors d'asfalt que són novatos en açò de còrrer per terreny muntanyos i van una mica parats, en el moment que puc els adelante i continue la llarga baixada que em du directe a la mar i a un primer avituallament sols liquid en el km. 6. Des d'aquest, enfilem la 2a pujada, també d'asfalt fins a una de les típiques torres vigia que defensaven les nostres costes dels atacs pirates fa uns quants segles, des d'ací ja ve tot rodat una altra vegada, senders planers en els quals es pot trotar però sense confiar-se ja que hi ha molta pedra quebrada, si heu pujat al Montgó alguna vegada sabreu que és una terra pedregosa i dura, quasi un vertader "karst".
Continue a la marxeta i a un ritme de trotar comodament, quan me n'adone estic una altra vegada al inici de la senda i començant la darrera baixada pel camí que al principi de la cursa haviem pujat, com que se que queden només un parell de km's tots cap a baix pose un poquet de velocitat i m'enfile entre xalets i urbanitzacions fins a que albire la meta, objectiu aconseguit!!
Al final la cosa queda en 13,8 km amb uns 500 desnivell positiu i en un temps de 1:35 (no se que pasa en el xip que en la classificació m'han contat 2 minuts més), realment crec que és la cursa més ràpida que he fet mai ja que pràcticament tota la estona ha sigut corrents.
Per arredonir el matí fem una xicoteta tertulia entre els amics foreros participants, a més de Santi, Seres i Fernando, coneguem a Salvamac, un altre amic runner d'Elx. Tots coincidim en el bon gust que ens deixa la cursa en la seua primera edició i felicitem als organitzadors, tot ha eixit perfecte!!!
Per acabar com sempre, el track a wikiloc de la cursa.

Entrene Serrella (1er tram del Trail Mitja Lluna) - 13 març 2010

Este dissabte vam poder gaudir d'un entrene "canyero" amb les vistes posades al Trail Mitja Lluna, en companyia dels amics foreros Santi i Fernando.

L'itinerari va ser des de l'embassament de Guadalest fins a la Font Roja (Fageca), passant pels cims del Castellet, Mallà del Llop, Pla de la Casa i Caseta del Guardia i tornar pel mateix camí. Es tracta d'un recorregut intens amb uns paisatges molt bonics però amb força desnivell per la qual cosa es converteix en un entrenament dels més durs que recorde amb un total de 34,5 km i un desnivell positiu d'uns 2.500 m aprox.


Ens ha vingut molt bé per a fer-nos una idea prou fidedigna del que anem a trobar en el Trail i sobretot ens indica que haurem d'agafar la primera part de manera molt tranquila si es que volem arribar en bones condicions i poder acabar la cursa.
Track a wikiloc.

4a Cursa de Muntanya Castro de Alfondeguilla (14-02-2010)

Alfondeguilla és un d'eixos indrets on es respira un atmosfera especial en tot allò que envolta al mon de la muntanya i especialment al de les curses de muntanya. Este xicotet i acollidor poble és porta d'entrada a la Serra d'Espadà i els seus paratges guarden una bellessa amagada que ens sorpren cada vegada més. Tot aixó sumat a la bona sintonia entre els habitants, organitzadors i corredors fan que còrrer a Alfondeguilla siga sinònim d'èxit i ganes de repetir.

Este diumenge ens presentarem per a conèixer esta cursa, m'acompanyaven Vicent i Ana, la qual cosa ja s'està convertint en una bona costum, ja que és molt més agraït anar en companyia que no a soles. Tots 3 desconeixiem el traçat, però les referències que teniem eren molt bones i finalment ens vam tornar molt contents.

Eixirem uns 500 corredors disposats a completar el traçat de 17'5 km (pareix ser que en realitat són 19 km per un canvi de recorregut respecte a altres edicions) i els 11oo m. de desnivell positiu, per tant una autèntica cursa trenca-cames, pràcticament sense planes, tot pujades i baixades, per uns senders magnífics, només tocarem pista en pocs metres i aixó és el que agraïm en este tipus de curses. Del paisatge no puc dir molt en paraules perque em faltarien per a descriure els indrets tan bells pels quals anàvem pasant, les sureres, els barrancs, l'horitzó claríssim amb alguna vista de Penyagolosa increible, tot era increible.
Les sensacions personalment van ser força bones, sense arribar cansat i aguantant molt bé pujades i baixades, tot i que estes últimes eren en alguns punts una mica kamikazes i calia còrrer amb precaució per evitar caigudes o girons de peu.
Al final arribada a meta conjunta amb Ana en un temps de 2:50 i quedant en la posició 329 de la general.

El post carrera va ser memorable, amb cervessetes, algo de menjar, entrega de trofeus (em sembla que és la primera vegada que em quede a una entrega) i sorteig de material. També pegàrem una miradeta a les parades de material i menjar que hi havia, en definitiva una molt bona estona ja de descans i és que el solet convidaba a no menejar-se de la plaça del poble.
D'esta cursa em sembla que vaig a guardar un molt bon record i que serà una d'eixes que posaré al calendari per a repetir sempre que siga posible.
Track de la cursa al wikiloc

Temps d'espera

Ja fa unes setmanes que he deixat el bloc una mica parat, si més no la feina em du de cap d'un temps cap ací i els dies se'm fan molt curts entre curro, entrene i plans per als caps de setmana. Però aixó no vol dir que estiga parat, com sempre el rum-rum va per dins: des de la meua darrera entrada després de la cursa de Monòver, he tingut temps per a participar a la tradicional Marxa Castelló-Penyagolosa, de 55 km i que enguany només hem fet un altre company del Grup de Muntanya i jo, aixó si, a l'antiga usança: carregant motxilles pesades, transportant-ho tot nosaltres i dormint en terra, vaja el que hui en dia s'anomena "en autosuficiencia" i que tan de moda esta en els ultra-trails, tot i que, fins que no fas una marxa d'estes no arribes a entendre que significa aixó.
En fí i resumint: tot continua com sempre, preparant la següent (Cursa del Castro d'Alfondeguilla) i amb la ment posada en els grans reptes que estan per vindre esta primavera. Els entrenes els duc una mica fluixets per al meu gust, que esperava començar ja a acumular un kilometratge gran per a prepararme, però per una o per altra, les setmanes es pasen volant i no puc eixir a vegades ni 3 dies, un desastre!!

V Carrera per muntanya Serra del Coto - Monòver

Les coses bones s'han de repetir, seguint esta màxima i sabent que l'any passat va ser una de les curses més xules que vaig fer, enguany tornava a repetir a la Serra del Coto de Monòver, on la bona gent del Grup de Muntanya Monòver tornaven a realitzar esta prova.

El recorregut de la cursa s'ha canviat una miqueta però el més important, el paisatge i la duressa, s'han mantingut.

Per a l'ocasió tornava a estar acompanyat pels amics Vicent i Ana, i és que últimament he desterrat la meua habitual soledat a les curses i ja fa uns quants mesos que sempre vaig acompanyat i clar és tot un plaer.

Els 3 eixirem a un ritme tranquil, Vicent sobretot que està més acostumat a còrrer ràpid però en esta ocasió vingué en "modo tranqui" amb nosaltres, per a Ana era la primera cursa de muntanya, així que també anave en calma i jo per a no ser menys a la meua tradicional velocitat de creuer, poquet a poquet però sense parar.
Com deia, el recorregut ha variat una miqueta, han eliminat la pujada per un canxal de pedra i han posat al seu lloc un pujada molt forta cap al km. 8, que es va fer de notar i on vam patir la majoria dels corredors, el desnivell en esta ocasió ha sigut d'uns 1.250 m positius, així que és un cursa força dura, prova d'aixó és que els habituals temps en les mitjes de muntanya quedaren molt arrere i ens anàrem tots a temps molt més lentos. Al final em vaig quedar amb un temps de 3:25 h. i content amb una cursa de les que no s'oblida i amb la qual ja he fixat una nova cita per a l'any vinent si tot va bé.
Track de la cursa.

Km Vertical Gandia 2010: una cursa d'hivern

Com ja havia comentat el mes passat, la meua intenció era fer esta cursa, la primera de les anomenades "Km Vertical" que faig. Així que hui tocava posar-se a punt per al fred intens que ens visita estos dies i al qual no estem gaire acostumats.

La cursa ha estat bonica, a partir del km 4, és a dir, on s'acavaba l'asfalt, fins a este punt, ha sigut un patiment de vorer quanta gent em passava, i és que el meu fort no és còrrer en plà i per asfalt, si bé la pujada se m'ha donat molt millor, és el terreny on em trobe a gust, devorant desnivell i forçant la màquina cap amunt.
La presència del gel i la neu li han donat un puntet molt bó al recorregut, tot i que calia anar amb compte a mi m'ha agradat molt el competir en estes condicions.
Finalment, he pogut coronar al cim amb un temps de 2:06, molt allunyat segurament del que hauran fet els maquines d'este esport, però que a mi personalment hem deixa prou satisfet, si més no, he progressat molt bé, superant a molts corredors durant la pujada i arribant molt fresquet a la meta, sense estar quasi cansat i és que me n'adone que cada vegada necessite més kilómetres i desnivell per tal d'arribar al punt d'esgotament i aixó és bó, simptoma de que els entrenaments i l'experiència van fent la seua tasca.
Deixe el track que m'ha eixit fins a la Drova, ja que com que em trobava molt bé i a pesar de la neu i el gel he baixat quasi corrents tota la estona fins als busos que ens portaven a la zona d'eixida.

Entrenes amb solera (IV) - Benicadell

Este entrene és en realitat una de les activitats muntanyenques més renombrades de la nostra terra, és tracta de l'itinerari clàssic d'ascensió al magnífic cim de Benicadell des del poble de Beniatjar, una ruta ideal per a un matí curtet (2 h.), amb la qual s'acumula un desnivell prou bó (uns 700 m. positius i els mateixos negatius) en només 12 km de recorregut, aixó si, és lineal, la qual cosa suposa una primera part de forta pujada fins el cim on gairebé no és pot correr, i per contra, una baixada directa cap al poble que es fa tota corrent.
No hi ha problema d'orientació, només cal buscar l'eixida del poble mirant a la serra i ja ens trobarem amb les marques i senyals del sender Pr-213 que seguim en tot moment. Recordeu que l'accés al cim tot i no ser dificil suposa un xicotet cresteig, per la qual cosa cal anar amb cura, sobretot les persones que estiguen menys acostumades a grimpar una miqueta i als ambients aèris.

Ací el track a wikiloc.