A l'octubre del 2009 vaig començar amb este bloc per tal de contar tot allò relacionat amb l'esport que practicava: les curses de muntanya i el muntanyisme en general. Han sigut un parell d'anys (aproximadament des de finals del 2008) en que la meua vida ha girat al voltant d'esta afició: curses, entrenaments, molts amics i amigues i, per damunt de tot, un grapat de bones sensacions i records.
Malauradament, a vegades la vida et reserva sorpreses amb les que no contes, i jo m'he vist sorprés per una que no m'esperava de cap manera, he pensat molt si havia de fer-ho públic al bloc, tot i que els i les més intims ja ho saben, però em semblava que, sobretot per a tots i totes les que m'heu conegut en este mon de les curses calia com a mínim explicar-vos que no em voreu més en la linia d'eixida.
Ara fa un parell de mesos vaig demanar cita per fer-me una prova d'esforç, com sabeu (i si no ho sabeu, haurieu de saber-ho) és una prova en la qual als esportistes ens comproben que el nostre organisme està correcte per a la pràctica esportiva, diguerem que és una ITV per a esportistes. Doncs bé, en la prova em van detectar un problema al cor que no em permet realitzar esforços sota risc per a la meua vida.
Com sabeu tots els que alguna vegada esteu lesionats, quan has de deixar este tipus d'aficions ni que siga una temporada és fa prou dificil, quan et diuen que has de deixar-ho per a sempre, vos podeu imaginar com és. Jo per la meua banda, tot i passar-ho mal en els primer moments, he intentat vorer la part positiva, al fí i al cap, si haguera continuat corrents com sempre cap la possibilitat de que haguera acabat malament, així que la filosofia de vida m'indica que no és una mala noticia sinò una bona, tal volta m'han salvat la vida!
Per a mi, quedaràn sempre els bons records, els amics i amigues, els llocs i paratges, muntanyes i boscos que he tingut l'oportunitat de conèixer gràcies a l'esport i aixó és el més important.
Des d'ací voldria llançar un crit a tots i totes els corredors/es que com jo, segur que heu sentit moltes vegades
aixó de que cal fer-se de tant en tant una "prova d'esforç", jo pensava que era una cosa reservada a la èlit i no em capficava, però no, per la vostra salut, no deixeu de fer-vos una quan pugau!!!Només em resta, desitjar-vos bona sort, bones curses i un milió de gràcies pels moments compartits!!!!
Salut i Muntanya!!!!
