Bon Nadal i Feliç 2010

Com que esta serà segurament l'última entrada al blog del 2009 ( a partir de demà no tindre internet fins al gener jeje), aprofite per desitjar-vos un bon nadal i un feliç 2010, ple de nous reptes i aventures a la muntanya. La meua felicitació és prou cutre però personalment és una foto que suposa molt per a mi, al cim del Toubkal, si algú m'haguerà dit fa uns anys que pujaria muntanyes de 4.000 metres no m'ho haguera cregut i hui sé que quasevol somni es pot fer realitat, així que amb esta il·lusió renovada m'acomiade del 2009.
Salut i Muntanya!!

La primera del 2010, m'estrene al km vertical!!

L'any passat vaig estar a punt d'inscriure'm a esta prova, però estava començant encara en este "mundillo" i no em vaig atrevir, enguany no ho deixe passar, a més mai no he fet un km vertical d'aquests i tinc ganes de provar sort, qui sap? pujar crec que se'm dona millor que baixar. En fí, com a mínim i a l'espera de que el meu coco decideixca si farà la bogeria del Gr10 Extrem, ja tinc un bon objectiu per a entrenar estos nadals.

Pensant...... bogeries en gener? qui sap!

No digo ná pero te lo digo tó, i ja vorem.

Marató d'Espadà o la èpica de les curses de muntanya

Probablement per a molts dels corredors de muntanya una de les raons que ens ha atret a practicar este esport o modalitat, és la capacitat de patiment que es desenvolupa participant en estes proves, sobretot enfront dels elements adversos que de sobte se'ns presenten a la muntanya: terreny dur, mal oratge i un munt de variables sense les quals les curses de muntanya no serien el que són, en fí, ens agrada allò que podriem anomenar l'èpica de les curses.
Tot i aixó ve a conter del que va passar el passat diumenge a la XII edició de la Marató d'Espadà que recorre esta serralada de l'interior de València i Castelló i que s'enfila fins i tot al pic que li dona nom (cosa que jo personalment trobe fascinant: pujar a un pic en una cursa de muntanya hauria de ser obligatori).
Els corredors que allà ens presentarem sabiem que l'oratge anava a ser un dels enemics a batre (a part dels quasi 43 km i els 1.600 de desnivell positiu, és clar) però no tots imaginavem que la cosa acabaria tan revolicada, a partir del primers kilometres començà una pluja gelada que no ens deixaria en tota la prova, a la part final del cim, la pluja es convertia en aigua-neu i les mans pasaven de banyades a gelades en qüestió de segons, aixó si, de nou l'èpica s'imposava amb gran bellessa i l'espectacle dels corredors grimpant entre les pedres, uns baixant i altres pujant (de manera molt respectuosa, tot s'ha de dir) composava una postal esferidora i que a mi em va sobtar d'allò més bonic que he trobat a una cursa.

Al plànol personal, dir que vaig fer una cursa comoda, sense sobresalts i a un ritme correcte i que crec és l'apropiat per a mi en este tipus de proves llargues, al final 7'30 h. justetes (oficialment 7:29:59 jeje), destacant un paisatge que fins i tot amb el mal oratge tenia racons preciosos, barrancs ombrívols que semblaven selves i les mítiques sureres d'Espadà que han sigut part fonamental al mode de viure de la gent d'estes muntanyes des de fa segles.
També ressenyar que l'alegria de compartir una cursa tan llarga amb la bona gent forera de Tierra Vertical és un veritable plaer i en esta ocasió les rises i la xarrada estigueren assegurades amb els amics Mariano "Jbes" i Francisco "Timoteo", amb els quals totes les penalitats desapareixien. Bona prova d'aixó és la triple entrada triomfal a meta que ferem a la pata coixa, com s'ho mereixia l'ocasió, davant que tot, diversió!!
Bé es tot per ara, dir que les fotos són de l'amic timoteo (gràcies per compartir-les).
Salut i muntanya!!! (...i a per la pròxima)
Track a wikiloc de la Marató

Cursa de Castellnovo (tota pedra fa paret)

Una més a la saca i ja van unes quantes, com sempre un munt de sensacions diferents, algunes bones, altres roïns, però sempre acabant amb ganes de més que d'aixó es tracta.
Ha sigut una cursa de les que m'agraden especialment: bonic paisatge, un recorregut prou muntanyer (si encara clavaren més senda millor) i unes sensacions personals molt bones. En realitat he de dir que esta cursa és un esglaó més al meu entrenament per al Marató d'Espadà d'ací 2 setmanes, ha vingut de categoria per que m'ha pillat en un estat millor que el de les últimes curses i és que l'entrenament no és nota fins que no fas un test com el de hui, et penses que no millores i no te n'adones que són eixos entrenos els que te van fent poc a poc que te poses a tó, en definitiva, que tota pedra fa paret.
Com ja he dit varies vegades al bloc, un dels objectius del inici de curs "corremuntanyer" era tornar a baixar de 3 h. en la distància de mitjà marató, tal i com vaig fer a Benassal al juliol, fins ara no havia estat possible i m'havia hagut de conformar amb uns temps allunyats d'eixa marca, però ahir a Castellnovo van canviar una miqueta les tornes, i sense un esforç massa considerable, vaig establir una nova marca "personal" (per supost per a la majoria del pelotó és de risa, però per a mi com a "matao" que soc, es tota una alegria que damunt no esperava), i me quede amb una marca de 2'49 h. com dic a poc a poc vaig notant el que pot fer un entrenament constant.
Per últim, comentar que en esta cursa he tingut la sort d'anar acompanyat: s'ha vingut Vicent (ha fet un temps de 2'13 i ha quedat el 109, impressionant) i també estava el nostre amic forer Jbes, andorrà (de Terol), amb el qual he tingut la sort de compartir la major part de la cursa, la qual cosa, s'ha traslladat a que haja sigut una cursa molt amena, anavem xarrant i a la marxeta i quasi ni hem notat que anaven caiguent els kilometros.
Ara a per la següent: Espadà i que la sort ens siga propicia.
Track de la cursa de Castellnovo.

Entrenant a Calderona (mini k25)

Aprofitant que el matí del dissabte el tenia lliure i que tinc que acumular kms de cara a la Marató d'Espadà (el darrer repte d'este 2009) ahir me'n vaig anar de bon matinet cap a la propera Serra Calderona. La vesprada anterior, el divendres, després del curro vaig fer els 14 km que segons el planning em tocaven per asfalt, he pensat que acumular uns quants més de muntanya m'aniria molt bé (30 km acumulats entre divendres vesprada i dissabte matí, es a dir, quasi una tiradeta llarga).

El recorregut triat ha sigut un que tenia molt a mà i recent: el segon bucle que es fa a la k25, el llarg, amb la qual cosa m'eixien uns 15 i pico km i un desnivell de quasi 1000 m +.

Com que estava encara una mica esgotat del dia anterior, tampoc he vollgut apretar molt (el rotllo era més que còrrer acumular km's), així que ho he agafat en plà marxa ràpida o "caco", trotant només en les baixades llargues i apretant el ritme en les pujades, al final m'han eixit 3 horetes d'activitat, una cosa ideal per a un dissabte de matí, de ben segur que a partir d'ara tornaré a este circuit perquè està molt a mà i té un desnivell considerable, un element que no puc entrenar entre setmana ja que només tinc possibilitat de fer asfalt.
Track mini trail Calderona

I Gegant de Pedra (Segària-Ondara)

Una nova cursa veia la llum este diumenge a la localita d'Ondara, a la Marina i com que al final m'havia acollonat davant la clàssica del atletisme popular del meu poble, la Pujada al Castell, per allò de que en asfalt es va molt més ràpid que en muntanya i la veritat es que no m'abellia arribar dels últims a una cursa que es fa al poble, en fí que m'he estimat més anar a provar la serra Segària que ja feia temps que li tenia ganetes, tot i que he acabat una mica decebut en el recorregut de la cursa.
El cas es que la primera en la front, l'organització havia previst una zona de pàrquing que estava a 1'5 km de la zona d'eixida i d'entrega de dorsals, imagineu-vos el tràfec de gent d'un lloc a l'altre i perquè no dir-ho: la cremaeta de fer-te com jo quasi 5 km abans de la cursa (anar a pel dorsal-tornar al cotxe a cambiarme-anar a l'eixida). Jo tampoc vullc que siguen tot comoditats, però home crec que podien haver previst alguna cosa més a mà.
Després de tots estos desplaçaments pre-cursa (almenys hem calfat prou jeje), s'ha donat l'eixida i hem començat a bon ritme, la veritat és que és una prova prou light per al que estem acostumats, es notava també que ho muntava un club d'atletisme, tant en la gran presència de corredors provinents de l'asfalt, com en la "poca" presència de zones de muntanya, en total hi haurien 3 pujades amb les respectives baixades, però pujades de 100 o 200 metres de desnivell com a màxim, clar acostumats a fer molt més desnivell aixó es nota, també la quantitat de trams d'asfalt i planers que han donat ales als corredors d'asfalt, en fí que a mi m'ha semblat més una cursa popular amb algo de serra que una veritable cursa per muntanya i per acabar d'arredonir ni tan sols hem arribat a pujar al cim de Segària que fa temps que tinc interés per pujar-lo i ens hem quedat només en un collet prou lluny del cim.
En tot cas bé està el que bé acaba i després de l'ostia que m'he pegat en la darrera baixada (l'unica que és podia considerar "tècnica" del recorregut) que m'ha fet un parell de moratons en el genoll, he pogut acabar en plan tranqui com jo acostume en les curses, en un temps de 2'11 h. per a 16 km de recorregut. Ara a pensar en la pròxima!!
Track de la Gegant de Pedra

Entrenes amb solera (III) -La Ruta del "Auelo" (Pepe el Alcoiano)

Torne una vegada més a recordar algunes de les millors rutes d'entrenament que he fet, en esta ocasió he triat una ruta de les més duretes: a Castalla i seguint els savis consells i la guia de l'amic Pepe el Alcoiano (familiarment el "auelo"), pare de l'amiga Ana (viruta per als foreros), hem fet un parell de vegades esta ruta, que té la possibilitat d'incloure diferents versions (a gusto del consumidor).
La que fèrem l'última vegada i que ens servia per a entrenar Botamarges és esta que ara presente, un recorregut que normalment fa Pepe per a entrenar, es tracta d'una circular que partint des de Castalla, puja fins a l'anomenat Mas del Rebolcador, per a enfilar des d'allí fins al cim de la Replana (1.228 m.), abans passarem per alguna font on cal reomplir sobretot si es fa la ruta en temporada de calor ja que després ja no hi han més fonts.
Des de la Replana baixàrem per a creuar tota la vall fins a Catí i el cim del Derramador (crec que és diu així) i des d'aquest creuem pel coll de la carretera per la qual s'arriba des de Castalla al Xorret de Catí. Des d'aquest enfilem una altra vegada cap a dalt per tal d'assolir la zona de les antenes del Maigmó, ací tenim 2 possibilitats: allargar fins al cim del Maigmó i baixar per l'altre costat (balcó d'Alacant) opció més muntanyenca però que t'obliga a tornar per carretera fins a Castalla (o que t'arreplegue algú amb el cotxe) i el que nosaltres fèrem que és retrocidir cap arrere fins al coll de la carretera del Xorret i una vegada en aquest anar a buscar un sender PR que baixa fins a Castalla de nou.
En tot cas, és un entrene prou duret, eixen uns 35 km i un desnivell positiu acumulat d'uns 2.000 metres (segons wikiloc), per lo qual recomane fer-lo com a entrenament per a llargues distàncies.
Ací teniu el track i el mapa:
Entrene Ruta del Auelo (Castalla)

UTMDA, el nom d'un nou repte.

Acabe d'enterar-me no fa ni 15 minuts del que de segur va a ser la bomba en el "mundillo" de les curses de muntanya per a l'any vinent: la creació del primer Ultra Trail propiament dit per terres valencianes i amb el marc incomparable de les meravelloses muntanyes alacantines d'escenari. Ara mateix estic molt emocionat, ja vorem si després estic en forma per a participar però al meu cap ja ha ocupat el lloc com a gran repte del 2010.

A la web oficial de la prova hi ha molta informació aixina que no vaig a repetir-la però cal dir que seràn 2 proves: l'Ultra Trail Muntanyes d'Alacant (160 km i 7.500 +) i el Trail Mitja Lluna (80 km i 4.5oo+) i es celebrarà entre el 30 d'abril i el 2 de maig.
Més info a: www.utmda.com

Salut i muntanya!!

Nous reptes, nous entrenaments...

Una vegada superada la resaca de la temida k25, arriba l'hora com després de totes les curses, de plantejar-se, com dirien els Siniestro Total "quienes somos, de donde venimos y a donde vamos" o el que és el mateix: quines curses seràn les pròximes, quan seràn i com les prepararem.
Encara que són coses que un mateix va barruntant durant varies setmanes, fins que no acaba una cursa jo mai veig clar quina o quines li seguiràn.
En esta ocasió i després de la petició de consell per part de Vicent per a apuntar-se a alguna cursa, he fet una bona reflexió, analitzant les setmanes que tinc per davant i les proves que n'hi han (que són moltes, per tant n'hi ha on triar), a més he de tindre en compte els compromisos socials, familiars i amb el Grup de Muntanya, en este cas molts ja que estem acabant els preparatius per a l'Aplec excursionista i aixó comporta eixir constantment a preparar rutes, sendes, tracks, mapes, etc, en fí una feinada.
Un colp analitzat tot aixó que comentaba la cosa podria quedar de la següent manera:

Octubre:
-el que resta de mes ja no m'apunte a res i encara que està el km vertical del Puig Campana, he de dedicar un poc de temps al tema de l'aplec, que este octubre no he participat gens.
Novembre:
-diumenge 8: ací tinc que pendre una decisió ja que puc anar o bé a la tradicional "Pujada al Castell" del poble, és a dir, Xàtiva, lo qual seria ben lògic i així compliria amb una de les curses populars més conegudes de la nostra zona, però clar jo no soc d'asfalt i aniré molt lento i aixó no m'agrada gens, així que també podria anar a la "I Gegant de Pedra", una nova cursa de muntanya que s'inaugura enguany a Ondara i que la veritat estarà més al meu estíl.
-dissabte 28: per tal d'anar tastant els terrenys d'Espadà he pensat que anirà bé acostar-se a la Cursa de Castellnovo i anar comprovant com anem de forces i estat físic.
Desembre:
-diumenge 13 de desembre: si tot va bé la meua idea és participar al Marató d'Espada i posar amb aquesta prova el punt i final a l'any 2009, en el que a curses es refereix.

Bé ací he plasmat el meu xicotet calendari per als pròxims mesos, no se com anirà però com tot supose que del "dicho al hecho va un trecho", en fí, el que tinc clar és que a partir de demà (si l'oratge em respecta perque es veu que venen pluges a mansalva), comence amb el plà d'entrenament que em vaig preparar al setembre amb vistes al marató d'Espada i a un "futurible" marató d'asfalt (per exemple el de València). És un plà ambiciós que m'obliga a còrrer quasi tots els dies, espere no caure en alguna lesió o sobreentrenament, però crec que ho he de provar a vore com resulta, fins ara no em veia preparat ni física ni mentalment per a començar-ho, ara crec que si.
Ací deixe el plà per si a algú li interessa, és molt senzill sense sèries ni ritmes ni res, simplement eixir a còrrer uns kilòmetres tots els dies (1 o 2 dies a la setmana es descansa).