Volta al Terme 2010, vendetta!!!!

Vendetta es una palabra de origen italiano que significa venganza...... wikipedia dixit.

El passat 2009 em vaig presentar per primera vegada a esta prova que en aquella ocasió era Campionat D'Aspanya, també per primera vegada em va tocar retirar-me d'una cursa en la meua curta vida de corredor, problemes intestinals insofribles e insuperables em retiraren i el baixó moral conseqüent també va ser important.
Com tot aquell al que li pica el gustet de les curses sap, quan te retires d'una, automàticament passa a una llista secreta e inconfesable de curses a les que vas a tornar pel simple, irracional i primitiu fet de demanar la revanja (igual que quan perdiem a les caniques de xicotets).
Per tant allà estava una altra vegada este dissabte 29 de maig, en Alfondeguilla, eixe xicotet poble enclavat enmig de la Serra que pareix la meca del Trail Running valencià i que forma junt a la properíssima Vall d'Uxó (a només 3 km), la punta de llança en quant a carreres, equips i corredors d'este esport a la nostra terra.
6 del matí i molt justet de temps arribe a la línia d'eixida amb el inseparable Cerrando Bares Mountain Team al complet: Ana, Vicent i per a tan grata ocasió el mestre, l'Auelo Pepe. Eixim i comença tot a calfar-se, com sempre jo al final, total per a estar parat en el tapó vaig tranquilet i ja està. A partir d'ací una rera altra l'esquema de la cursa és el mateix: puja-baixa-puja-baixa-puja-baixa-puja-baixa...... ni una planura!!!! Sempre que fas una cursa dureta acabes pensant, esta és la més dura que he fet, però no! sempre hi ha una més dura, lógicament, hui esta és la més dura en el meu cap, però aixó si, no soc el únic que ho pensa, des del primer fins a l'ultim que entra en meta, patim el que no està escrit.

Amb un plantejament mental d'acabar-la en 7 hores, la primera part fins al Control de Pas del Marianet va bé, vaig en els temps que m'he previst, però ahi amic! el cap i les cames no sempre van parale·ls en quant a temps i cronos, a partir del km 24 amb una pujada esgarrifosa i vertical rematada per 3 escales per si algú no havia tingut temps de cansar-se encara, em dona una fluixera de por, deixes que camines com si fores un vellet, no vaig ni cara al aire. Al control del coll de garrut, abans de pujar a Pipa ja estic en les 6 hores i mitja quasi, aixina que em toca oblidar-me dels temps i conformar-me amb acabarla i almenys dir-li a esta terrible Volta al Terme: t'he la he tornat!!!! vendettaaaa!!!!!!

Superada la darrera pujada al Pipa, enfile pel riu i entre en meta en 7:30 h, després vindrà una reparadora dutxa i un magnífic dinarot a base de paella valenciana amb cargols (espectacular), els comentaris i les xarraetes amb tot el món sobre la cursa són de les millors parts d'este esport, tots tenim algo que contar, tots eufòrics, des del primer al ultim, tots som campions!!!
Per acabar, una vegada més i no em cansaré de repetir-ho: Gràcies Fondeguilla, per ser com sou, la gent, les muntanyes, els paratges, no té preu. Tornàrem, però ja no a buscar venjança, sinò a gaudir de vosaltres i de les vostres curses!!!!

Track a wikiloc.



Fotos de Ruben (Aper), Volta al Terme i Ana.

A pels Cavalls!!!!

Ja està el lio fet!!!! Nova aventura a la vista: 11 i 12 de juny, intentarem fer esta magníca travessa pirinenca en la categoria skyrunner sub24, ja vorem que passa!!!

Imatges per al record: Trail Mitja Lluna 2010

Ací van una sèrie de fotogràfies que he anat recopilant del Trail, he d'agraïr a tots els amics que a més de sofrir al Trail, tragueren forces per a fer fotos, una tasca que la majoria de vegades no reconoguem però som molts els que després ens alegrem de tindre a esta gent i les seues fotografíes, també no em vullc oblidar dels amics Vicent, Ana, Pupi, Carles i Angel que estigueren al avituallament d'Agres i a la meta no sols fent fotos sinò també reconfortant-mos i donant molts ànims, sou els millors!!!

Les fotos són de Ana, Joxe, Linceul i Vicente (Trueno).

Somni acomplit: finisher al Trail Mitja Lluna 2010

Han passat ja uns quants dies des de que el diumenge passat cap a les 5 de la matinada arribava a la meta d'Alcoi, han sigut dies estranys, sensacions diferents a les que havia sentit fins ara en altres proves a les que havia participat, no crec que puga expressar en paraules tot el que ha suposat per a mi acabar esta prova.

Només diré que el companyerisme, la solidaritat, l'esforç per superar-se un mateix, per superar inclús les pors més arrelades a la nostra ment i la satisfacció final d'aconseguir-ho, m'han omplit d'una manera increible i que ben be paga la pena el sofriment.

Setmana de nervis: s'acosta el gran moment....

Aixina és, en poc més de 4 díes estarem si no passa res en la línia d'eixida del Trail Mitja Lluna, per a mi un pas més en el món de l'ultrafons a la muntanya, m'estrene en la distància de 80 km.
Es preveu una setmana de molts nervis, adereçats amb grans quantitats de pasta per a fer una bona replegà d'hidrats de carbó.

Video del Entrenament "Xàtiva Xtrem Maraton"

Entrenes amb solera (VI) - Trail Xtrem Muntanyes de Xàtiva (11-04-2010)

L'amic Vicent ens havia preparat per al diumenge d'esta segona pasqua, un entrenament dels que marquen: un recorregut maratonià que, sense eixir de la nostra estimada i xicoteta serra xativina (Bisquert, Serra Grossa, etc) ens havia de posar les piles, amb un desnivell en plà trencacames prou jevi. Prenent com a base el sender PR "paratges de Xàtiva", ha dissenyat un traçat que empalma diferents sendes, camins i rutes de btt i que no toca pràcticament asfalt en els seus vora 40 km de distància.
Cuatre valents trail-runners ens presentàrem a les 8 am a l'estació de Renfe: Vicent (Blackbeer), Ana (Viruta), Julio (jucrivic) i jo mateix, per tal de sofrir a les nostres cames el que ens tenia preparat el black. Comencem tranquilets pel passeig del ferrocarril fins al jardí del Bes, on agafem cap a dalt fins al populós carrer de la Triaca Alta (oficialment de l'Ardiaca), ací empalmem amb la pujada típica a l'ermita de Sant Josep pel mateix camí on diuen les cròniques que el Rei Jaume I entrà a la ciutat al conquerir-la i des d'on observant-la digué allò de "i veiérem la més bella horta que mai haguéssem vist, de vila ni de castell, i que hi havia més de dues-centes barraques per l’horta, les més belles que ningú pogués trobar, i alqueries entorn de l’horta, moltes i atapeïdes; i, a més, veiérem el castell, tan noble i tan bell (referint-se al castell de Xàtiva), i una tan bella horta. I en sentirem gran goig i gran alegria al nostre cos".
Continuem pel racó del Bellveret cap a baix, a les cases conegudes com "les Santes", on tornem a girar per tal d'agafar el camí que ens du directes a l'antiga ermita romànico-gótica del nostre patró, Sant Feliu. Des d'esta fem la senda que passant per la Nevera del Castell (cava o pou de neu que s'ubica a l'ombria) ens puja fins a la Cova dels Lleons, des d'esta fem per carretera l'última revolta del castell i arribem al tram "tècnic" de la ruta: cal desgrimpar per un forat de la muralla per a passar a l'altra part i encetar una boja baixada directa que ens traurà a la part baixa de la muralla i a l'antic passeig de ronda on els soldats vigilaven (el mateix que el nostre alcalde va tindre la genial idea d'asfaltar fa uns anys, tirant a perdre un camí amb segles d'existència, no se sap per quina raó més que la estupidesa profunda que el caracteritza tan a sovint). Com siga, continuem per a entrar ja a les rodalies de la vall de Bisquert, lloc d'esbarjo dels socarrats des de temps inmemorials i on quasi tots tenen una caseta, xalet o similar. Anem a buscar el camí de Sant Antoni pel qual transita el sender PR.

Ací comencem un seguit de pujades i baixades empalmant el camí amb xicotetes sendes que ens fan acumular desnivell a mansalva fins que arribem per fí a les "Arcaetes" d'Alboi (un antic aqüeducte d'estíl gòtic que transportava l'aigüa des del naiximent de Bellús fins a Xàtiva), carreguem els "camel-bags" a la font que hi trobem i seguim a buscar els paratges de la prehistórica Cova Negra i l'anomenada Casa de la Llum al costat del Riu Albaida. Passant al recte arribem a l'Estret de les Aigües i a baix de la Cova de la Petxina (escola d'escalada) passem per dalt d'un antic assut a l'altre costat del riu, pel qual retornem a buscar sota les vertiginoses parets de la penya de l'Aventador, un senderol que puja amb molt de desnivell fins a la Creu ja en el terme de la població del Genovés i màxima alçaria de la ruta (uns 400 m. aprox.).
Després d'esta fortissima pujada, encetem una baixada per senda directa per un barranquet fins al conegut indret amb bar de "la Xopà d'Alboi", on podem tornar a carregar aigüa i com no fer una coca-cola per a recuperar alguna de les forces perdudes en el camí, no en và ja duguem uns 21 km i estem a la meitat de l'entrenament.

Seguim un xicotet tram alternant carretera i senda fins a tornar a apareixer a la Casa de la Llum i en esta agafem el PR que ens puja directes al costat de la N-340 que creua en cap a la Font de la Quintana, abans d'on parem per a fer un avituallament. El que queda són uns 15 km que alternen fortes pujades amb trossos planers i que ens dirigeixen cap als penyal de Sant Dídac i La Creueta que custodien el poblet de Novetlé. Una vegada arribats a la senda que es situa baix de la coneguda Creueta, en compte de seguir pel Portet (traçat de la Via Augusta romana), seguim pels bancals i camps atapeïts de figues de pala, que ens duen a la Porta del Socors, eixida d'emergència del Castell i que per a nosaltres ho serà d'entrada triomfal per haver acabat sans i estalvis este entrenament, ple de natura i història a casa nostra.
Després d'una merescuda cervesseta a la terrassa del bar del Castell, enfilem cap al nucli urbà per tancar el cercle que haviem començat de bon matí i que conclou amb un desnivell de 2.800 metres positius i un total aprox de 39 km.

Track a wikiloc

Entrenes amb solera (V) - Especial Pasqua a la Vall de Yerri, Nafarroa

Aprofitant que a les desitjades vacances de pasqua la colla d'amics se n'anàvem a passar uns dies a la Vall de Yerri en Nafarroa, vaig eixir un parell de dies a conèixer alguns dels indrets més bonics d'aquesta i com no podia ser d'una altra manera, havia de fer-ho corrents pels seus senders i camins.

Vaig triar 2 dels senders balitzats de la comarca de Lizarraldea que feien molt bona pinta: un era la Fageda de Lezaun i l'altre el Canó del riu Ubagua. Ambdós tenien característiques semblants en quant distància (al voltant dels 10 km.) i desnivell (uns 350 m. positius), la qual cosa em permitia eixir de bon matí i fer l'entrenament sense perdre després els moments d'esbarjo de les vacances amb la colla.
La ruta de la Fageda de Lezáun és d'orientació ben senzilla i transita en la seua primera part per un camí antic que puja per dins la fageda fins a la part alta de la serra, a uns 1.200 metres, moment en el qual la circular comença una baixada planejant per moments per la lloma ben definida fins que tornem a empalmar amb el camí que duiem d'eixida, és una ruta clàsica en el sentit de que puges caminant ràpid i després tens una baixada plaenta on pots correr tot el que vullgues. S'ha de destacar per damunt de tot la bellesa del paisatge, el típic bosc húmid que tant m'agrada, amb un alé de pastors, contrabandistes i temps de revolta per les muntanyes navarreses-basques. Este entrenament el vaig fer acompanyat pel meu amic Carles, era la primera vegada que provaba açó d'eixir a correr per la muntanya i tot i que va gaudir prou de la ruta, com que té els genolls un poquet tocats i tampoc n'està acostumat, va acabar un poc cansaet (je,je).
La segona eixida pasquera la vaig fer el dilluns 5, amb un matí gèlid (2 sota zero marcava el termometre) i és que els valencianets en quant arriba pasqua ja pensem que tot és calor però em va tocar abrigar-me de valent per tal d'afrontar esta altra ruta que prometia.

També és tracta d'una senda balitzada amb marques PR per tant l'orientació tampoc anava a presentar problema, és tracta de començar al camping abans del poble de Riezu i des d'aquest pujar per una senda entre camps fins al poble, creuar-lo i continuar a voreta riu fins que s'agafa l'entrada del canó que el riu Ubagua ha anat excavant durant segles al seu pas. És un indret també molt bonic, amb eixa atracció que ofereix el trescar per camins oberts per la força bruta de la natura i amb el reconfortant riu a la vora. Es puja fins al poble de Lezaun, ja conegut de l'anterior ruta i des d'aquest la tornada és fa desfent camí pel mateix lloc pel qual hem arribat (el canó). Un altre cop, ruta de muntanya clàssica, pujada fins al poble i després.... a còrrer cap a baix!!!
I bé aixó és tot, per a mi unes vacances ben aprofitades, ja que he pogut gaudir de la natura, de l'esport, dels amics, en fí de tot el que m'agrada. Salut i Muntanya!!

Track Fageda de Lezaun



Track Canó del riu Ubagua (Riezu)

I Cursa de Muntanya Vila de Xàbia 19-03-2010

Dia de Sant Josep, la Cremà, per a un anti-faller declarat com jo és un dia en que la ideologia m'impulsa a pegar a fugir de València, Xàtiva i rodalies. Com que el diumenge 22 tenia que traslladar-me a currar a Andorra, ho tenia malament per a còrrer este cap de setmana, però... ahí quin cap tinc!!! si el dia 19 estrenen nova cursa a Xàbia, doncs no cal pensar-ho ni un segon, mentrés els fallers rematen els últims cubates a la porta de casa (hi tinc una carpa fallera ací baix), jo agafe els trastos runneros i el cotxe per a enfilar cap a la comarca de la Marina.
A l'arribada em trobe amb l'amic Santii, que va llançat en el mon de les curses, me veig reflexat en ell tot just fa 1 any quan jo em vaig enganxar a este rotllo de còrrer x muntanya i és que és una afició que cada vegada va a més entre els muntanyencs. Repleguem dorsals i anem a fer-se el cafenet de rigor ( i jo el cigarret pertinent, a vore si ho deixe d'una punyetera vegada!!). Al poc trobem a un altre amic del Foro, Fernando, un altre dels cracks alacantins que en esta ocasió anirà prou tranquil ja que l'acompanya una amiga que s'estrena en les curses de muntanya i no vol apretar. S'ha de dir que Fernando i Santi doblaràn este cap de setmana ja que el diumenge també participaren en la cursa de Finestrat, aixina els entrenes per al Trail Mitja Lluna van de categoria!
Bé, s'acosta el moment de la eixida, ens canviem, ens preparem amb els rituals bàsics de les curses i que cadascú té i ens anem a rodar un poquet per a calfar, mira si anavem tranquils que quan ens adonem falta menys d'un minut per a que donen la eixida i ens toca fer un sprint per arribar a la eixida, encara saludem a un altre forer que no coneixiem: Seres, un corredor de la zona amb el qual ja haviem parlat prou abans i ens havia anat contant totes les novetats d'esta cursa.
Tret d'eixida i poquet a poquet, primer 2 km's d'asfalt cap amunt per una urbanització, enseguida em quede a soles, Santii s'estira per davant i Fernando puja una mica més arrere amb la seua amiga. Jo a la marxeta i sense agobiar-me, realment és una cursa senzilla amb només 2 pujades significatives. Arribem a les primeres pistes i sendes, comencem a apretar tots, en una baixada per senda estreta i pedregosa es fa una mica de parada, es veu que hi han corredors d'asfalt que són novatos en açò de còrrer per terreny muntanyos i van una mica parats, en el moment que puc els adelante i continue la llarga baixada que em du directe a la mar i a un primer avituallament sols liquid en el km. 6. Des d'aquest, enfilem la 2a pujada, també d'asfalt fins a una de les típiques torres vigia que defensaven les nostres costes dels atacs pirates fa uns quants segles, des d'ací ja ve tot rodat una altra vegada, senders planers en els quals es pot trotar però sense confiar-se ja que hi ha molta pedra quebrada, si heu pujat al Montgó alguna vegada sabreu que és una terra pedregosa i dura, quasi un vertader "karst".
Continue a la marxeta i a un ritme de trotar comodament, quan me n'adone estic una altra vegada al inici de la senda i començant la darrera baixada pel camí que al principi de la cursa haviem pujat, com que se que queden només un parell de km's tots cap a baix pose un poquet de velocitat i m'enfile entre xalets i urbanitzacions fins a que albire la meta, objectiu aconseguit!!
Al final la cosa queda en 13,8 km amb uns 500 desnivell positiu i en un temps de 1:35 (no se que pasa en el xip que en la classificació m'han contat 2 minuts més), realment crec que és la cursa més ràpida que he fet mai ja que pràcticament tota la estona ha sigut corrents.
Per arredonir el matí fem una xicoteta tertulia entre els amics foreros participants, a més de Santi, Seres i Fernando, coneguem a Salvamac, un altre amic runner d'Elx. Tots coincidim en el bon gust que ens deixa la cursa en la seua primera edició i felicitem als organitzadors, tot ha eixit perfecte!!!
Per acabar com sempre, el track a wikiloc de la cursa.

Entrene Serrella (1er tram del Trail Mitja Lluna) - 13 març 2010

Este dissabte vam poder gaudir d'un entrene "canyero" amb les vistes posades al Trail Mitja Lluna, en companyia dels amics foreros Santi i Fernando.

L'itinerari va ser des de l'embassament de Guadalest fins a la Font Roja (Fageca), passant pels cims del Castellet, Mallà del Llop, Pla de la Casa i Caseta del Guardia i tornar pel mateix camí. Es tracta d'un recorregut intens amb uns paisatges molt bonics però amb força desnivell per la qual cosa es converteix en un entrenament dels més durs que recorde amb un total de 34,5 km i un desnivell positiu d'uns 2.500 m aprox.


Ens ha vingut molt bé per a fer-nos una idea prou fidedigna del que anem a trobar en el Trail i sobretot ens indica que haurem d'agafar la primera part de manera molt tranquila si es que volem arribar en bones condicions i poder acabar la cursa.
Track a wikiloc.