dijous, 29 d’octubre del 2009

UTMDA, el nom d'un nou repte.


Acabe d'enterar-me no fa ni 15 minuts del que de segur va a ser la bomba en el "mundillo" de les curses de muntanya per a l'any vinent: la creació del primer Ultra Trail propiament dit per terres valencianes i amb el marc incomparable de les meravelloses muntanyes alacantines d'escenari. Ara mateix estic molt emocionat, ja vorem si després estic en forma per a participar però al meu cap ja ha ocupat el lloc com a gran repte del 2010.
A la web oficial de la prova hi ha molta informació aixina que no vaig a repetir-la però cal dir que seràn 2 proves: l'Ultra Trail Muntanyes d'Alacant (160 km i 7.500 +) i el Trail Mitja Lluna (80 km i 4.5oo+) i es celebrarà entre el 30 d'abril i el 2 de maig.
Més info a: www.utmda.com

Salut i muntanya!!

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Nous reptes, nous entrenaments...

Una vegada superada la resaca de la temida k25, arriba l'hora com després de totes les curses, de plantejar-se, com dirien els Siniestro Total "quienes somos, de donde venimos y a donde vamos" o el que és el mateix: quines curses seràn les pròximes, quan seràn i com les prepararem.
Encara que són coses que un mateix va barruntant durant varies setmanes, fins que no acaba una cursa jo mai veig clar quina o quines li seguiràn.
En esta ocasió i després de la petició de consell per part de Vicent per a apuntar-se a alguna cursa, he fet una bona reflexió, analitzant les setmanes que tinc per davant i les proves que n'hi han (que són moltes, per tant n'hi ha on triar), a més he de tindre en compte els compromisos socials, familiars i amb el Grup de Muntanya, en este cas molts ja que estem acabant els preparatius per a l'Aplec excursionista i aixó comporta eixir constantment a preparar rutes, sendes, tracks, mapes, etc, en fí una feinada.
Un colp analitzat tot aixó que comentaba la cosa podria quedar de la següent manera:

Octubre:
-el que resta de mes ja no m'apunte a res i encara que està el km vertical del Puig Campana, he de dedicar un poc de temps al tema de l'aplec, que este octubre no he participat gens.
Novembre:
-diumenge 8: ací tinc que pendre una decisió ja que puc anar o bé a la tradicional "Pujada al Castell" del poble, és a dir, Xàtiva, lo qual seria ben lògic i així compliria amb una de les curses populars més conegudes de la nostra zona, però clar jo no soc d'asfalt i aniré molt lento i aixó no m'agrada gens, així que també podria anar a la "I Gegant de Pedra", una nova cursa de muntanya que s'inaugura enguany a Ondara i que la veritat estarà més al meu estíl.
-dissabte 28: per tal d'anar tastant els terrenys d'Espadà he pensat que anirà bé acostar-se a la Cursa de Castellnovo i anar comprovant com anem de forces i estat físic.
Desembre:
-diumenge 13 de desembre: si tot va bé la meua idea és participar al Marató d'Espada i posar amb aquesta prova el punt i final a l'any 2009, en el que a curses es refereix.

Bé ací he plasmat el meu xicotet calendari per als pròxims mesos, no se com anirà però com tot supose que del "dicho al hecho va un trecho", en fí, el que tinc clar és que a partir de demà (si l'oratge em respecta perque es veu que venen pluges a mansalva), comence amb el plà d'entrenament que em vaig preparar al setembre amb vistes al marató d'Espada i a un "futurible" marató d'asfalt (per exemple el de València). És un plà ambiciós que m'obliga a còrrer quasi tots els dies, espere no caure en alguna lesió o sobreentrenament, però crec que ho he de provar a vore com resulta, fins ara no em veia preparat ni física ni mentalment per a començar-ho, ara crec que si.
Ací deixe el plà per si a algú li interessa, és molt senzill sense sèries ni ritmes ni res, simplement eixir a còrrer uns kilòmetres tots els dies (1 o 2 dies a la setmana es descansa).

dissabte, 17 d’octubre del 2009

k25, crònica d'un patiment anunciat

Des del principi em va quedar clar després de sentir parlar d'esta prova a diversos coneguts que l'havien realitzat en altres ocasions que anava a ser dura, és per aixó que no em penedixc ni una miqueta d'haver anat, haver-la fet i haver-la acabat.
He fet un temps desastrós (4:39) i en la classificació he quedat el 7é per la cua, així que a priori podria dir que és un dia per a oblidar, però res més lluny de la realitat, estic content, he aguantat, per moments pensava que no l'acabaria i m'hauria de retirar, els darrers 5 km han sigut d'una angoixa profunda produïda per forts dolors als lligaments del genoll esquerre i per una caiguda a una de les baixades tècniques que m'ha deixat el turmell tocat, agreujant-se en esta darrera baixada llarga i per sender quasi tota.
Crec que la k25 m'ha vingut gran, he vist un gran nivell entre els participants, molt més que a les altres carreres en les que havia participat, com deia un company de Fondeguilla amb el qual he compartit un tram de cursa: el ser una cursa tancada només per a federats ha fet ja de per si de criba i si damunt li afegim que era també campionat "d'aspaña" per clubs, el resultat és un gran nivell dels competidors, cosa que no ens beneficia als "mataos", però com he dit al principi no em penedisc d'haver estat hui a Serra, paga la pena els espectaculars indrets pels quals hem trotat, baixat i, sobretot, pujat, a una Serra Calderona totalment esclatada de tardor.
No se si tornaré altre any, però almenys ja em puc considerar "finisher" de la k25, trail de la calderona, i aixó ja no m'ho lleva ningú.
Salut i muntanya!

p.d. ací deixe el track i el mapa: k25, trail de la Calderona



dimarts, 13 d’octubre del 2009

La Safor i Travessa pels Ports de Besseit (II)

Sense pràcticament temps, tornàrem de Villalonga i agafàrem els trastos per a empalmar amb el següent: la travessa que havíem previst pels Ports de Besseit. Com que se'ns havia passat el dia amb l'altra ruta, haguèrem de fer nit a Sant Mateu aprofitant la sempre benvolguda hospitalitat dels amics Vicent i Aurora, que per qüestions laborals resideixen a eixa bonica vila del Maestrat.
Al dia següent i de bon matí començàrem per fí el plà previst, la idea era fer una ruta circular fent servir com a "base d'operacions" el refugi lliure del Mas del Frare, a l'indret conegut com a Casetes Velles. Per tal d'arribar a este, ferem una ruta un tant "jevi" que Guillem havia preparat i que eixint del àrea de lleure de "la Vall" pujava per l'anomenada "Canal d'Enganyó" per a després anar a buscar "El teixet", lloc on dinarem i per fí la Portella Calça i Casetes Velles.Fins a eixe moment tot anava com estava previst, però va i resulta que el refugi està ocupat, canvi de plans!!! i a més no tenim aigua!! de nou a consultar el mapa i pensar una alternativa: baixar fins a la font del Teix arreplegar aigua i dormir de vivac un mica més avall en un bosquet (per cert estava ple d'aranyes, menuda nit).
Al s'endemà, en plan tranqui anarem fins a les gúbies del Parrisal, uns bonics tolls i engorjats que ha format el riu del mateix nom i un parell de bojos s'atreviren a banyar-se a l'aigua congelada d'aquell congost.
Com que havíem amagat les motxilles al lloc del vivac, tornarem a per elles i enfilarem per tal de completar una llaaaaarga ruta pels Ports, anarem per un senderol perdut que ens puja per un barranc des de l'anomenat Mas de l'Amat fins a la carena darrere de la qual teniem la zona de Vallcaneres altes, ací com que es feia de nit decidirem continuar per la pista (el primer pla era anar pel GR) i arribar fins a la font del Retaule, ja en plena Fageda on tornàrem a fer vivac.
Per acabar el pont, el dia 12 matinejarem ja que jo tenia que estar a Xàtiva a l'hora del dinar (familia mana), i encara de nit amb els frontals baixarem per la portella Calça i seguint el bonic sender de les Faixes Tancades arribarem fins al cotxe.
En resum, un bonic pont, on no he parat ni un minut, per cert el pont el conte com a part del "mini-plan" d'entrenament per a la k25 així que a vore si ha servit, ja vos contare el dissabte.



La Safor i Travessa pels Ports de Besseit (I)

Bé un altre pont (9, 10, 11 i 12 d'octubre) aprofitat fent el que més m'agrada: gaudir de la muntanya, de vegades caminant, de vegades corrent, però sempre a la muntanya.
Este pont ha sigut una mica express, ja que per "exigencias del guión" hem hagut de combinar per un costat el plà que teniem traçat de anar de travessa pel massís dels Ports, amb l'obligació auto-imposada de preparar una ruta de les que el Grup de Muntanya Viarany estem encarregats de preparar per al proper Aplec Excursionista dels PPCC a la Valldigna.
Així que en primer lloc, el día 9 d'Octubre (diada dels valencians) ens va tocar matinejar i a les 6 del matí ja enfilàvem carretera fins al saforenc poble de Villalonga, on realitzariem la ruta al pic de la Safor que com dic ens toca preparar als de Viarany per a l'Aplec. El que necessitàvem sobretot era el track de la ruta així que 3 valents i el meu gps ens disposàrem a fer esta bonica ruta en la seua versió "dureta", per cert jo la tenia molt fresca en la memòria gràcies a que comparteix traçat amb la part central de la ultra-trail "Botamarges" que vam fer encara no fa un mes.
Com deia el traçat que seguirem era el més dur dels possibles ja que ens interessa que siga una ruta llarga i dura (som així de cabronets jeje), per tant deixàrem el cotxe a la cantera de Villalonga i seguirem per la via verda fins arribar al desviament del PR cap a la Font de la Mata, aixina aconseguiem acumular tot el desnivell des de baix. Pujaren al pic, ferem un esmorzaret i enfilarem per l'altre costat en direcció a l'Orxa, des d'allí ja només ens quedava tornar pel planer i còmode traçat de la via verda de nou fins al cotxe.
Al final 27 km de ruta amb un desnivell acumulat d'uns 1000 metres, aixó per al que volem està molt bé i situa esta ruta com la més dura del futur Aplec (la dels matxaques per a que ens entengam!).

dijous, 8 d’octubre del 2009

Entrenes amb solera (II) - Trail Penyaescabia-Naiximent del Palància

Torne amb un altre entrene que em va donar molt bones sensacions, en esta ocasió es tracta d'un recorregut que vaig fer per la zona del naiximent del Palància a Bejís (Castelló) i que inclou també l'ascensió al cim més significatiu de la zona, el Penyaescabia amb 1.341 m.
La ruta és circular amb inici i arribada a l'area recreativa de la font dels "Cloticos" a la qual s'arriba fàcilment des de la població abans esmentada.
Comença amb un trós de 2 km per carretera (ideals per a calfar) fins arribar al naiximent d'una pista forestal que de seguida s'empina cap a la serra. Un cop arribats a l'alçada on naix el senderol que puja al Penyaescabia (senyalitzat), agafem este i pujem per una costa molt forta fent zigazagues fins eixir a un bosquet ja als peus del pic, per enfilar-nos al qual ja només resta superar uns contraforts de roca.
Continuem la ruta desfent el camí fins tornar a la pista forestal que agafem en el sentit contrari al que hem vingut i despres anem a buscar un altre sender (desviament senyalitzat) que ens baixa per un barranc reseguint un riuet que va a morir just a l'inici del cami al naiximent del riu Palància, ací podem acostar-nos fins a este ja que és un indret preciós, aixó si cal anar en compte perque de vegades ens banyarem els peus per arribar.
Un cop vist el naiximent, tornem cap arrere i enfilem per una pista que sense deixar-la ens tornarà a la font on haviem deixat el cotxe.
La ruta es queda en uns 22 km i també és molt corredora per els llargs trams de pista i baixades que té, tot i que el desnivell de pujada també és considerable però està concentrat a la primera part. Vos deixe enllaç a la ruta en wikiloc i imatge:
trail Penyaescabia a wikiloc

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Entrenes amb solera (I) - Trail Peñarroya

Sota el títol "Entrenes amb solera" aniré posant tots aquells que em pareixen especialment recomanables be siga pel paisatge, recorregut, duressa i en general qualsevol aspecte interesant per a un bon entrene. En general, són entrenes de tirada llarga per la muntanya que faig de volta en quan.
Per a començar, un entrenament del passat mes de juny, es tracta d'una ruta molt xula i d'alçada (transcorre quasi tota per damunt dels 1.000 m) que té com a punt culminant l'ascensió al pic més alt de Terol, el Peñarroya amb 2.028 m. Eixen uns 25 km amb uns desnivells de quasi 1000 m. positius.
És una ruta circular amb eixida i arribada al bonic poble de muntanya de Alcalá de la Selva, proper a l'estació d'esqui de Valdelinares. La ruta passa per zones molt bóniques com els anomenats "Caños de Gudar", una serie de cascades i estrets que forma el riu.
També s'ha de dir que és molt "corredera", la major part del recorregut seguint senders (PR i GR) i un xicotet trós per pista.
En tot cas i com a resum vos deixe l'enllaç al track que he muntat a wikiloc i el mapa en google earth. Que el gaudiu!!
trail Peñarroya en wikiloc

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Setmana anàrquica per davant.

Una vegada inscrit a la k25, hui me plantejat la setmana i pico que tinc per davant i com vaig a muntar el "mini-plan" d'entrenament corresponent, el cas és que quan m'he parat a fer números resulta que tenim per davant un pontet de 4 dies (9 al 12 d'octubre) en el qual me'n vaig de travessa pels Ports amb la gent del Grup de Muntanya (viarany), aixó només em deixa amb uns pocs dies de marge per a eixir a trotar ja que normalment per a una prova una mica forteta com este k25, solc deixar 3 o 4 dies lliures d'entrenament abans, aixó vol dir que el plan (sinò passa res) es queda de la següent manera:
-hui dimarts 6 octubre: he fet una eixida de 12 km en 1'16 h., he comprobat que estic prou bé després de la cursa del diumenge passat.
-divendres 9 d' octubre: ruta d' uns 25 km per la zona de la Safor (remember Botamarges), caminant.
-dissabte 10 i diumenge 11: travessa pel massis dels Ports, ni idea del kilometratge però coneguent a qui l'ha muntat la cosa anirà carregaeta segur.
-dimecres 14: ultima eixida abans del k25, en principi entre 10 i 12 km si tot va correcte.

Bé només és una previsió però a hores d'ara és el que em plantege, ja vorem.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Inscrit a la k25 trail de la Calderona, mare meuaaa!!!


Bufff, ja està el lio fet si senyor!!! com és habitual en mi, fins que no he acabat una cursa no m'apunte a la següent, este sistema per a mi és el més còmode perque així veig amb realisme si estic preparat per afrontar un o altre repte.
Dit i fet, ahir després de tornar del Fons de la Tardor de Vall d'Uxó, veient que tot i haver patit força ja estic en marxa de nou per a les curses, no ho vaig pensar més i em vaig apuntar a esta cursa durissima segons em diuen els que l'han fet (el perfil ja de per si acollona) i que damunt es campionat de noseque (d'españa diuen), en fí com diria Juli Cesar: ALEA JACTA EST, k25 allà anem!!




Fons de la Tardor..... o de l'estiu millor dit!!!

Una nova cursa que no coneixia i que suposava el retorn a la rutina de les curses de muntanya després de l'estiu i la "reentreé" de fa 2 setmanes amb la magnífica Botamarges de Forna, una ultra amb un gran futur al davant.
Es tractava del Fons de la Tardor, que organitzen els amics del Centre Excursionista La Vall d'Uxó (un 10 per l'organització!!). No coneixia esta cursa, si bé finalment per qüestions de seguretat amb el rerefons de les pluges torrencials de la setmana passada, el recorregut es va canviar, convertint-se per a mi en una ruta molt més coneguda, ja que xino-xano era la mateixa que es feu a la cursa "ciutat de la vall d'uxó" del febrer passat, puntuable per a la Lliga de la Federació i on si vaig participar, per tant el recorregut al final em va resultar fins i tot familiar i, sobretot la pujada a Pipa, no em pillà desprevingut com en l'altra ocasió.
En fí, el més destacable per a mi, la calor que es feu de notar molt a partir de la segona part de la prova i que em sembla ens afectà negativament a molts.
Per la meua banda, anava amb la il·lusió de baixar de les 3 hores ja que al juliol, a la darrera cursa abans de l'estiu (Benassal), vaig aconseguir fer 2:55 h., però clar sent realista s'ha de dir que fins al setembre no he tornat als entrenes i estos els he fet amb la vista posada a la Botamarges i per tant a acumular kilometres i resistència i aixó es nota a l'hora de còrrer este tipus de curses de 20-21 km, molt més ràpides, on la velocitat ja entra en joc.
En fí, vaig acabar en 3:19 h. i en la posició 261, no està mal del tot, ni de bon trós vaig ser dels últims i aixó em consola (tot i que ja es sap: "mal de muchos, consuelo de tontos"), però jo soc així, en vorer algú darrere ja soc feliç, jeje.
Vist el result, me n'adone que el cavall de batalla d'esta temporada torna a ser el baixar de les 3 hores en la distància de mitjà marató i espere que un entrenament regular em done les ferramentes per aconseguir-ho, el temps dirà.
Per ara, només em resta mentalitzar-me i intentar no escaquejar-me dels entrenos.

Salut i muntanya!!!






diumenge, 4 d’octubre del 2009

Botamarges 2009

Video dels foreros de Tierra Vertical que participàrem a la Botamarges.




Gracias a Jbes por currarselo!!!

Corre o rebenta!!

Com el Lute, aixina és com he vollgut titolar este bloc dedicat a una de les meues aficions, còrrer, però aixó si, per muntanya a poder ser.
Ara fa un any que vaig començar a còrrer, només ho feia per tal de guanyar una mica de resistència a la muntanya, ja que estava molt fluix i, perque no dir-ho, en molt mala forma, els kilos i la "mala vida" anaven acumulant-se i em vaig plantejar que aixó havia de canviar.
Encara que la meua intenció no era còrrer de manera continuada, al final poc a poc, he anat agafant-li estima a açó de moure'm per la muntanya en mode ràpid i a més l'entrenament em dona la possibilitat de fer esport entre setmana, després del curro i m'alleugera prou del stress que moltes vegades el treball em produeix.
Bé em sembla que com a presentació ja va sobrada, simplement dir que aniré comentant en este bloc les curses, els entrenaments, les sensacions i en general tot allò que envolta el meu dia a dia.

I recorda: CORRE O REBENTA!!