dissabte, 17 d’octubre de 2009

k25, crònica d'un patiment anunciat

Des del principi em va quedar clar després de sentir parlar d'esta prova a diversos coneguts que l'havien realitzat en altres ocasions que anava a ser dura, és per aixó que no em penedixc ni una miqueta d'haver anat, haver-la fet i haver-la acabat.
He fet un temps desastrós (4:39) i en la classificació he quedat el 7é per la cua, així que a priori podria dir que és un dia per a oblidar, però res més lluny de la realitat, estic content, he aguantat, per moments pensava que no l'acabaria i m'hauria de retirar, els darrers 5 km han sigut d'una angoixa profunda produïda per forts dolors als lligaments del genoll esquerre i per una caiguda a una de les baixades tècniques que m'ha deixat el turmell tocat, agreujant-se en esta darrera baixada llarga i per sender quasi tota.
Crec que la k25 m'ha vingut gran, he vist un gran nivell entre els participants, molt més que a les altres carreres en les que havia participat, com deia un company de Fondeguilla amb el qual he compartit un tram de cursa: el ser una cursa tancada només per a federats ha fet ja de per si de criba i si damunt li afegim que era també campionat "d'aspaña" per clubs, el resultat és un gran nivell dels competidors, cosa que no ens beneficia als "mataos", però com he dit al principi no em penedisc d'haver estat hui a Serra, paga la pena els espectaculars indrets pels quals hem trotat, baixat i, sobretot, pujat, a una Serra Calderona totalment esclatada de tardor.
No se si tornaré altre any, però almenys ja em puc considerar "finisher" de la k25, trail de la calderona, i aixó ja no m'ho lleva ningú.
Salut i muntanya!

p.d. ací deixe el track i el mapa: k25, trail de la Calderona



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada